CULTURA

Museu la Noguera


Exposició: Francesc Borràs - El retrat de la mirada

Dies: del 8 de novembre de 2017 al 25 de febrer de 2018

Lloc: Museu de la Noguera

L’obra de Francesc Borràs és en essència testimoni pictòric del caràcter balaguerí. Les seves pintures mostren la vida als carrers, la gent i tot allò que conformava el relat col·lectiu de la ciutat. Tanmateix, a banda de l’obra dedicada als mercats, les escenes quotidianes i la vida als carrers, Francesc Borràs també realitzà un seguit de peces per guanyar-se la vida. Aquestes obres sovint eren retrats que li encarregaven les famílies més benestants i influents, i suposen la part més comercial del seu treball.

L’exposició Francesc Borràs: el retrat de la mirada es planteja a partir de diversos eixos temàtics, però que formalment comparteixen la importància d’un element clau en l’obra de l’artista: la representació de la mirada.

Les obres es presenten a partir de tres plantejaments formals i conceptuals: El gest contingut, pel qual s’evidencia la voluntat de l’artista de captar un instant, una expressió fugaç en el rostre de la persona retratada; El retrat com a símbol de distinció social, pel qual s’entén el retrat com a forma de reforçar la identitat i la posició de les classes burgeses benestants; i El retrat més personal, en el qual s’hi emmarquen aquells retrats que l’artista realitzà amb persones properes com a protagonistes.

FRANCESC BORRÀS I FARRÀS
Fill de Josep Borràs i Mònica Farràs, va néixer el 27 de març de 1891 a Balaguer, on va viure fins que se n’anà a Barcelona per a realitzar els seus estudis a l’Escola de la Llotja, que finalitzà cap a l’any 1914.

Amb vint-i-un anys d’edat participà, junt amb trenta artistes més, en una exposició al Saló de Sessions de la Paeria, encapçalada per artistes tant reconeguts com Xavier Gosé, Jaume Morera o Baldomer Gili. Poc després viatjà a Itàlia, on estigué en contacte directe amb les tendències del moment, i després d’una breu estada a Andorra, durant la qual pintà El Consell de les Valls, s’establí a Agramunt. Allà treballà una temporada reproduint obres clàssiques per Josep M. Siscar, i fou també on conegué la seva futura esposa: Manuela Biel, amb la qual tindria la seva única filla, la
Maria.

Durant els anys posteriors a la Guerra Civil i estant ja establerts a Balaguer, Francesc Borràs es guanyava la vida realitzant retrats o paisatges per encàrrec, alhora que començava a pintar les seves, tant característiques, escenes de mercat.

L’any 1947 realitzà una exposició a les Galeries Syra de Barcelona de la mà del pintor Vila-Puig, i que resultà tot un èxit; però poc després la seva filla moria, i amb ella qualsevol possibilitat de consolidació de la seva obra en el panorama artístic del moment. Els anys següents visqué endinsat en el seu treball i aïllat dels cercles culturals, realitzant retrats, escenes costumistes de Balaguer i sobretot imatges del Sant Crist. Va morir a Balaguer l’any 1968.

TEXTOS DE SALA
EL GEST CONTINGUT
A partir de la idea del gest contingut com a element aglutinant, es mostren un seguit de peces en les quals s’evidencia la voluntat de l’artista de captar un instant, una expressió fugaç en el rostre de la persona retratada.

Per aconseguir-ho, Francesc Borràs utilitzà dues solucions formals: per una banda, els retrats en forma d’esbós, amb els quals, a través d’una tècnica ràpida i poc planificada a nivell formal, aconseguia captar instants d’expressivitat formal.

I per l’altra, els retrats a partir de la fotografia. En aquest sentit, Francesc Borràs utilitzà sovint la càmera fotogràfica com a suport per a la seva feina. S’han documentat fotografies a partir de les quals l’artista captava instants de bullici als carrers o de situacions quotidianes que després utilitzava en les seves obres. Amb el retrat passa quelcom semblant: l’artista fa fotografies de les persones a les quals ha de realitzar un retrat, i les capta en l’instant en el qual transmeten alguna emoció. Així, trobem persones mostrant somriures espontanis, fent una ganyota, o bé amb un rictus gairebé imperceptible, que atorguen realisme i força al retrat.

En aquest sentit, la fotografia esdevé una eina indispensable, ja que ofereix possibilitats expressives i de representació, que al mateix temps permeten reflexionar sobre la identitat com a construcció social o individual. Per tant, per a Francesc Borràs la fotografia com a tècnica va ser decisiva per al retrat, ja que el realisme que n’obtenia amb la realització prèvia d’una fotografia feia possible que quedessin immortalitzats gestos que d’una altra manera eren impossibles de captar.

EL RETRAT COM A SÍMBOL DE DISTINCIÓ SOCIAL

El retrat ofereix una promesa d’immortalitat i transcendència, alhora que és significador de l’estatus dels individus que representa.

A partir del s. XVIII l’ascens de la burgesia com a classe social poderosa i influent va determinar l’aparició d’un retrat que mantenia un clar interès per mostrar la individualitat d’uns personatges que s’havien llaurat el seu propi ascens en la societat. Així, el retrat esdevingué símbol de distinció per a les classes burgeses.

Per aquest motiu, a l’hora de fer-se retratar calia que es considerés quin tipus de personatge i quina identitat social volien mostrar. Per això era important tenir en compte elements com el vestuari, l’escenari, les joies, el posat o el gest. Al mateix temps també era essencial el fet de ressaltar valors com la prosperitat econòmica, la moderació, el treball o la vida familiar.

D’altra banda, a nivell formal també sorgeix la importància de no ocultar els trets característics de cada individu, per reforçar la idea de reconeixement. Així, les característiques físiques diferenciades són elements, que lluny d’amagarse, es posen en valor com a trets distintius i definitoris.

Per tant, entenem aquest tipus de retrat com una forma de representar les característiques d’individus únics, que es mostren a través de les seves convencions socials i que posen en valor el fet de pertànyer a una determinada classe social.

EL RETRAT MÉS PERSONAL

Per entendre el treball com a retratista de Francesc Borràs també cal posar en valor les obres que l’artista va realitzar d’una manera més personal. Aquestes peces responen a inquietuds sobre la representació dels rostres, la posició del cos, l’expressivitat o la composició.

El retrat requereix un gran domini de la tècnica, sobretot pel que fa a l’aplicació de les proporcions. Però també té molta importància la capacitat per a representar l’expressivitat de cada rostre. El retrat representa les característiques externes d’un individu únic, i mostren al protagonista dins de les convencions del seu comportament, vestuari i conducta.

Per aquest motiu, l’estudi de la representació de l’expressivitat pel qual aconseguir arribar a mostrar les característiques psicològiques pot ser un dels motius pels quals l’artista escollia pintar a persones properes. Així, els retrats de personatges anònims, de la seva família o els autoretrats es proposen com a part de la seva feina com a retratista, però també com un exemple més dels motius que l’artista escollia lliurement.

Ajuntament de Balaguer
Plaça Mercadal, 1   -   25600 Balaguer (Lleida)   -   973 44 52 00   -   ajuntament@balaguer.cat