JAUME D’URGELL


El comte dona nom al premi, però qui era Jaume d’Urgell?

Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat, va néixer a Balaguer l’any 1380 i va morir a Xàtiva l’1 de juny de 1433. Fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger i baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413). També fou baró de Fraga (1408-1413). Fou candidat al tron de la Corona d'Aragó després de la mort de Martí l'Humà, però pel Compromís de Casp s’entronitzà Ferran d'Antequera.



ORÍGENS FAMILIARS


Fill de Pere II d'Urgell i de Margarida de Montferrat i hereu del seu pare al comtat d'Urgell, fou l'últim comte d'Urgell.



BIOGRAFIA


El 18 de desembre de 1406 se signen les capitulacions matrimonials i a l'estiu de 1407 es casa amb Isabel d'Aragó i Fortià (1376-1424), filla de Pere IV el Cerimoniós i germana de Martí I l'Humà (1356-1410), que li ofereix el 15 de juny de 1408, després de la mort del seu pare Pere II d'Urgell, el càrrec de lloctinent del regne d'Aragó, el qual va acceptar el 22 de setembre, encara que els diputats del General van rebutjar el nomenament per ser contrari als furs del regne.

El 25 de juliol de 1409 mor l'hereu real, Martí el Jove (1374-1409). El 5 d'agost de 1409 Jaume és nomenat procurador general d'Aragó, càrrec que solia tenir el primogènit real. Poc abans de morir, el rei Martí l'Humà va revocar el nomenament de Jaume (17 de maig de 1410) a causa dels disturbis que va provocar a Saragossa, ciutat en la qual havien entrat les tropes armades de Jaume per enfrontar-se al governador d'Aragó Gil Ruiz de Lihori, al Justícia Major, Juan Jiménez Cerdán, i a l'arquebisbe García Fernández d'Heredia.

El rei va morir sense deixar nomenat successor i Jaume d'Urgell es va postular, amb altres sis candidats, al tron de la Corona d'Aragó. Però se’l va acusar d'haver ordenat l'assassinat de l'arquebisbe de Saragossa García Fernández de Heredia, que s'havia oposat radicalment a la candidatura de Jaume al tron. Antón de Luna, el principal valedor a Aragó de les pretensions a la Corona del Comte d'Urgell, havia donat mort a l'arquebisbe l'1 de juny de 1411. Finalment, la situació es va acabar resolent amb l'anomenat Compromís de Casp, en què Jaume va resultar derrotat i va ser triat Ferran de Trastàmara, que regnaria com Ferran I d'Aragó.

Aconsellat per la seva mare i per Antón de Lluna, es va negar a reconèixer com a rei a Ferran I i es va alçar en armes contra el monarca. Derrotat a Castelflorite i Montearagón, es va refugiar al castell de Balaguer, on va patir el setge de les tropes reials fins que es va acabar rendint el 31 d'octubre de 1413. Processat i condemnat, els seus béns van ser confiscats. Va estar a la presó del castell d'Urueña (1413-1420, i novament entre 1424 i 1426), al de Mora (1420-1422), a l'Alcàsser de Madrid (1422-1424), breument a Terol (1426) i, finalment, va ser portat el 1426 al castell de Xàtiva, on va morir el 1433 als 53 anys. Segons Jaume Vicens Vives, va ser traslladat el 1426 a Xàtiva des del castell de Castrotorafe a Zamora per ordre del rei de la Corona d'Aragó Alfons el Magnànim, previ acord amb el rei Joan II de Castella.

Durant la guerra civil catalana (1462-1472) va circular una espècie de crònica anònima titulada La fi del comte d'Urgell, en què s'acusava el rei Joan II d'Aragó d'haver assassinat, juntament amb seus germans, els infants d'Aragó don Enrique i don Pedro, el comte Urgell a la seva cel•la del castell de Xàtiva. La llegenda va ser recuperada durant el segle XVII però la historiografia moderna ha demostrat que és completament falsa, ja que en aquelles dates ni l’infant don Joan, rei consort de Navarra, ni l'infant don Pedro es trobaven a València. Només hi era l'infant don Enrique. A més, com ha assenyalat Jaume Vicens Vives, el fet és completament inversemblant perquè “la mort del comte no interessava llavors ningú. Jurídicament no posseïa cap dret a la Corona d'Aragó, ja que per dues vegades els estats catalano-aragonesos l'havien confirmat en les temples dels Trastàmares; políticament, cap partit li donava suport.”



VIDA POLÍTICA


Martí l'Humà va nomenar Jaume II d’Urgell lloctinent de Catalunya el 1407 i 1408. Coincidint amb el seu ascens a la corona comtal, i mort de Martí el Jove, el rei el va nomenar procurador i governador general, fet que s'interpretava com el reconeixement de la seva virtual condició d'hereu de la corona. Poc abans de la seva mort, el rei Martí l'Humà va revocar el nomenament sota pressions del bisbe de Saragossa, així com de la família Urrea, i va morir sense deixar nomenat successor.

Aspirant a la successió a la mort d'aquest, no fou escollit en el Compromís de Casp, i en el seu lloc fou escollit el que seria Ferran I d'Antequera. Aquest resultat va provocar la revolta del comte d'Urgell, la qual va acabar amb el setge de la seva seu al castell Formós de Balaguer, on es va rendir el 31 d'octubre del 1413. Processat i condemnat, tots els seus béns van ser confiscats i malvenuts, així com els de la família i la seva germana Elionor d'Urgell. Va romandre empresonat al castell d'Urueña (1413-1420, i novament entre 1424 i 1426), Mora de Toledo (1420-1422), l'Alcàsser de Madrid (1422-1424), breument a Terol i, finalment, va ser conduït al castell de Xàtiva, on va morir el 1433, amb sospites d'haver estat assassinat a la presó.