Museu de la Noguera

Exposició 'JOSEP CARNER RIBALTA. El somni que perdura'

Durada: fins al 28 de febrer de 2021

Lloc: Museu de la Noguera

 

Josep Carner Ribalta (Balaguer 1898 - Simi Valley (Califòrnia) 1988)

Josep Carner Ribalta va néixer a Balaguer el 1898 i, tali com ell mateix explica, amb la seva arribada al món ja hi va haver un primer conflicte amb l’administració - no hi va haver inscripció al registre civil-  que seria premonitori d’una vida condemnada  a un exili gairebé perpetu. Balaguer a inicis segle XX era una ciutat apassionada que bullia políticament,  amb nombrosos casals, partits polítics, associacions, publicacions... una societat eminentment pagesa però també amb un important grup de menestrals, compromesos tots ells amb una o altra opció política.  A Balaguer Carner Ribalta aprengué les primeres nocions d’art al taller del pintor Francesc Borràs, un talent que desenvoluparia anys més tard, ja a l’exili americà. En aquest context creixé el jove Carner, testimoni de les primeres manifestacions catalanistes a la ciutat que el marcaren profundamentportant-lo a militar en grups com el Centre Nacionalista Català o Unió Catalanista i a col·laborar en les primeres publicacions periòdiques de la ciutat.

Però fou la seva estada a Barcelona per al compliment del servei militar el que li obrí les portes d’un món més gran que li eixamplà la mirada i li dugué el neguit de conèixer nous paisatges i noves formes de viure. Aquest delit, junt amb el perill que fos cridat a files i incorporat a la guerra del Marroc, el dugueren a exiliar-se Londres i París, on seguí la seva formació i organitzà els grups de catalans que s’havien exiliat allí arran dela recent declarada dictadura de Primo de Rivera.  A París entrà en contacte amb intel·lectuals i artistes com  Josep Pla, Apel·les Fenosa, Llorens Artigues, Carles Riba i Clementina Arderiu que el marcaren i influïren en les seves produccions literàries... però si Paris suposà un punt d’inflexió en la seva vida fou per la coneixença de Francesc Macià. Carner Ribalta entrà al cercle de confiança de l’”Avi” fins al punt que actuà com a el seu secretari en el viatge que aquest feu a Moscou l’any 1925 a demanar el recolzament de l’URSS per a  la invasió armada de Catalunya que estava preparant. Aquesta acció bèl·lica, coneguda com “El complot dels catalans” o “Els fets de Prats de Molló” quedà però frustrada per la delació que en feren feixistes italians infiltrats en el grup.  Detingut amb 17 persones més, entre les quals es comptaven Francesc Macià i Ventura Gassol, Carner Ribalta fou jutjat a Paris en un judici que actuà com a altaveu de la causa catalana atot el món. Alliberats i expulsats de França el grup es desplaçà a Bèlgica des d’on el balaguerí viatjà a l’Havana per a organitzar l’Assemblea Constituent del Separatisme Català  per tal de preparar una constitució i l’estructura política per a una futura República Catalana.

Fou en aquesta època que es traslladà a Hollywood on treballà per a la Paramount en els guions encastellà de diverses pel·lícules, com Amor Audaz, Cascarrabias, Galas de la Paramount o El Príncipe Gondolero.

Amb la proclamació de la República al 1931 Carner Ribalta retornà a Catalunya on treballà a la Conselleria de cultura al costat del seu amic Ventura Gassol. Aquí posà en marxa el Comitè de Cinema de la Generalitat amb una preocupació especial per dur la màgia del cinema a tots els racons del país i especialment a les escoles. La Guerra Civil Espanyola estroncà però el projecte i Carner Ribalta es veié obligat a exiliar-se per segona vegada. Es traslladà novament a Nord Amèrica des d’on col·laborà activament per establir una xarxa de control de les activitats dels franquistes en aquest continent a la vegada que ajudava a reorganitzar la resistència catalana en aquests països.   

Josep Carner Ribalta, Josep Fontanals, Joan Ventura Sureda i Josep A. Gibernau foren designats pe lConsell Nacional Català de Londres com la Delegació del Consell Nacional Català dels Estats Units d’Amèrica. Aquesta delegació va portar a terme una activitat frenètica en defensa de Catalunya davant l’administració americana i va col·laborar durant els anys 1942 i 1944 amb els serveis d’intel·ligència militar dels Estats Units en la preparació d’opcions per a un eventual desembarcament a Europa contra els nazis i els feixistes dels països de l’eix. També publicaren la revista Free Catalonia, que Fontanals, Ventura Sureda i Carner Ribalta editaren des del 1942 fins al 1944.

A Nova York el balaguer ítreballà novament en la indústria cinematogràfica, aquest cop per a la Fox.

En la creació i organització de les Nacions Unides l’any 1945 enviaren un document que  exposava el “Cas de Catalunya” i apel·lava les Nacions Unides perquè atenguessin la demanda d’alliberament nacional de Catalunya, l’exercici del seu autogovern i la convocatòria d’un plebiscit per tal de decidir el seu caràcter com a nació. El document subratllava que el Cas de Catalunya no era una qüestió interna espanyola, sinó europea.

A finals dels anys 40 la família es traslladà a Califòrnia, on inicialment Carner Ribalta muntà una empresa de distribució de films que no prosperà, de manera que l’escriptor i polític treballà de traductor i professor d’espanyol en l’empresa Berlitz. Durant aquest període es refugià en la seva obra literària amb la publicació de diverses novel·les, assajos i poesies . A la seva jubilació, l’escriptor reprengué una afició iniciada a Balaguer en la seva infantesa de la mà de Francesc Borràs: la pintura. Es conserva un fons de més de 500 quadres pintats per l’artista de clares influències impressionistes.

Mort el dictador Franco, Carner Ribalta retornà a Catalunya de vacances, visità familiars i paisatges  i el 1985 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Però fou especialment crític amb el nou catalanisme, aquiescent amb un model autonòmic per a Catalunya que quedava, per a ell, molt lluny de les aspiracions sobiranistes per les quals va lluitar tota la vida. Va morir a Simi Valley, Califòrnia, l’any 1988. L’exposició fa un repàs de la trajectòria vital de Josep Carner Ribalta i mostra imatges inèdites, documents, objectes i una entrevista feta al polifacètic autor, polític i artista poc abans de morir.

 

Exposici