Olot homenatja la capitalitat de la sardana de Balaguer
L'Agrupació Sardanista d'Olot ha homenatjat a Balaguer Capital de la Sardana en el marc de l'aplec de la Sardana de la ciutat dels volcans, que ha tingut lloc aquest diumenge 11 de juliol.
L'acte de tribut a Balaguer Capital de la Sardana ha tingut lloc a 2/4 de 7 del vespre, i ha inclòs la interpretació de la sardana de la capitalitat, obra de Dani Gasulla, com a sardana conjunta de l'aplec, per part de les tres cobles participants, la Principal d'Olot, la Mediterrània, i la Principal del Llobregat.
L'Aplec d'Olot és una festa declarada d'Interès turístic, i enguany ha arribat a la 59ena edició. La jornada ha tingut lloc al Parc Nou, amb sessions de matí i tarda, i ha comptat amb sortejos i dinar de germanor.
L'aplec es caracteritza per tocar les sardanes llargues, de deu tirades, tal com es feia antigament. I s'ha acabat amb la sardana Adéu vila d'Olot, himne de la ciutat, cantada i ballada a la llum de les espelmes.
Des de l'Associació Balaguer Capital de la Sardana 2022 volem aprofitar per agrair a l'Agrupació Sardanista d'Olot l'acte de tribut a la capitalitat de Balaguer 2022.
La Dharma triomfa a la Transsegre
El veterà grup de rock-folk Elèctrica Dharma va ser el principal protagonista aquest dissabte dels concerts de la segona nit de la Transsegre, en un espectacle de gairebé dues hores de durada, on va repassar els seus principals èxits de cinquanta anys de trajectòria musical.
Els músics de Sants van començar el concert a 3/4 de dotze de la nit, tot presentant els temes del seu darrer disc 'Flamarada', per a continuació donar pas a melodies que han esdevingut himnes populars com són 'la Presó del Rei de França', 'No volem ser', o 'Inana'.
El Parc de la Transsegre va ser l'escenari de les actuacions, en una nit que havia començat a les deu del vespre amb la proposta dels balaguerins Hot Numbers, i que després de la Dharma va continuar amb els vallesans 31 Fam i els segrianencs Koers, per acabar la nit amb Marsal Ventura.
El concert de la Companyia Elèctrica Dharma com a cap de cartell de la Transsegre d'enguany s'emmarca dins dels actes de la capitalitat de la sardana de Balaguer, on la fusió amb la cobla i amb les músiques d'arrel és la gran protagonista.
Així, el concert inaugural va anar a càrrec de Roger Mas i la cobla Sant Jordi, i fins ara ja s'han pogut veure, entre d'altres, les actuacions de Jordi Guixé Quartet, Cat Klezmer Trio o l'espectacle del coreògraf i ballarí Cesc Gelabert. Ara la propera cita serà el dissabte 23 de juliol amb una formació vinguda dels Països Baixos, la Cobla Amsterdam.
Foto: Ràdio Balaguer
Crida a recollir imatges de la sardana multitudinària de 1992
Coincidint amb els 30 anys de la sardana de pont a pont per donar la benvinguda als Jocs Olímpics, l'associació Balaguer Capital de la Sardana fa una crida a tothom que tingui vídeos o fotos d'aquella multitudinària ballada que contacti al correu de l'associació, info@balaguer2022.cat.
Les imatges rebudes es projectaran a un acte que s'està preparant per recordar aquella ballada, i que tindrà lloc el cap de setmana del 22 de juliol, coincidint amb la data de l'aniversari. La ballada de 1992 va tenir lloc el 22 de juliol d'aquell any, dos dies abans de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, amb la voluntat de donar a conèixer la cultura catalana en el marc dels jocs.
La ballada multitudinària va començar a les set de la tarda amb la rebuda dels participants, vinguts d'arreu de Ponent, si bé amb una important presència de gent de Balaguer i comarca. A partir de 2/4 de vuit es va començar la preparació de la gran rotllana, per poder ballar a les vuit la gran sardana, que va ser retransmesa per Catalunya Ràdio per poder ser ballada simultàniament a totes les ciutats participants.
La jornada es va completar amb una ballada a les nou del vespre, que va anar a càrrec de la Nova Cobla de Balaguer, una cobla que s'havia fundat dos anys abans. A dos quarts de deu hi va haver una sardinada popular, i els actes es van acabar a les deu del vespre amb una cantada d'havaneres a càrrec del grup 'Pa Torrat'.
Aquesta iniciativa es va batejar amb el nom 'la sardana més gran de la història', va ser una iniciativa de la Fundació Universal de la Sardana, i es va dur a terme entre d'altres a Barcelona, Banyoles, Perpinyà, Palma, Andorra la Vella, Reus o Sitges, a part de Balaguer. A Balaguer es va anunciar com la sardana de pont a pont, i va sorprendre els participants per la multitudinària resposta, que hagués permes de fer la rotllana doblada, per la quantiat de gent que va acudir a la cita.
Sardanes amb el Cor Jove de l'Orfeó Català per obrir el festival Juliol de Música i Poesia
El Cor Jove de l'Orfeó Català dirigit per Esteve Nabona ha estat el protagonista del primer concerts de festival Juliol de Música i Poesia. I ho ha fet amb un concert amb dues parts molt diferenciades, la primera amb grans obres corals del romanticisme i modernisme alemanys, i la segona amb sardanes cantades i peces corals de tradició popular catalana.
Així, després d'un descans on l'organització ha aprofitat per projectar el videoclip oficial de la capitalitat, la segona part ha arribat carregada de sardanes. Obres com les populars cançons d'Enric Morera 'l'Empordà' i 'la sardana de les monges' s'han donat la ma amb clàssics com 'el cavaller enamorat' de Joan Manen, o les versions cantades de 'Somni' de Manel Saderra i Puigferrer o de 'Juny', de Juli Garreta. La versió cantada de la Dansa de Castellterçol ha estat l'únic tema no sardanista d'una segona part que s'ha acabat amb 'el Cant de la Senyera' amb tot el públic d'empeus.
El concert ha tingut lloc a l'església del convent de Sant Domènec de Balaguer, com a preludi dels altres tres concerts que tindran lloc al Monestir de Santa Maria de les Franqueses. El cicle arriba enguany a l'onzena edició i està organitzat per Bada-Pas Iniciatives Culturals amb la col·laboració de nombroses cases comercials de Balaguer així com la Paeria.
El festival 'Llavors' programa l'electrojota per recordar que a Balaguer abans de les sardanes es ballaven jotes
El grup de les Terres de l'Ebre 'A Vore' portarà el seu espectacle 'electrojota' a l'edició d'enguany del 'Festival Llavors - Cultura en creixement'. Es tracta d'una proposta que ens remet al món de la cultura d'arrel des d'una mirada diferent, essent un dels concerts programats dins de Balaguer Capital de la Sardana 2022. L'espectacle fusiona la jota tradicional i la música electrònica, i serveix per recordar que a Balaguer la sardana només té poc més d'un segle de vida, i que abans de la popularitat d'aquest ball d'origen empordanès, el ball català que s'hi ballava era la jota.
Segons el paer de cultura, Arnau Torrente, essent enguany l'any de la capitalitat de Balaguer 2022, s'ha volgut que una de les característiques d'aquesta edició del Llavors fos 'l'aposta per la cultura d'arrel i retornar als orígens'. Des de l'Àrea de Cultura de la Paeria han destacat la importància d'introduir la jota al programa de la capitaliat, com a ball típic de les terres urgellenques fins a l'arribada de la sardana. Torrente ha explicat que s'ha volgut mostrar una pinzellada de com era la jota, recordant que era una dansa que havia estat molt popular a Balaguer.
També en el marc del festival Llavors, segons ha explicat el paer de Cultura, es donaran a conèixer les primeres imatges de l'espectacle de creació pròpia de la capital de la Sardana que la Paeria i l'Associació Balaguer Capital de la Sardana han encarregat al Col·lectiu Free't. Torrente ha detallat que està previst que per les Festes del Sant Crist s'estreni aquesta proposta, on la sardana serà el punt de partida d'aquesta revisió des d'una mirada contemporània.
L'anunci l'ha fet el paer de cultura aquest dimarts, en el marc de la presentació de la programació del Llavors, un festival que enguany arriba amb més dansa que mai. El 16, 17 i 18 de setembre el monestir cistercenc de Santa Maria de les Franqueses, però també el centre urbà de la ciutat i la sala La Mercantil, acolliran la tercera edició d'un esdeveniment que té les noves tendències culturals com a protagonistes. Una edició on els 'A vore' compartiran cartell amb d'altres companyies com la Cia. Moveo, EnDiciembre, La Calíope, i Matrimoni Moukhles – Sentís.
El Parc del Sant Crist acull aquest diumenge la Trobada d'Escoles de Cobla
La pineda del Parc del Sant Crist serà l'escenari aquest diumenge de la Trobada d'Escoles de Cobla, una jornada per donar a conèixer la feina de les escoles de música de Catalunya que aposten pels instruments de cobla. La Trobada tindrà lloc a partir de les onze amb dues escoles de música com a protagonistes, l'Escola Municipal de Música d'Agramunt i el Col·legi Santa Maria de Blances, en una ballada molt especial perquè serà una oportunitat per aquests joves intèrprets per començar a tocar al davant de públic.
L'acte s'emmarca dins dels actes del Dia Universal de la Sardana, una jornada que començarà a les 10h del matí amb la tradicional missa, que inclou la ballada d'una sardana a l'altar, amb membres de les diferents colles de la ciutat, i les ofrenes i pregàries sardanistes. Tot seguit, a les dotze, la jornada es traslladarà a la pineda del Parc del Sant Crist, on una cobla conjunta integrada pels alumnes de les dues escoles de música serà l'encarregada d'amentzar la ballada.
Per aquesta ocasió s'han triat un total de quatre sardanes, que seran 'Mil·lenari de Santiga' de Carles Santiago, 'Sa Pauma' de Josep Coll i Ferrando, 'En Xavier Petit' de Josep Saderra, i finalment la popular 'Tossa bonica' de Francesc Mas i Ros, en una ballada que inclourà a la mitja part un esmorzar de coca de sucre i aigua per als assistents, cortesia de la Paeria de Balaguer.
La Trobada d'Escoles de Cobla se celebra per primer cop a Balaguer, coincidint amb la capitalitat de la sardana, i està organitzada conjuntament per l'Obra del Ballet Popular, la Paeria de Balaguer i l'Associació Balaguer Capital de la Sardana 2022. Està previst que la trobada comenci amb la salutació per part dels representants de la Paeria i de l'Obra del Ballet Popular, i després es procedeixi a la lectura del manifest per part del Miquel Aige, en representació de l'Associació. La diada s'acabarà amb el lliurament de records per als joves músics participants.
El Cor Jove portarà a Balaguer les sardanes cantades més populars
El Cor Jove de l'Orfeó Català serà l'encarregat d'obrir el festival Juliol de Música i Poesia, que enguany arriba a l'onzena edició. Un primer concert en el que el Cor Jove estarà dirigit per Esteve Nabona, i s'acompanyarà per la Laia Armengol al Piano. L'actuació tindrà lloc a l'església gòtica de l'antic Convent de Sant Domènec el diumenge 3 de juliol a les 20h del vespre, en un espectacle que s'anomena 'El cor en dansa, del dinou al noucentisme', per repassar la producció musical catalana des de finals del segle XIX fins als anys de la Mancomunitat i la Generalitat republicana.
Es tracta d'una proposta que inclourà un repertori amb obres d'importants compositors catalans com Enric Morera, Joaquim Serra, Pérez-Moya o Manuel Oltra, amb un repertori on les més populars sardanes cantades hi tindran un especial protagonisme. Així ho ha explicat Mireia Prats, de l'Associació Bada-Pas, en el marc de la presentació de l'edició d'enguany. Prats ha afegit que es tracta d'una injecció vital de canço, polifonia i sardanes, i que amb aquest concert s'han volgut sumar a la capitaliat de la sardana de Balaguer 2022.
La presentació ha coincidit amb la posada a la venda de les entrades per als diferents concerts, que es poden adquirir al preu de 10€ de manera anticipada, o al preu de 12€ en el mateix moment del concert. Per a la compra anticipada caldrà adreçar-se a la copisteria Manhattan, a l'estanc Sanagustín, o a la papereria l'Arlequí, a més a més del portal julioldemusicaipoesia.cat.
A la presentació s'han donat a conèixer els altres tres concerts del festival, que com cada any es duran a terme a l'antic monestir cistercenc de Santa Maria de les Franqueses. El primer d'aquests concerts anirà a càrrec del duet Romànticament, amb la soprano Ulrike Haller i el pianista Jordi Armengol, oferint obres de Schuman, Brahms o Eduard Toldrà entre d'altres. La segona proposta serà un homenatge a l'assagista Joan Fuster en motiu del centenari del seu naixement, amb l'espectacle De Ferma Fusta on dialogaran l'actriu i rapsoda Isabel Rocatti i el violoncelista Pau Codina. El festival es clourà enguany amb l'espectacle Audició Íntima, un concert de cambra on el periodista Xavier Chavarria facilitarà la intervenció del públic en un espectacle que serà comentat i dialogat.
Balaguer i la sardana, protagonistes d'un anunci de promoció turística
Aquest dissabte s'ha enregistrat a la Plaça del Pou una de les escenes de la nova campanya de promoció turística de Catalunya. Concretament l'escena mostra com la protagonista es topa casualment amb una ballada de sardanes a la plaça del Pou, en el seu passeig pel centre històric de la ciutat. Els sardanistes la conviden a afegir-se a la rotllana, cosa que fa molt gustosament, abans de reprendre el seu viatge de descoberta de la Catalunya meś singular.
Per tal de dur a terme l'enregistrament s'ha comptat amb una cinquantena de figurants provinents de les diferents colles sardanistes de la ciutat, com són la Colla Verge del Miracle, la colla Santa Maria de les Franqueses així com els alumnes dels tallers del casal d'avis, la colla Castell Formós. La tria d'aquesta temàtica ve justificada pel fet que enguany la ciutat exerceix la capitalitat de la sardana.
La campanya de promoció turística que s'ha enregistrat a Balaguer és un encàrrec de l'Agència Catalana de Turisme, i es començarà a emetre a partir del setembre. Es tracta d'una acció promocional centrada en el producte 'Grand Tour de Catalunya', que presenta als mercats internacionals la destinació Catalunya en el seu conjunt. El fil argumental d'aquesta campanya, que tindrà una durada de dos anys, és el d'una escriptora escocesa que viatja a Catalunya per retrobar els orígens i la inspiració perduda. Fet que la portarà a llocs tan diversos com Sitges, el Delta de l'Ebre, el Penedès o la ciutat de Girona.
L'equip de rodatge ha estat tot el dissabte prenent imatges de la Ribera del Segre. Concretament al matí el protagonisme l'ha tingut l'activitat de caiac al voltant del Pont Trencat de Camarasa, mentre a la tarda l'enregistrament s'ha centrat en el centre històric de Balaguer, on a part de la sardana i els carrers i places porxats també s'ha volgut posar l'accent al comerç i als productes de proximitat, i en especial a la fruita i la verdura de l'hora de Balaguer i de les Terres de Ponent.
Sardanes a ritme kleezmer al pati dels Escolapis Vells
Fins a un total de tres sardanes han estat arranjades seguint el ritme festiu propi de la tradició festiva de l'Europa central i de l'est, la música Klezmer, al concert que ha tingut lloc aquest dissabte al vespre al pati dels Escolapis Vells. Concretament han estat les sardanes 'Somni' del Manel Saderra i Puigferrer, 'Per tu ploro' del Pep Ventura, i 'la Santa Espina' de l'Enric Morera, en un espectacle que forma part del programa de concerts de cobla fusió i sardana fusió en motiu de Balaguer Capital de la Sardana 2022.
El concert de música klezmer, que ha convidat a fer un viatge musical arreu del món, ha inclòs dues peces més de la tradició musical catalana, la cançó 'la Dama d'Aragó' i la popular 'el Cant dels Ocells'. L'actuació ha començat a les vuit del vespre, i ha anat a càrrec de Cat Klezmer Trio, amb un repertori on tangos argentins com Contrabajeando d'Astor Piazzola o el 'Tango Pino' de Helmut Eisel s'intercalaven entre cançons brasileres o lamentacions gitanes. Al programa hi han tingut especial importància les músiques festives del centre i est d'Europa, com el 'Bulgar Freilach', la jueva 'Vos du Vilst' o la popular melodia klezmer 'Let's be happy' de Giora Freidman.
La formació Cat Klezmer Trio està liderada per Xavi Pendon, que en aquesta ocasió ha interpretat el clarinet, i s'ha acompanyat del guitarrista Xavi Torras i del Joni Aldunaten al contrabaix. Segons ha explicat la Montserrat Cots de l'entitat organitzadora Associació Grpu d'Art 4, el concert ha estat possible gràcies al fet que estan adherits a les Joventuts Musicals de Catalunya. Cots ha agraït al públic la seua assistència, i ha afegit que estaven molt contens d'haver-se pogut sumar a la capitalitat de la sardana de Balaguer 2022 programant aquest original concert.
L'Elèctrica Dharma, cap de cartell de la Transsegre
L'Elèctrica Dharma arribarà a Balaguer per la Transsegre, presentant el seu concert de gira dels cinquanta anys. Així s'ha explicat aquesta setmana, en el marc de la presentació de l'edició d'enguany de la popular festa. El concert de la Companyia Elèctrica Dharma s'emmarca en la seva gira per commemorar els 50 anys d'una formació que sempre s'ha caracteritzar per fusionar el rock i els ritmes festius amb les sonoritats tradicionals i de música d'arrel. La presó del rei de França, inana inene, o Flamarada són alguns dels temes més populars, que han esdevingut amb el temps himnes de moltes generacions.
El concert del grup de Sants s'iniciarà a la mitja nit del dissabte 9 de juliol, i tindrà la banda balaguerina Hao Band com a teloners, en una nit de música que començarà a 2/4 d'11 i s'allargarà fins a quarts de sis de la matinada. Està previst que a 2/4 de 2 de la matinada el relleu l'agafin els vallesans 31Fam amb la seva proposta de músiques urbanes, per tot seguit donar pas al grup de reague del Segria Koers, tancant-se la festa amb el deejay Marsal Ventura.
L'edició de la transsegre d'enguany presenta força novetats, que començaran divendres 8 de juliol amb 'la Petita transsegre' una baixada monitoritzada dels més joves al tram urbà del riu entre els diferents ponts. L'actuació de l'escola de ball Idansa donarà pas a les actuacions dels deejays que s'allargarà fins a quarts de sis. Una de les novetats més sonades serà l'avançament de la baixada de dissabte, que començarà a partir de 2/4 de 12 del migdia. La programació de concerts a Llorenç en el moment de l'arribada del primer tram, o bé la sortida de la baixada del diumenge 10 des de l'auguabarreig del Segre amb el Sió són algunes de les altres novetats d'unaedició que arriba despreś de dos anys d'aturada.
Balaguer estrena una sardana per a guitarra de Miguel Castro
La Nit de la Cultura ha estat l'escenari aquest dissabte de l'estrena d'una sardana per a guitarra. Amb el títol 'Esterriana', l'obra ha estat escrita pel Miguel Castro Santafé, professor de l'Escola de Música de Balaguer, i ha estat interpretada per un altre professor de la mateixa escola, l'Àlex Rosanes. Durant la presentació, Castro ha explicat que ha dedicat l'obra al David Esterri, músic, compositor i pedagog conegut amb el nom artístic del Pardal Rocker, de qui Castro va ser alumne.
L'autor ha aprofitat la presentació d'Esterriana per anunciar l'estrena del videoclip d'aquesta obra, un treball que s'ha enregistrat a la sala d'arts escèniques la Mercantil de Balaguer, i que també ha comptat amb l'Àlex Rosanes com a protagonista. El film és obra de John Ruiz i s'ha penjat al canal del propi autor a Youtube, assolint unes cinc-centes visualitzacions les primeres vint-i-quatre hores.
L'actuació ha tingut lloc a l'església de Sant Domènec en el marc de la Nit de la Cultura, una vetllada de nova creació on Alex Rosanes ha interpretat d'altres peces, i on també hi ha actuat l'orquestra de vent de l'Escola de Música, amb un repertori que incloia arranjaments del propi Castro. La Nit de la Cultura ha servit per donar a conèixer els guanyadors dels diferents certamens culturals que atorga la Paeria, com són els Premis Ziryab, els Premis Jaume d'Urgell i els nous Premis d'Honor de Cultura que premien la trajectòria cultural.
Balaguer reconeix la trajectòria de vuit sardanistes
Vuit activistes sardanistes han estat reconeguts aquest dissabte amb la concessió dels Premis d'Honor de Cultura, en el marc de la primera edició de la Nit de la Cultura, que ha tingut lloc a l'església del Convent de Sant Domènec. Es tracta d'uns premis a la trajectòria cultural que es concedien enguany per primer cop, i que han volgut d'aquesta manera valorar alguns dels activistes que han dinamitzat durant les darreres dècades el moviment sardanista de Balaguer.
Els activistes reconeguts han estat la Pepita Torra i el Pepe Solà de la Colla Santa Maria de les Franqueses, l'Adoració Prats i el Joan Corbella de la Colla Verge del Miracle, la Teresa Baiget -que ha excusat la seva presència-, i el Pepe Amorós del Grup Sardanista Barres i Eacacs, i finalment el Lluís Víctor -que ha estat representat per un fill- i la Teresa Torres dels Amics de la Sardana. Diversos paers han estat els encarregats de fer el lliurament, amb el que enguany s'ha volgut posar el focus en l'activisme sardanista coincidint amb l'any de la capitalitat de Balaguer 2022.
El temple gòtic ha acollit aquest lliurament dins d'una Nit de la Cultura que també ha servit per fer el lliurament dels premis Ziryab i dels Premis Jaume d'Urgell, i que ha comptat amb l'acompanyament musical de l'Orquestra de Vent de l'Escola de Música de Balaguer, així com del professor de guitarra de la mateixa escola Àlex Rosanes. La vetllada ha estat precedida per la ballada de la cobla Vents de Riella amb sardanes de les Terres del Comtat d'Urgell, i s'ha acabat amb un pica-pica a peu dret al claustre del convent obert a tot el públic assistent.
Homenatge a Albert Serravinyals
Aquest dissabte des de l'Associació Balaguer Capital de la Sardana 2022 en col·laboració amb l'Ajuntament d'Algerri hem volgut retre un homenatge al músic Albert Serravinyals i Terés, un jove flabiolaire de la cobla Jovenivola de Sabadell que es va morir d'accident de tractor a l'edat de 18 anys. El fatídic accident va tenir lloc l'estiu de 1983 a Algerri, vila de la seua família materna, on passava els estius i on hi tenia una forta vinculació. De fet amb només 17 anys havia escrit la seua primera sardana, Algerrienca, dedicada a aquesta població.
L'homenatge s'ha dut a terme a la Placeta de Sant Domènec en el marc de la ballada de sardanes de les Terres del Comtat d'Urgell. Durant l'acte el Miquel Plensa, alcalde d'Algerri, ha fet lliurament d'un ram de flors als familiars de l'Albert. Tot seguit la família ha recordat la figura del malaguanyat flabiolaire, afirmant que la millor manera de recordar-lo és anar programant les seues sardanes. Seguidament la cobla Vents de Riella ha interpretat Algerrienca, que ha rebut una molt bona acceptació per part dels balladors.
La ballada ha comptat amb la col·laboració del Consell Comarcal, i ha començat amb les obres La meva Vall d'Enric Sauret, la Pepita de Bellvís de Dani Gasulla, Castellonroi d'Enric Aguilar, Fonts de Valldans de Jeroni Velasco i Aplec al Castell del Remei de Domènc Cardenyes. A la mitja part s'ha dut a terme la tradicional ofrena floral al monument al Comte d'Urgell, organitzat pel Casal Pere III, i on l'Associació Balaguer Capital de la Sardana també hi ha pres part. Finalment, a la segona part, a part d'Algerrienca, també s'han pogut ballar les obres Bellcaire Dansa d'Òscar Barqué, Aurembiaix d'Urgell del Joan Moliner i Balaguer Ciutat Comtal, de Jaume Ventura i Tort, a part del bis amb la sardana oficial de la capitalitat.
Ovació als alumnes de l'Escola de Música pel seu 'Balaguer Ciutat Comtal'
La sardana cantada 'Balaguer ciutat comtal' ha provocat una gran ovació aquest divendres al Concert de Primavera de l'Escola de Música. Interpretada com a tema final del concert, la peça ha fet emmudir el Teatre Municipal, i la càlida acceptació ha obligat els estudiants a interpretar-ne els llargs com a bis, un fet sense precedents en les edicions anteriors del Concert de Primavera, una cita que serveix per presentar les composicions que els alumnes de l'escola han estat treballant a les aules durant el semestre.
'Balaguer ciutat comtal' ha estat interpretat conjuntament per tots els grups de l'escola a excepció dels més petits, en una actuació que ha fet alçar-se al públic de les butaques, i que ha estat sens dubte el moment més emocionant de la vetllada. Amb música de Jaume Ventura i Tort i lletra de Joan Sabaté, l'obra es va estrenar el desembre de 1975 per part de l'Orfeó Balaguerí i la Cobla Comtal, i des d'aleshores s'ha convertit en tot un himne per a la ciutat.
El concert ha començat a 2/4 de 8 del vespre, i ha anat combinant peces corals amb d'altres d'instrumentals, donant un important protagonisme a la sardana. Així, entre els més petits ja s'han cantat algunes sardanes, com el cànon 'la sardana' d'Antoni Miralpeix, cantat pels alumnes dels cursos cc3, cc4 i cc5, i la canço 'El cant de la sardana', de Jordi Forés, que ha estat cantada pels grups cc5 i grup modulant. Finalment l'orquestra de vent de l'escola ha interpretat 'Tossa Bonica' en un arranjament d'aquesta popular sardana de Francesc Mas i Ros fet per a l'ocasió pel professor de l'escola Miguel Castro.
Des de l'Associació Balaguer Capital de la Sardana estem molt contents que l'Escola de Música s'hagi sumat a la capitalitat de la sardana Balaguer 2022 amb actes com aquest Concert de Primavera. I que hagi triat 'Balaguer ciutat comtal' com a tema final del repertori de l'edició d'enguany. Volem agrair a mestres, alumnes, famílies i a tota la comunitat educativa de l'escola per aquest fantàstic concert!
Músiques balcàniques a ritme de tenora amb Cat Klezmer
La tenora tornarà a ser protagonista d'un nou concert de coblafusió amb el grup Cat Klezmer Trio. Així ho ha presentat aquest dimecres l'Associació Cultural Grup d'Art4, que ha programat un concert amb aquest singular trio pel dissabte onze de juny.
Es tracta d'una proposta musical que combina les músiques balcàniques i gipsy amb melodies populars de l'Europa de l'Est, però també amb músiques festives d'arreu del món, incorporant choros brasilers, tangos argentins, lamentacions gitanes, o fins i tot la popular sardana 'Somni' del Manel Saderra i Puigferrer.
Amb el concert 'Una volta al món en 80 minuts', Cat Klezmer Trio oferirà un espectacle íntim i explosiu per donar a conèixer les cançons més representatives de la música klezmer. La formació està integrada per Xavi Torras a la guitarra, Joni Aldunate al contrabaix, i Xavi Pendon, que lidera el projecte, que combinarà el clarinet, propi de les formacions de klezmer, amb la tenora, pròpia de la tradició musical catalana.
El concert tindrà lloc al pati dels Escolapis Vells a les vuit del vespre, i està organitzat per l'Associació Cultural Grup d'Art4 com a entitat associada a les Joventuts Musicals de Catalunya, amb la col·laboració de la Paeria de Balaguer. La proposta musical s'emmarca en el programa de concerts de coblafusió de la capitalitat de la sardana Balaguer 2022.
La Nit de la Cultura reconeixerà l'activisme sardanista de Balaguer
Aquest proper dissabte tindrà lloc al Convent de Sant Domènec de Balaguer la primera edició de la Nit de la Cultura, una nova cita al calendari cultural de la ciutat, que s'estrenarà reconeixent la trajectòria dels dirigents sardanistes 'que porten molts anys fent que la sardana perduri a la ciutat'. Així ho ha revelat el paer de cultura, Arnau Torrente, en el marc de la presentació de la jornada, que ha tingut lloc aquest dimecres al davant al monument al Comte d'Urgell Jaume el Dissortat.
Els Premis a la trajectòria cultural són un nou guardó, instaurat enguany per l'àrea de cultura de la Paeria, amb la intenció de posar en valor la vida cultural de Balaguer i 'fer un reconeixement a les persones i entitats que enriqueixen el dia a dia cultural de la ciutat, i que amb la seva feina i dedicació contribueixen a fer de Balaguer una ciutat més desperta culturalment', tal com ha dit el paer de cultura, Arnau Torrente.
El paer en cap Jordi-Ignasi Vidal ha aprofitat la presentació per justificar aquest nou guardó, assegurant que fins ara no hi havia cap premi per reconèixer la trajectòria cultural. Així mateix ha explicat que en aquesta primera edició el premi estarà vinculat al món de la sardana pel fet d'escaure's amb l'any de Balaguer Capital de la Sardana, afegint que la idea és d'anar fent reconeixements a la gent que han aportat a nivell cultural a la ciutat.
La Nit de la Cultura començarà a 1/4 de 9 del vespre, tot just després de la ballada de sardanes que interpretarà la cobla Vents de Riella, una ballada en la que s'han programat títols dedicats a llocs de les Terres del Comtat d'Urgell, tal com ha explicat Miquel Aige, que ha assistit a la presentació en nom de l'Associació Balaguer Capital de la Sardana 2022.
La Nit de la Cultura començarà amb el lliurament de la desena edició dels Premi Ziryab Ciutat de Balaguer que la Paeria va convocar el passat mes de febrer en les dues categories habituals: conte llegendari, amb la temàtica enguany del bandolerisme a Ponent, i el premi de composició per a conjunts instrumentals infantils. Els Premis Ziryab són uns guardons que organitzen de forma conjunta la Biblioteca Margarida de Montferrat, l'Escola Municipal de Música i el Museu de la Noguera, i tenen com a objectiu fomentar la creació musical i literària.
Per acabar la vetllada, la Nit de la Cultura també acollirà els clàssics Premis Comte Jaume d'Urgell, que reconeixen iniciatives per reforçar els llaços dels diferents territoris dels Països Catalans. En aquesta 33ena edició, el premi recaurà en la modalitat individual a la cineasta Carla Simon pel film Alcarràs, i en la modalitat d'entitat a l'Associació de Mitjans d'Informació i Comunicació, l'amic, que agrupa publicacions en català d'arreu dels Països Catalans.
La trobada d'escoles de cobla pren forma
Balaguer acollirà el diumenge 19 de juny la trobada d'escoles de cobla, una activitat on els protagonistes són els alumnes de diferents escoles municipals de música que estan aprenent a tocar instruments de cobla. Així s'ha definit aquest dilluns a una reunió preparatòria a Balaguer, on hi han assistit membres de la Paeria, de l'Obra del Ballet Popular i de l'Associació Balaguer Capital de la Sardana. La reunió de treball ha servit per concretar els detalls d'una diada que s'emmarca dins dels actes del Dia Universal de la Sardana, que se celebra cada any a la nostra ciutat.
La jornada començarà a les 10h del matí al Santuari del Sant Crist amb una missa que inclourà una sardana al voltant de l'altar a càrrec de les colles de la ciutat. La trobada pròpiament dita tindrà lloc a partir de les onze, amb una ballada al parc del santuari, que inclourà un esmorzar a la mitja part. A la reunió de treball s'ha acordat que una de les formacions que hi prenguin part sigui la banda i cobla del Col·legi Santa Maria de Blanes. Es tracta d'una formació musical formada per una vintena de nois i noies amb edats entre els 14 i els 17 anys, creada al voltant del Col·legi Santa Maria.
Segons ha manifestat Joan Gómez, president de l'Obra del Ballet Popular, la cobla-orquestra del Col·legi de Santa Maria de Blanes és un exemple per a moltes escoles de música d'arreu de Catalunya, i donar a conèixer el seu cas d'èxit pot servir per rellançar l'aprenentatge dels instruments de cobla a les escoles municipals de música que havien apostat per la cobla als anys vuitanta i noranta, però que posteriorment han deixat aquests instruments en un segon terme.
Els joves músics de Blanes no seran els únics que hi prendran part, ja que les seues interpretacions s'aniran combinant amb les d'una altra formació musical, una cobla que es crearà adhoc per a la trobada, amb joves instrumentistes de les diferents escoles de música de les Terres de Ponent. Així ho ha explicat Joan Bogas. de l'Obra del Ballet Popular, afegint que està previst que hi prenguin part alumnes de les escoles municipals de música d'Agramunt, de Bellpuig, de Tàrrega o de Solsona. Bigas ha remarcat que per coordinar l'actuació conjunta dels diferents estudiants, s'està treballant colze a colze amb professors de les diferents escoles, com l'Òscar Barqué o el Jordi Guixé.
A la sessió d'aquest dilluns a la Pallavacara hi han pres part el Joan Gómez i el Joan Bigas de l'Obra del Ballet Popular, l'Albert Bonet i l'Arnau Torrente de l'àrea de cultura de la Paeria, i el Miquel Aige, l'Adoració Prat, el Joan Corbella i el Jaume Marvà de l'Associació Balaguer Capital de la Sardana 2022.
Sardanes del Comtat d'Urgell per commemorar la fi del comtat
Balaguer prepara una ballada on els protagonistes seran els llocs que van pertanyer a l'antic Comtat d'Urgell. Així ho ha explicat el president de l'Associació Balaguer Capital de la Sardana 2022, Jaume Marvà, que ha detallat que es preprara un programa amb sardanes dedicades a diferents municipis d'aquest territori històric. Entre les sardanes, hi haurà l'obra 'Castellonroi de la Franja' d'Enric Aguilar, o la sardana 'Fonts de Valldans' de Ponts, de Jeroni Velasco. També s'interpretaran dues sardanes de compositors de Balaguer, concretament la sardana 'La meva vall' d'Enric Sauret, dedicada a la Vall d'Àger, i la sardana 'Aplec al Castell del Remei' del Domènec Cardenyes, dedicada a aquest celler modernista de Penelles.
Està previst que la ballada permeti donar a conèixer alguna de les composicions que s'han estrenat recentment, com són la sardana 'Bellcaire dansa' d'Oscar Barqué, estrenada aquest maig, i el tema 'La Pepita de Bellvís' de Dani Gasulla, que es va estrenar per Sant Jordi. El programa també inclourà l'obra 'Aurembiaix d'Urgell' de Joan Moliner, estrenada durant l'Aplec de les Franqueses, i com cada any, s'acabarà amb la sardana 'Balaguer Ciutat Comtal', una cançó que es va estrenar poc després de la mort del dictador Franco, i que amb el temps s'ha convertit en un himne de la ciutat.
Un dels moments més emotius de la ballada serà el de l'homenatge al compositor Albert Serravinyals i Terés. Es tracta d'un músic vinculat a Algerri, que va morir l'estiu del 1985 a l'edat de 18 anys a causa d'un accident de tractor. Malgrat aquesta sobtada mort, el jove flabiolaire de la cobla Jovenívola de Sabadell havia escrit amb només 17 anys la sardana Algerrienca, un tema que també s'interpretarà duant la ballada.
La cobla Vents de Riella serà la responsable d'interpretar aquestes peces el dissabte 4 de juny a la plaça de Sant Domènec de Balaguer a partir de les sis de la tarda. L'acte s'inclou dins de la Nit de la Cultura de Balaguer, i està previst que a la mitja part es procedeixi a fer la tradicional ofrena floral al monument al Comte d'Urgell. Una acivitat amb la que cada any institucions i entitats de la Noguera commemoren la fi del comtat i reivindiquen la urgellitat de la comarca.
Ajornat el concert conjunt de l'Orfeó Balaguerí i la Bellpuig Cobla, previst pel 5 de juny
L'Orfeó Balaguerí ha anunciat l'ajornament del concert conjunt de la institució coral de Balaguer i la Bellpuig Cobla, previst pel diumenge 5 de juny al vespre a l'església de Sant Domènec. Es tracta d'un dels plats forts dels actes de Balaguer com a capital de la sardana, que finalment tindrà lloc pel pont del pilar, a mitjans mes d'octubre. Per a l'efemèride, l'orfeó i la cobla prepararan un programa amb conegudes sardanes cantades, i també saranes dedicades a la ciutat, així com d'altres peces corals arranjades per a cobla. Al mateix temps, el concert vol ser per a l'entitat centenària un homenatje particular a la música de sardana, coincidint amb la capitalitat.
La causa de l'ajornament ha estat un problema de salut de la directora de l'orfeó, la Sílvia Rufach, que ha fet que l'orfeó també donés el curs per acabat. Tal com ha explicat el president de l'Orfeó, Esteve Biel, la decisió de l'ajornament es va prendre per unanimitat dels cantaires després que la pròpia directora proposés dos noms per substituir-la. L'entitat treballa amb la idea de reprendre l'activitat tan bon punt la directora estigui bé per poder continuar amb els assajos.
La sardana al fi de curs de l'Escola de Música
D'altra banda, l'Escola Municipal de Música de Balaguer ha anunciat que el concert final de curs, previst per al divendres 3 de juny, tindrà la sardana com a protagonista. En aquest sentit, està previst que la peça final que interpretin conjuntament els sis grups corals i els dos conjunts instrumentals de l'escola sigui la sardana 'Balaguer ciutat comtal', una obra estrenada poc després de la mort del dictador Franco, i que s'ha convertit en un himne per a la ciutat.
La Casa d'Andalusia se suma a la capitalitat de la sardana
La sardana ha estat una de les protagonistes de la Feria de Abril, que s'ha celebrat aquest cap de setmana al pavelló Molí de l'Esquerrà, sota l'organització de la Casa d'Andalusia de Balaguer. Tal com explica Anna Mitjans, membre de la Casa d'Andalusia, s'ha volgut programar una ballada de fusió que incorporés les tradicions musicals de la sardana i del pas doble per agermanar les dues cultures, i alhora, fer visible l'adhessió de la Casa d'Andalusia a la capitalitat de la sardana.
La ballada de fusió de sardana i pas doble, que ha tingut lloc el dissabte al migdia, i on també hi han participat membres de l'Associació Balaguer Capital de la Sardana 2022, ha estat precedida per una missa cantada a càrrec dels 'Amigos del Compás'. Tot seguit ha tingut lloc el dinar popular, i segudament, s'han représ les actuacions musicals entre les que destaquen la Carmen Moral i Leo Rubio, i la col·laboració entre d'altres d'una entitat de Balaguer: el Coro Rociero Aire Flamenco. Diumenge han continuat les activitiats, que han estat presentades pel sr. Pep Soto, amb una de les actuacions més estelars del cap de setmana, amb la rumba a càrrec de Paco de la Eva.
La Feria de Abril de Balaguer ha arribat enguany a la sisena edició. El certamen++ s'ha inaugurat oficialment aquest dissabte al matí, a càrrec del paer en cap, Jordi-Ignasi Vidal. Durant els dos dies s'han succeït tota mena d'activitats al Pavelló Molí de l'Esquerrà com concerts, una missa cantada i un dinar popular, entre d'altres. Després de dos anys d'ajornaments, la música i la cuina andaluses han estat protagonistes en un festival que vol posar en valor la cultura originària d'una part important dels veïns de Balaguer i comarca.
Balaguer acull la presentació del llibre per fer possible la sardana al currículum escolar
La Casa de la Paeria ha acollit aquest divendres la presentació del llibre 'La Sardana en el currículum escolar. Com fer-ho possible?' del Josep Maria Simon, en el marc dels actes de Balaguer com a Capital de la Sardana 2022, en el marc del programa d'activitats de la Capital de la Sardana Balaguer 2022. Es tracta d'un treball que ha estat guardonat per part de la Confederació Sardanista de Catalunya, que li va concedir el Premi al Foment d'Estudis Sardanistes 2019. No ha estat fins enguany que el treball ha estat recollit en format llibre, en una edició que ha anat a càrrec de la Paeria de Balaguer, fent-se la impressió a les Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida.
L'acte d'aquest dissabte ha comptat amb la participació del paer en cap de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal; Estefania Rufach, vicepresidenta de la Diputació; Claudi Vidal, director del Serveis Territorials d'Educació; Arnau Torrente, paer de Cultura; Maite Codina, directora adjunta del SSTT d'Educació a Lleida; Carles Vall, president de la Federació Sardanista de les Terres de Lleida, i el propi autor.
L'obra presentada és una proposta didàctica basada en un aprenentatge significatiu, inclusiu i competencial de la sardana, i ha estat dissenyada com un treball interdisciplinari per ser desenvolupat en el cicle superior d'educació primària, tot i que es pot fer extensiu a d'altres nivells. Segons Josep Maria Simon, que s'ha mostrat molt "honorat" de poder presentar el llibre en el marc de la capitalitat, es tracta que la sardana s'aprengui no només dins de l'horari lectiu sinó que també formi part del currículum, la qual cosa suposa un seguit de canvis en el disseny curricular de cada centre i en l'estructura organitzativa. Simon també ha explicat que el llibre neix d'unes ponències que va presentar fa uns anys, i d'un neguit per a que aquesta no es perdi.
El llibre dedica la primera part a estudiar minuciosament els marcs legal, psicopedagògic i metodològic per a fer possible la proposta didàctica. En la segona, es detalla com, des de la transversalitat de matèries, es pot dur a terme un treball interdisciplinari i cooperatiu, a partir d'un aprenentatge significatiu, inclusiu i competencial, en el cicle superior d'educació primària, i s'analitzen tots els canvis organitzatius que comporta dins el centre. Cal fer constar que la seva aplicació en algunes escoles ha comportat que pugui ser extensiu a altres cicles d'aquesta etapa educativa.
A la darrera part, el llibre descriu el procés per fer possible la introducció de la sardana al currículum escolar. Un procés que va començar amb la presentació del projecte als serveis territorials d'Ensenyament l'any 2017, per ser aprovat la mateixa tardor. Amb la pandèmia està aturat el procés d'implementació inicial a les escoles de les comarques de les Garrigues, el Pla d'Urgell i la Segarra, per posteriorment, estendre-ho a arreu del país.
Aquest llibre no es trobarà a la venda sinó que es lliurarà a les institucions, als centres escolars i també a particulars, especialment a qui assisteixi a la presentació. També es podrà consultar en el següent web: https://sites.google.com/view/josepmariasimonauberni
La tenora de Jordi Guixé tanca el Jazz al Pati
La proposta de fusió de la música jazz amb les textures de la tenora, que lidera el music agramuntí Jordi Guixé a través del Jordi Guixe Quartet, ha estat l'encarregada de tancar la cinquena edició del festival Jazz al Pati, que ha tingut lloc aquesta setmana al pati dels Escolapis Vells sota l'organització de l'Escola Municipal de Música. El concert ha comptat amb una formació de luxe, ja que s'ha fet acompanyar de tres dels músics de jazz més importants del panorama jazzístic català, tots de Ponent, com són el Xavi Monge al piano, l'Ignasi Gonzàlez al contrabaix i baix, i el Roger Gutiérrez a la bateria.
Jordi Guixé ha explicat l'origen del projecte, que es troba al moment que l'Esteve Molero era el director de la cobla Jovenívola d'Agramunt, i ell hi tocava com a primera tenora. A partir d'aquí va néixer el primer tema, Silenci Blanc, en vindrien més, que avui ha repassat durant poc més d'una hora, amb un repertori que anava dels clàssics del jazz fins a la bossa nova o el latin jazz, amb temes com 'A Râ', Matias, Wapango o Caravan, el concert s'ha acabat en una versió jazzística de la popular canço 'el cant dels ocells', popularitzada per Pau Casals.
Així mateix ha recordat que des del seu pas per l'ESMUC que tenia clar que volia tirar endavant un projecte que treiés la tenora de la cobla, i ha reivindicat figures com les dels tenores Jordi Molina i Jordi Paulí. Jordi Guixé, que és el director de l'Escola de Música d'Agramunt, i al mateix temps, toca la tenora a la Cobla la Principal del Llobregat. Aquest concert ha estat programat en el marc dels actes de Balaguer Capital de la Sardana 2022 amb l'objectiu de programar durant tot l'any propostes de coblafusió per atreure la sonoritat dels instruments de cobla als nous públics.
El Club de Futbol Balaguer se suma a la capitalitat
El Club de Futbol Balaguer s'ha sumat aquest diumenge als actes de Balaguer Capital de la Sardana 2022, i ho ha fet convidant a ballar a la colla Verge del Miracle. El Camp Municipal d'Esports ha estat l'escenari de l'exhibició que la colla sardanista de Balaguer ha fet durant la mitja part del partit, que aquest diumenge enfrontava els equips de Balaguer i d'Artesa de Segre. Un acte que ha servit per visibilitzar l'adhessió del CF Balaguer amb la capitalitat.
L'actuació, que ha tingut lloc al mig del camp, ha inclòs una galop de presentació i la ballada d'una sardana de quatre tirades. Concretament la colla ha triat el tema Summermambo el Gerard Pastor, inspirat en melodies força conegudes. El Club de Futbol ha aprofitat l'exhibició per agrair a la colla sardanista d'haver acceptat la invitació, tot desitjant que la capitalitat de Balaguer 2022 sigui un èxit per a la ciutat.
La biennal gegantera reforça els vincles amb la sardana
La Biennal de Gegants i Capgrossos 'Ciutat de Balaguer' d'aquest diumenger ha servit per reforçar els vincles entre els gegants i la sardana, aprofitant la capitalitat de Balaguer 2022. Aquest agermanament s'ha materialitzat amb la ballada final a la plaça, que en aquesta ocasió ha estat amb la sardana 'Lo Pont de Balaguer' del Dani Gasulla. A la rotllana hi han participat conjuntament els gegants de la ciutat i els dansaires de la colla Verge del Miracle, que l'han ballat intercalant-se entre gegant i gegant.
Prèviament, l'entrada dels gegants a la Plaça del Mercadal s'ha fet a ritme de la Galop de Balaguer, acompanyats cada gegant amb un dansaire diferent de la colla sardanista. La ballada a la plaça Mercadal ha estat la part final d'una jornada, que ha començat amb la planta dels gegants al Parc de la Transsegre, per posteriorment, omplir els carrers del centre històric amb la popular cercavila amb gegants vinguts d'arreu dels Països Catalans.
Un altre element de l'agermanament entre els gegants de la ciutat i la sardana ha estat l'estrena dels escuts que els gegants porten brodat al seu vestit. L'escut és una obra de l'il·lustrador Jordi Calvís, i ha estat brodat per cortesia de Brodats Paquita. Tal com han explicat de la colla gegantera, la vountat és de lluir aquest emblema durant tot l'any, coincidint amb la capitalitat.
La biennal gegantera s'ha acabat amb el lliurament del record per a cada colla, i un dinar de germanor, en una festa que enguany ha arribat a la desena edició. La trobada es duu a terme cada dos anys, si bé no se celebrava des d'abans de la pandèmia. La cita ha comptat amb la participació d'una setantena de gegants de 20 colles geganteres d'arreu dels Països Catalans. En nom de l'entitat organitzadora, la Colla Gegantera i Grallera de Balaguer, Magda Colilles ha fet una valoració molt positiva de la festa i ha agraït la implicació de tothom qui ho ha fet possible.
Balaguer bateja la 'Passarel·la de la Font dels Enamorats'
Aquest dissabte s'ha batejat la passarel·la del riu Segre que uneix l'Avinguda Pere III amb la Plaça del Jutge amb el nom de la Passarel·la de la Font dels Enamorats, després que recentment el ple de la Paeria n'aprovés la incorpació al nomenclàtor de la ciutat. El nom fa referència a la font que hi havia hagut a l'inici de la passarel·la pel costat de l'Avinguda de Pere III. El juliol de 1928 es va rebatejar la font amb aquest nom, després que l'indret on hi havia hagut l'antiga Font de la Teula fos reurbanitzat. I és un nom que ha prevalgut en l'imaginari de molts balaguerins fins a l'actualitat.
La inauguració de l'antiga font es va fer el juliol de l'any 1928 en el marc d'una festa popular on no hi va faltar sardanes. I per immortalitzar el moment la Cobla Principal Balaguerina va estrenar una sardana commemorativa amb el mateix títol, La Font dels Enamorats, composada pel músic Nadal Puig amb lletra de Moisès Aran. Una sardana que havia estat enregistrada en versió cantada al disc 'Sardanes Balaguerines' de 1980, i que ara ha estat enregistrada per primer cop en versió per a cobla dins del CD Capital de la Sardana Balaguer 2022.
L'acte de bateig ha comptat amb la presència del paer de cultura, Arnau Torrente, acompanyat pels representants de les dues colles de la ciutat, la colla Verge del Miracle i la colla Santa Maria de les Franqueses. Durant el bateig s'ha inaugurat una placa a l'inci de la passarel·la pel costat on hi havia hagut la font que recorda l'efemèride. La placa també recorda que tant aquesta font com l'antiga font de les escaletes havien estat llocs molt concorreguts, sobretot per parelles joves que el convertiren en un lloc de festeig.
El bateig de la passarel·la s'havia de fer el dia de sant Jordi, però a causa del mal temps es va ajornar. Finalment s'ha fet coincidir amb la 13ena Trobada de Centres Cívics de Catalunya i la 27ena Trobada d'Adults del saltem i Ballem, que s'ha celebrat aquest dissabte al parc de la Transsegre. El paer de cultura ha explicat que s'ha triat aquest dissabte per tal d'aprofitar aquesta gran trobada sardanista, on s'han concentrat uns 500 sardanistes i uns 200 acompanyants. El bateig s'ha acabat amb una fotografia de grup dels dos grups de la ciutat participants a la Trobada: la Colla Santa Maria de les Franqueses i els alumnes dels tallers de sardanes al Casal de la Gent Gran.
Massiva trobada sardanista al Parc de la Transsegre
El Parc de la Tanssegre ha acollit aquest dissabte la trobada de sardanises veterans que ha servit com a festa de cloenda dels cursos i tallers de sardanes que s'han realitzar per a gent adulta durant aquest curs. Amb la participació d'unes set-centes persones entre balladors i acompanyants, l'acte ha aplegat els grups que han estat ballant sardanes tant als centres cívics i casals d'avis de la Generalitat com als tallers per adults que organitza el Pla Saltem i Ballem a les Terres de Ponent.
La jornada s'ha iniciat amb la rebuda i inscripcions dels participants. Posteriorment una ballada de sardanes a càrrec de la cobla Jovenívola d'Agramunt, amb un Galop de presentació, ha donat pas a les colles i grups participants a una ballada en modalitat de lluïment amb les sardanes 'Camí de la Unesco' d'Anna Abad i 'Guíxols Capital de la Sardana 2021' d'Antoni Mas i Bou. La jornada ha tingut com a moment àlgid el de la ballada de germanor de tots els grups participants en diferents rotllanes concèntriques a ritme de la sardana 'Balaguer Capital de la Sardana 2022' de Dani Gasulla.
Tot seguit, el programa musical ha continuat amb una ballada oberta a tot el públic assistent, amb un total de quatre sardanes, entre les quals dues escrites per dones compositores, i dues dedicades a la ciutat, 'Sardanes al Mercadal' de Joan Moliner, i 'Aimat Balaguer' de Ricard Viladesau. Ja a les dues s'ha fet un dinar de germanor de tots els grups participants al Pavelló del Molí de l'Esquerrà. El fi de festa l'ha donat una ballada a l'hora del cafè que ha combinat sardanes amb passos dobles i ballables.
Pel que fa als grups participants a la 13ena Trobada de Centres Cívics de Catalunya, les colles participants provenen dels Casals Cívics i Comunitaris de Barcelona-Horta, Vallirana, Cardona, Rubí, Montcada i Reixac, Barcelona-Magòria, Sant Joan de Vilatorrada, Santa Perpètua de Mogoda, Berga, el centre cívic Matas i Ramis de Barcelona i la Casa del Mar de Tarragona.
Finalment, de les terres de Ponent, a la 27ena Trobada d'Adults del Saltem i Ballem hi participen més de dos-cents dansaires adults de les poblacions d'Almacelles, Alpicat, Arbeca, Castelldans, Ponts, Sort, Torres de Segre, les Borges Blanques, Lleida, Lleida-Balàfia, Cervera, i del mateix Balaguer, del que participarà la Colla Santa Maria de les Franqueses i els alumnes dels tallers de sardanes el Casal de la Gent Gran.
Des de la paeria de Balaguer, el paer en cap, Jordi Ignasi Vidal, ha fet una valoració de la trobada que ha qualificat de 'molt visual'. També les mateixes colles de la ciutat han mostrat l'alegria de tornar a recuperar actes com el d'avui amb tants sardanistes junts. El president de la Confederació Sardanista de Catalunya, Xavier Tresserras, ha fet una crida a la participació i perdre la por després de l'aturada per la pandèmia i 'que la gent torni a fer-se seus els carrers'.
Presentació del llibre La Sardana en el currículum escolar
El proper divendres 20 de maigtindrà lloc la presentació del llibre ‘La Sardana en el currículum escolar. Com fer-ho possible?’ de Josep Maria Simón. L’acte indrà lloc a 2/4 de vuit del vesprea la sala d’actes de la Casa de la Paeria, i comptarà amb la participació del propi autor, que estarà acompanyat pel Jordi Ignasi Vidal, paer en Cap, l’Estefania Rufach, vicepresidenta de la Diputació, el Claudi Vidal, director del Serveis Territorials d’Educació, l’Arnau Torrente, paer de Cultura, i la Montse Carulla, sots-presidenta del Pla Saltem i Ballem de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida.
El llibre recull una proposta didàctica basada en un aprenentatge significatiu, inclusiu i competencial, dissenyada com un treball interdisciplinari per ser desenvolupat en el cicle superior d’educació primària, si bé la seva aplicació en diferents centres educatius d’algunes comarques de Ponent ha fet que sigui extensiu a d’altres cicles d’aquesta etapa.
Tal com explica l’autor, l’activitat d’aprendre a ballar sardanes a l’escola es duu a terme a la major part de les escoles com a extraescolar, o bé dins de l’horari escolar però sense relació amb la resta de matèries, fet que en dificulta la consolidació. Per això el llibre proposa un nou enfocament, fonamentat en el repte d’innovar des de la tradició, suposa un seguit de canvis en el disseny curricular de cada centre i en l’estructura organitzativa (espais, horaris, materials, recursos, sistemes d’avaluació...) i que són analitzats en el decurs dels diferents apartats i capítols. D’aquesta manera s’aconsegueix que la sardana vetlli per la formació integral, ja que potencia el desenvolupament harmònic de totes les dimensions de la persona.
L’obra va obtenir el Premi al Foment d’Estudis Sardanistes dels Premis Capital de la Sardana l’any 2019, coincidint amb la capital de la sardana de Perpinyà. Ha estat editada enguany per part de la Paeria de Balaguer, amb la impressió a càrrec de la Diputació de Lleida. El material es lliurarà gratuïtament a tots els assistents a la presentació, i està previst que també es faci arribar a les institucions i centres escolars vinculats a l’ensenyament, així com a tots aquells particulars que el sol·licitin. Al mateix temps s’ha facilitat una edició virtual per a ser consultada online a aquest enllaç:
https://sites.google.com/view/josepmariasimonauberni
Gegants sardanistes a la biennal de Balaguer
Aquest diumenge arriba la biennal gegantera de Balaguer, en una edició on la sardana hi serà ben present. La cita, que es duu a terme cada dos anys, i que no se celebrava des d’abans de la pandèmia, omplirà els carrers del centre històric de gegants vinguts d’arreu dels Països Catalans, en una jornada que començarà a 2/4 d’11 amb la tradicional plantada de gegants al Parc de la Transsegre.
Està previst que a partir de les 11h comenci la cercavila, en la que els gegants de Balaguer hi participaran lluïnt brodat al vestit l’escut de la capitalitat de la sardana, cortesia de Brodats Paquita. Un escut que estrenaran aquest diumenge, i que està previst que portin durant tot l’any. A més a més, la sortida dels gegants de la ciutat està prevista que esfaci acompanyats cadascun d’un dansaire de la colla Verge del Miracle de Balaguer, que d’aquesta manera s’ha volgut sumar a la festa.
A la meitat del recorregut hi haurà un esmorzar a la plaça de Sant Salvador, amb l’ajuda dels voluntaris de l’Associació de Veïns del Centre Històric. A partir de les 13h està prevista l’arribada dels gegants a Balaguer, a ritme de la Galop de Balaguer, en la versió per a cobla estrenada enguany coincidint amb la capitalitat.
Per reforçar els vincles entre la sardana i el món dels gegants, a 2/4 de 2 del migdia s’ha preparat el ball final, a la Plaça del Mercadal, que en aquesta ocasió serà la sardana ‘Lo Pont de Balaguer’ del Dani Gasulla. Tot seguit hi haurà el lliurament del record per a cada colla, per acabar la trobada al Pavelló del Molí de l’Esquerrà amb un dinar de germanor per a totes les colles geganteres participants.
La biennal gegantera arriba enguany a la desena edició, i està previst que hi prenguin part una vintena de colles geganteres. L’activitat està organitzadaper la Colla Gegantera i Grallera de Balaguer.
Trobada de sardanistes adults al Parc de la Transsegre
Aquest proper dissabte 14 de maig se celebrarà la Trobada de sardanistes adults a Balaguer, un acte que aplegarà els grups que han estat ballant sardanes als centres cívics i casals d’avis d’arreu de Catalunya, ja sigui dins del Pla Saltem i Ballem d’adults com de la Trobada d'Equipaments Cívics. Enguany és la primera vegada que aquestes dues trobades es realitzen conjuntament, i per a l’ocasió s’ha triat com a emplaçament el Parc de la Transsegre.
El programa s'iniciarà a 2/4 d'11 del matí amb la rebuda i inscripcions dels participants. Posteriorment, se celebrarà una ballada de sardanes a càrrec de la cobla Jovenívola d'Agramunt, que s’iniciarà amb un Galop de presentació, seguidament les colles i grups participants ballaran en modalitat de lluïment les sardanes ‘Camí de la Unesco’ d'Anna Abad i ‘Guíxols Capital de la Sardana 2021’ d'Antoni Mas i Bou.
La jornada tindrà com a moment important la ballada en una gran rotllana de la sardana ‘Balaguer Capital de la Sardana 2022’ de Dani Gasulla com a sardana de germanor. Tot seguit, el programa musical continuarà amb una ballada oberta a tot el públic assistent, amb un total de quatre sardanes, entre les quals hi haurà ‘Sardanes al Mercadal’ de Joan Moliner, i ‘Aimat Balaguer’ de Ricard Viladesau.
Als volts de les dues del migdia tindrà lloc el dinar de germanor de tots els grups participants al Pavelló del Molí de l’Esquerrà, i la jornada s’acabarà a l’hora del cafè amb una darrera ballada que combinarà valls vuitcentistes, valsos, passos dobles i alguna sardanes, amb la mateixa cobla.
Les inscripcions a la Trobada s’han tramitat directament a través dels equipaments i centres cívics, i està confirmada la presència d’una vintena de centres. Pel que fa als grups participants a la 13ena Trobada de Centres Cívics de Catalunya, les colles participants provenen dels Casals Cívics i Comunitaris de Barcelona-Horta, Vallirana, Cardona, Rubí, Montcada i Reixac, Barcelona-Magòria, Sant Joan de Vilatorrada, Santa Perpètua de Mogoda, Berga, el centre cívic Matas i Ramis de Barcelona i la Casa del Mar de Tarragona.
Finalment, de les terres de Ponent, a la 27ena Trobada d’Adults del Saltem i Ballem hi participen més de dos-cents dansaires adults de les poblacions d'Almacelles, Alpicat, Arbeca, Castelldans, Ponts, Sort, Torres de Segre, les Borges Blanques, Lleida, Lleida-Balàfia, Cervera, i del mateix Balaguer, del que participarà la Colla Santa Maria de les Franqueses i els alumnes dels tallers de sardanes el Casal de la Gent Gran.
S’estrena la sardana ‘Aurembiaix d’Urgell’
Balaguer ja compta amb una nova obra al seu patrimoni musical. Es tracta de la sardana ‘Aurembiaix d’Urgell’, del compositor Joan Moliner, que s’ha estrenat aquest diumenge en el marc de l’Aplec de les Franqueses.
La sardanaha estat ballada pel públic assistent a l’aplec després que el paer en cap, sr. Jordi-Ignasi Vidal fes lliurament de les partitures al sr. Joan Farreny, de la Cobla Tàrrega, formació musical encarregada de la primera interpretació.
L’estrena de la sardana ha estat una iniciativa de l’Associació Balaguer Capital de la Sardana, que va contactar amb el compositor el gener passat, coincidint amb el concert de Reis. Joan Moliner va ser un dels guanyadors de la nit, arribant a la final del certament de composició musical per triar la sardana oficial de la capitalitat, i guanyant el premi de votació popular.
La sardana s’ha estrenat en la ballada de la tarda de l’Aplec de els Franqueses, una ballada que també ha servit per inaugurar com a zona de ball de sardanes l’anomenada ‘esplanada de la sardana’, una àmplia zona del Parc de les Franqueses que és coneguda per albergar un monument a la sardana, però on fins a l’Aplec d’enguany no s’hi havia programat cap ballada de sardanes.
Aurembiaix d’Urgell va ser una comtessa d’Urgell de començaments del segle XIII. Considerada la darrera comtessa de la primera dinastia dels Urgell, descendent directa de Guifré el Pilós. Aquesta noble balaguerina va lluitar per fer prevaler els seus drets sobre el comtat, davant dels intents de prendre-li dels vescomtes d’Àger, els Cabrera. I va mantenir una estreta relació amb el rei Jaume I el Conqueridor, que la va ajudar en aquest conflicte.
La tria de l’emplaçament es deu al fet que va ser durant el comtat del seu pare, el comte Armengol VIII, quan es començarien les obres de construcció del Monestir cistercenc de Santa Maria de les Franqueses, sota la iniciativa de l’àvia de l’Aurembiaix, la comtessa Dolça, poc després d’enviudar.
El Monestir de les Franqueses va ser un important cenobi femení, que va tenir la seua etapa d’esplendor durant els segles XIII i XIV. Va entrar en un important declivi a partir de la supressió del Comtat d’Urgell.I a finals del s.XV es va transformar en un priorat masculí vinculat a Poblet. A partir del 1700 el monestir perdrà la seva funció religiosa, en ser adquirit per la família Portolà, mantenint els usos agraris vinculats a les terres del seu voltant fins que el 2001 la Fundació Identirama n’adquireix la propietat i s’inicia l’etapa actual de recuperació de l’espai i restauració del monument.
10è aniversari de la colla Santa Maria de les Franqueses
La colla sardanista ‘Santa Maria de les Franqueses’ ha commemorat aquest cap de setmana el seu 10è aniversari, i per celebrar-ho s’han preparat diferents actes, que s’han dut a terme en el marc de l’Aplec de la Sardana que ha acollit l’antic monestir cistercenc.
L’acte solemne de commemoració de l’aniversari s’ha dut a terme a partir de 2/4 de 2 a l’interior de l’església romànica del monestir, moment en que la colla ha ballat una sardana al voltant de l’altar. L’acte ha estat precedit per l’agermanament entre els dos monestirs cistercencs del Comtat d’Urgell, el de Santa Maria de Vallverd, a Tragó (Os de Balaguer) i el de Santa Maria de les Franqueses, a Balaguer.
Després de la cerimònia religiosa, la Pepita Torraha pres la paraula per agrair als assistents, i ha aprofitat per fer una breu ressenya dels 10 anys del grup sardanista, i de les activitats que han dut a terme des de la seua fundació fins a l’actualitat.
En el marc del dinar de l’aplec, que s’ha dut a terme a l’àrea de pícnic del Parc de les Franqueses, al nord del temple, també s’ha portat un pastís d’aniversari, que incloïa dues figures de xocolata, una de la rosassa romànica del monestir, i una altra de la colla sardanista.
La colla veterana Santa Maria de les Franqueses va debutar ara fa 10 anys en el marc de l’Aplec de les Franqueses, liderada entre d’altres per la Pepita Torra i el Pepe Solà. Des d’aleshores, ha participat regularment als concursos del Campionat de Colles Sardanistes de la Terra Ferma, fora de la competició. A més, també ha organitzat i dinamitzat tota mena de ballades, com la ballada que va tenir lloc fa quinze dies al Santuari del Sant Crist en motiu de Sant Jordi.
Balaguer ha celebrat l'Aplec de les Franqueses
Balaguer ha celebrat aquest diumenge l'Aplec a Santa Maria de les Franqueses, una proposta que es duu a terme el segon diumenge de maig des de fa més de 20 anys a l’entorn del Monestir de Santa Maria de les Franqueses, en un programa ‘clàssic d’aplec’ on no han faltat lleure, cultura i dinar de germanor, i on la sardana ha tingut una presència especial a l'aplec en motiu de la capitalitat de la sardana que ostenta enguany Balaguer.
Els actes han començat a primera hora del mati amb una caminada 'Camins de Sant Jaume', que ha sortit a 2/4 de 10 des la placeta Sant Domènec de Balaguer, fent un recorregut fins a les Franqueses. Tot seguit en arribar, i després d'un petit refrigeri per recuperar forces, s'ha fet una ballada de sardanes amb la Cobla 11 de Setembre.
Ja a la 1 del migdia s'ha fet l'acte d’agermanament entre els dos monestirs cistercencs del Comtat d’Urgell, el de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer i el de Santa Maria de Vallverd, del nucli de Tragó, a Os de Balaguer. L'acte ha estat signat entre Àlex Rúbio, president de l'Associació d'amics del Cister de Santa Maria de les Franqueses, i Xavier Mora, president de l'Associació Amics de Tragó de Noguera, amb l’objectiu de tenir més força per conservar i difondre aquest patrimoni.
Alex Rúbio ha avançat que ara s'està treballant en el pla director que ha de permetre tenir un projecte de les actuacions que s'han de dur a terme a les Franqueses, entre aquestes la restauració del gran finestral del temple.En l'acte també ha participat el paer en cap de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal, que ha expressat la importància d'aquest lligam entre els dos monestirs tan propers, i que entre les dues associacions puguin col•laborar per demanar subvencions.
Seguidament a l'acte d'agermanament, s'ha celebrat una missa, amb el guarniment especial del temple a càrrec de l'Associació Dona Rural, a més d'una exhibició de la Colla Sardanista Monestir de Santa Maria de les Franqueses per commemorar el seu desè aniversari. S'han acabat els actes del matí amb un dinar de germanor.
Ja a la tarda el programa d'actes ha continuat amb una visita guiada a l'entorn de les Franqueses a càrrec del guia turístic Jaume Marvà, de Viu l'Oest Guiatges.Posteriorment, i dins del Cicle Assolellats d'espectacles familiars, ha tingut lloc la representació de l'obra de teatre ‘Fanàmbuls' de Circ Xic.
Finalment una ballada amb la Cobla Tàrrega ha tancat el programa d'actes de l'Aplec de les Franquesamb l'estrena de la Sardana Aurembiaix d’Urgell, del compositor Joan Molineren una inciativa de l’Associació Balaguer Capital de la Sardana 2022.El Paer en cap de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal, ha estat l’encarregat de fer lliurament de les partitures a la cobla per a la seva estrena.
Cesc Gelabert porta la sardana Enyor a la Mercantil de Balaguer
Cesc Gelabert ha portat aquest dissabte a la Sala Mercantil de Balaguer l'espectacle 'Cesc Gelabert Solos', una proposta que reflexiona sobre el paper del folklore en l'actualitat, i en el que la sardana hi té un important protagonisme. I és que una de les peces d'aquest espectacle es basa en la sardana 'Enyor', obra del músic Ricard Lamote de Grignon que ha interpretat amb una coreografia pròpia.
La sardana és un dels quatre temes de l'espectacle Solos, que també inclou un bolero cubà, Lágrimas Negas, el conegut Aurresku basc que Gelabert a versionat amb el seu Soliloquios, i el Fandango del Pare Antoni Soler, un músic destacat de finals del Barroc i primers del Classicisme a casa nostra. D'aquesta manera, Gelabert proposa ballar quatre peces d'arreu del món, que ha ballat al llarg dels anys, i que d'alguna manera tenen una relació directa amb el folklore.
Gelabert ha explicat que sempre ha tingut un interès per la dansa tradicional, i ha afegit que la coreografia de la sardana Enyor va ser un repte que se li va encarregar des del programa Nyidia de TV3, i que va ser estrenat el 2010 a l'acte de lliurament dels Premis Nacionals de Cultura.
L'espectacle ha tingut lloc aquest dissabte a les 20h del vespre, dins del programa de primavera de la sala d'arts escèniques la Mercantil de Balaguer. Fonts de la Mercantil han destacat el sentiment i emoció que ha despertat aquest dissabte la sardana Enyor quan ha estat ballada per part del conegut coreògraf i ballarí. Cesc Gelabert és considerat una de les veus més experimentades i reflexives de la dansa contemporània a nivell internacional.
Els CD de sardanes balaguerines a la Fira Q
El CD de sardanes en directe 'Balaguer 2022 Capital de la Sardana', enregistrat aquest hivern per la Bellpuig Cobla al Teatre Municipal, ha estat el producte que més ha venut l'Associació Balaguer Capital de la Sardana a la Fira Q. L'estand, que estava ubicat a l'entrada dels pavellons firals de la Impacsa, ha estat el punt de trobada dels amants de la sardana d'arreu de la comarca, que durant tot el cap de setmana han pogut comprar els diferents productes de merxandatge de la capitalitat, com són els imants, les agulles o els CD.
L'estand de la fira Q de Balaguer ha estat obert durant tot l'horari de la fira, dissabte i diumenge de les 10h a les 21h, i ha estat gestionat pels voluntaris de l'Associació. A part de la venda dels productes de merxandatge, l'estand també mostrava vestits de les colles sardanistes de la ciutat, els diferents cartells de la capitalitat, així com un vídeo que anava emetent imatges dels actes que s'han anat duen a terme durant aquests primers mesos. L'Associació ha fet una molt bona valoració de la presència a la Fira, que també ha servit per repartir el llibret que recull el programa d'actes de Balaguer 2022.
Enguany la Fira Q ha tornat a la presencialitat després d'uny any sense fira, i un segon any amb una edició virtual. Tot i no registrar les xifres de visitants anteriors a la pandèmia, aquesta edició ha permès de reprendre el contacte entre expositor i comprador en una fira que s'ha beneficiat d'una afluència de visitants constant i sense aglomeracions.
Nova versió de la Galop de Balaguer a la trobada infantil del Saltem i Ballem
La galop de Balaguer ha estrenat versió per a cobla aquest dissabte en el marc de la Trobada Escolar del Saltem i Ballem, que s'ha fet a l'avinguda dels Països Catalans de Balaguer, en una festa infantil que ha comptat amb la participació d'escoles vingudes d'arreu de Ponent.
La musicació per a onze músics ha anat a càrrec del compositor Dani Gasulla, i l'encarregada d'estrenar aquesta versió inèdita ha estat la Bellpuig Cobla, que ha actuat acompanyada del grup d'animació Pocasol3, presentant un espectacle conjunt, el 'Gira Gira'.
L'estrena de la nova versió de la galop ha estat possible perquè enguany els tallers escolars de sardanes del Pla Saltem i Ballem presentaven com a novetat el fet d'incorporar la galop de Balaguer com a segona dansa a totes les escoles participants.
La festa anual del Saltem i Ballem és de caràcter itinerant, i enguany s'ha fet a Balaguer coincidint amb la capitalitat. A la trobada, a més de la galop de Balaguer, també s'hi ha ballat sardanes i tota mena de danses infantils d'arrel tradicional, i s'ha acabat amb el lliurament d'obsequis i records a les escoles participants.
La Galop de Balaguer es ballava antigament a Balaguer al setembre, en el marc d'una fira de bestiar, tal com recull el Costumari Català de Joan Amades. La dansa s'havia perdut des de finals del segle XIX i es va recuperar recentment, per encàrrec del Museu, per part de l'Albert Bonet en l'apartat de la dansa, i el Xavier Piñol en l'apartat de la música.
Des de l'Associació Balaguer Capital de la Sardana fan una valoració molt positiva de la festa, que ha permès consolidar la galop i fer-la arribar a moltes escoles de Ponent. Al mateix temps, des de l'organització s'ha destacat l'encert de programar l'actuació Gira Gira, que combina la música d'animació infantil amb les músiques d'arrel.
La sardana recuperada de Viladesau tanca el Dia de la Dansa
La sardana Aimat Balaguer ha tancat la festa del Dia Internacional de la Dansa, que ha tingut lloc aquest divendres a l'Avinguda dels Països Catalans. Ha estat el moment en el que el públic ha agafat el protagonisme, amb una sardana de Ricard Viladesau de la que se'n va descobrir la versió per ballar tot just la tardor passada.
La música de sardana també ha estat motiu d'inspiració d'alguna de les propostes presentades, coincidint amb la capitalitat. Així, la Xemeneia, Espai de Dansa, Moviment i Creació ha incorporat a l'actuació la música de la sardana 'Lo Pont de Balaguer', i el grup Swing Noguera ha ballat fusionant sardana amb swing.
A la jornada hi han pres part els diferents centres de dansa de la ciutat, i també les diferents associacions vinculades a la dansa. A part dels citats Swing Noguera i la Xemeneia, també hi ha hagut actuacions de l'Escola Municipal de Gimnàstica Rítmica, el centre Idansa, i la companyia Montse Miret. L'acte del Dia de la Dansa s'ha iniciat a 2/4 de 7 de la tarda, i ha volgut tenir un moment reivindicatiu amb la lectura del manifest, que enguany reivindicava el retorn de la presència de la dansa al carrer així com els valors de la pau.
La galop de Balaguer estrena versió per a cobla a la trobada del Saltemi Ballem
La galop de Balaguer es ballarà aquest dissabte en el marc de la trobada intercomarcal infantil del Saltem i Ballem. Es tracta d'una festa infantil que es durà a terme a l'Avinguda dels Països Catalans, i que comptarà amb la participació d'escoles vingudes d'arreu de les Terres de Ponent. Això serà possible perquè enguany els tallers escolars de sardanes del Pla Saltem i Ballem presenten com a novetat el fet d'incorporar la galop de Balaguer com a segona dansa a totes les escoles participants.
Per a la interpretació de la galop, la festa escolar d'aquest cap de setmana presenta una important novetat: se sentirà per primera vegada en una versió arranjada per a cobla. La musicació per a onze instruments ha anat a càrrec del compositor Dani Gasulla. I l'encarregada d'estrenar aquesta versió inèdita serà la Bellpuig Cobla, que actuarà acompanyada del grup d'animació Pocasol3, presentant un espectacle conjunt, el 'Gira Gira'.
La Galop de Balaguer es ballava antigament a Balaguer al setembre, en el marc d'una fira de bestiar, tal com recull el Costumari Català de Joan Amades. La dansa s'havia perdut des de finals del segle XIX i es va recuperar recentment, per encàrrec del Museu, per part de l'Albert Bonet en l'apartat de la dansa, i el Xavier Piñol en l'apartat de la música.
La festa escolar del Saltem i Ballem, que se celebra anualment i és de caràcter itinerant, arriba a Balaguer coincidint amb la capitalitat, i es durà a terme a partir de 2/4 de 6 de la tarda. A la trobada, a més de la galop de Balaguer, també s'hi ballarà sardanes. El programa començarà amb l'espectacle 'Gira Gira' del Grup Pocasol3. Tot seguit, els alumnes es presentaran amb un Galop de lluïment, i demostraran les seves habilitats ballant la sardana 'Amb aire festiu' del compositor Martí de Joan. Després de la salutació de les autoritats, es procedirà al lliurament dels obsequis i records a les escoles.
La trobada escolar continuarà amb la Galop de Balaguer, i tot seguit arribarà la segona part de l'espectacle "Gira i Gira". La sardana de germanor "En-gaxa!" del músic Albert Palau donarà pas al repartiment de berenar per a tots els escolars participants. Per dissabte ja s'ha confirmat la presència de quinze escoles, provinents de llocs com Cervera, Agramunt, Lleida, Linyola, Bellvís o Bellcaire d'Urgell, a més a més dels sis centres escolars de Balaguer. Es calcula la participació d'al voltant de 250 participants, en una trobada que està organitzada pel Saltem i Ballem, la Paeria de Balaguer i l'Associació Balaguer Capital de la Sardana 2022, amb el suport de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida i la Confederació Sardanista de Catalunya.
El Saltem i Ballem és la branca d'ensenyament de la sardana de la Federació Sardanista. Amb 30 anys d'experiència, és un projecte educatiu que dóna a conèixer la dansa i la música de la sardana a dins de les aules. Els tallers inclouen el punteig de la sardana, així com d'altres danses d'arrel tradicional, però també conèixer els instruments de la cobla, fomentar la participació i el treball en grup, la participació en activitats lúdiques al voltant de la sardana, la solidaritat i aprenentatge mutu entre els membres de la rotllana, i la revalorització de la cultura popular en el seu conjunt.
Balaguer celebra el Sant Jordi amb sardanes
Balaguer ha celebrat el Sant Jordi amb diferents activitats al llarg de tot el cap de setmana relacionades amb la sardana i la capitalitat. Així, durant tota la diada de Sant Jordi l'Associació Balaguer Capital de la Sardana 2022 ha tingut una parada als carrers del centre històric per facilitar la compra del CD de sardanes balaguerines, i també d'imants, agulles, i demés material promocional de la capitalitat Balaguer 2022.
Les activitats més importants, però, han estat les ballades de sardanes, dinamitzades per les colles de la ciutat. El dissabte al migdia els carrers del centre històric han estat l'escenari de la primera ballada, organitzada pels comerciants del centre històric, i dinamitzada per la Colla Verge del Miracle. La mateixa colla ha estat l'encarregada de dur a terme un taller de sardanes i galop, que hi ha hagut l'endemà diumenge al pati de l'Escola Vedruna de la ciutat. L'activitat, on també hi ha participat la colla bastonera de la ciutat, s'emmarcava dins del projecte 'Vedruna es mou' i ha tingut la pràctica esportiva com a centre del programa.
Les activitats del diumenge s'han estès a un altre escenari, el Santuari del Sant Crist, lloc triat per la colla Santa Maria de les Franqueses per commemorar la diada de Sant Jordi. Es tracta d'una activitat que se celebra cada any el diumenge proper a la festivitat de Sant Jordi, i ha comptat amb una primera part de missa amb ofrenes sardanistes, inclosa la ballada d'una sardana al voltant de l'altar, i una segona part de ballada a l'esplanada del davant de la basílica.
D'aquesta manera Balaguer ha reprès l'activitat sardanista, després de setmana santa, i en vista a una agenda que arriba molt atapeïda. I és que a partir d'ara i fins a l'entrada de l'estiu, hi haurà activitats cada cap de setmana, entre les que destaquen la trobada escolar del dissabte 30 d'abril, l'aplec de les Franqueses del diumenge 8 de maig o la trobada d'adults el dissabte 14 entre d'altres.
La tenora, protagonista del concert final del 'Jazz al pati'
La nova edició del Jazz al Pati oferirà un concert de fusió de jazz amb música de cobla. La proposta la liderarà el músic agramuntí Jordi Guixé, i servirà per cloure la mostra de joves intèrprets. El concert tindrà lloc el diumenge 15 de maig al pati dels Escolapis Vells, i s'emmarca dins de l'aposta per oferir una capitalitat de la sardana amb activitats el més transversals possible. Jordi Guixé és instrumentista de tible i tenora, acualment és membre de la cobla la Principal del Llobregat, i ha liderat conjuntament amb Esteve Molero diverses propostes de fusió de la sonoritat de cobla amb els estàndards de jazz, incorporant a les seves formacions instruments de vent de fusta propis de la cobla.
La 5a edició del Jazz al Pati està organitzada per l'Escola Municipal de Música, amb la col·laboració de la Biblioteca Margarida de Montferrat, i es durà a terme del 12 al 15 de maig. L'esdeveniment comptarà un any més amb les formacions més rellevants dels centres superiors de música de Catalunya en l'especialitat de Jazz, ESMUC, Liceu i Taller de Músics. El programa començarà el dia 12 de maig amb les habituals audicions matinals pedagògiques per als alumnes d'ESO dels centres educatius de Balaguer, i seguirà al vespre amb l'espectacle Poesia en Jazz Especial Dones, a càrrec del grup vocal Divadams i amb la col·laboració de la Biblioteca municipal.
Divendres serà el torn d'Origins Quartet del Conservatori del Liceu, un clar exponent de les noves corrents creatives del jazz a casa nostra, i d'Ernest Pipó del Taller de Músics amb una adaptació jazzística d'un repertori clàssic de 'negro spirituals'. Dissabte la mostra comptarà amb la presència d'Anna Blasco Quintet de l'ESMUC i amb els alumnes del Centre de Música Creativa de Madrid, escola convidada en l'edició d'enguany, que treballen la mescla de diversos estils musicals tenint en compte una base procedent del jazz i la fusió urbana i d'avantguarda.
En la presentació de la mostra, feta aquest dimarts per part del paer de cultura de Balaguer, Arnau Torrente, i el director de l'Escola de Música, Xavi Monge, han destacat la qualitat musical dels grups programats, així com el fet que aportin al repertori jazzístic noves perspectives.
Balaguer posa a la venda el disc de la capitalitat de la Sardana 2022
Es tracta d'un CD amb 16 sardanes interpretades per la Bellpuig Cobla que es pot adquirir a l'Oficina de Turisme de la ciutat al preu de 10 euros
També es podrà comprar per Sant Jordi en una parada de l'Associació Balaguer Capital de la Sardana 2022
Balaguer ha posat a la venda el disc de la capitalitat de la Sardana 2022. Es tracta d'un CD amb 16 sardanes interpretades per la Bellpuig Cobla que es pot adquirir a l'Oficina de Turisme de la ciutat al preu de 10 euros i també es podrà comprar el dia de Sant Jordi en una parada de l'Associació Balaguer Capital de la Sardana 2022, on també hi haurà altres articles promocionals de la capitalitat com ara imants i xapes.
Les sardanes que formen el CD estan totes relacionades amb la capital de la Noguera i són les següents:
'Sardanes al Mercadal' de Joan Moliner; 'Balaguer cel de la Terra Ferma' de Francesc Amorós; 'Balaguer m'enamora' d'Enric Aguilar; 'Glòria del Castell Formós' de David Quintana; 'Aimat Balaguer' de Ricard Viladesau; 'Balaguer Ciutat Comtal' de Jaume Ventura; 'Deliciós Mercadal' de Francesc Safont; 'Verge del Miracle' de l'Enric Sauret; 'La plaça de Balaguer' de Josep Baró; 'Els teus ulls blaus' de Domènec Cardenyes; 'La font dels enamorats' de Nadal Puig; 'La Petita Maria Creu' d'Enric Botigué, 'Cant d'Esperança' de Romà Pujades; 'Balaguer roc del pi' de Vicenç Machacon i dos sardanes del compositor de Martorell, Dani Gasulla, 'Lo pont de Balaguer' i 'Balaguer Capital de la Sardana 2022'. Aquesta darrera va ser la composició escollida per representar a la ciutat com a Capital de la Sardana 2022 en el concurs de composició de sardanes de Balaguer convocat el passat estiu.
Segons el president de l'Associació Balaguer Capital de la Sardana, Jaume Marvà, el CD és fruit també d'un treball de recuperació del patrimoni musical de Balaguer. "Tenim 100 anys de cultura sardanista i en aquest segle no s'ha parat d'escriure sardanes dedicades a Balaguer o hi ha hagut gent de la ciutat que han escrit sardanes. Volíem que això quedés com a patrimoni i, per tant, vam fer una primera feina d'inventariar i a partir d'aquí es van triar 16 sardanes de 16 compositors diferents", ha dit Marvà.
El disc compacte Balaguer 2022 Capital de la Sardana es va enregistrar el mes de gener. De les setze sardanes que inclou, deu es van enregistrar en directe en el marc del concert de Reis, i la resta un dia a banda per part de la mateixa Bellpuig Cobla.
Pel que fa al disseny, la caràtula principal conté una il·lustració obra del dissenyador d'origen balaguerí Jordi Calvís, que ha tingut tan bona acceptació que s'ha decidit d'incorporar-la com a imatge gràfica de tota la capitalitat, i de la que també se n'han fet imants i xapes. El també balaguerí Marcel Bergé signa la fotografia de l’interior de la caràtula.
Balaguer Capital de la Sardana va donar el tret de sortida oficial a l’agenda d’activitats com a capital el passat 19 de març amb l’acte de proclamació, el qual va incloure un concert d’en Roger Mas i la cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona al Teatre Municipal.
Els líders sardanistes de Ponent repensen el futur a Balaguer
Aquest dissabte Balaguer ha acollit una jornada de debat sobre l'estat del moviment sardanista a Ponent, convocada per la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida. La benvinguda del Carles Vall, president de la Federació, ha precedit les quatre sessions centrades al món de les colles, els aplecs, l'ensenyament, i el conjunt del moviment sardanista a les Terres de Ponent. Els representants de cadascun dels sectors ha fet balanç de les activitats desenvolupades l'any 2021. I seguidament per a cada àmbit s'han portat a debat nous projectes i propostes, i s'ha procedit a renovar els equips de treball.
El debat sobre les colles i els concursos de sardana esportiva ha estat el primer. Durant la reunió el president de l'Agrupació de Colles, Albert Massagué, ha presentat el calendari de concursos de colles d'enguany, que inclou com a novetat el nou concurs de colles de Bellcaire d'Urgell, el 15 de maig, i la celebració del concurs final final de punts lliures a Balaguer, el diumenge 27 de novembre, coincidint amb la capitalitat. A la trobada s'ha decidit d'apostar per la creació de continguts audiovisuals per fer arribar el món de la sardana esportiva a la gent jove.
La segona assemblea que s'ha celebrat a lapallavacara ha girat al voltant del món dels aplecs de sardanes, i ha servit per presentar el calendari amb els vint-i-un aplecs d'enguany. L'Ester Llovera, presidenta de la Coordinadora d'Aplecs ha destacat el fet que els tres nous aplecs de la temporada són tots tres de la comarca de la Noguera. Es tracta dels aplecs de Bellcaire d'Urgell el dia 1r de maig, l'aplec de Balaguer, que es farà el 8 de maig a les Franqueses, i l'aplec de Ponts, previst per al 20 d'agost.
Acabada aquesta segona sessió, l'Associació Balaguer Capital de la Sardana 2022 ha ofert un petit refrigeri a tots els assistents a la terrassa de Lapallavacara. A les 12 del matí s'han représ els debats amb la tercera assemblea, centrada en l'ensenyament de sardanes a les escoles, l'anomenat Pla Saltem i Ballem. Durant aquesta tercera sessió els participants han valorat molt positivament el fet d'haver inclòs enguany la galop de Balaguer a tots els centres escolars. Entre els nous projectes en l'àmbit d'ensenyament s'ha fixat el d'introduir els tallers de sardanes als esplais i casals d'estiu.
La quarta sessió, sobre la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida, ha servit per avalar l'aposta de la Federació per impulsar la capitalitat de la sardana de Balaguer. El president de l'ens federatiu, Carles Vall, ha manifestat que és un any de felicitat per la Federació, perquè Balaguer és Capital de la Sardana. 'S'estan fent molt bé les coses i s'implica a tota la població, i per això ens hi bolcarem' ha dit.
A la trobada també hi ha participat el president de la Confederació Sardanista de Catalunya, Xavier Tresserras, que ha destacat el suport de la Confederació de a la Federació Sardanista de Lleida. Tresserras ha avançat que s'està treballant en un nou pla de comunicació 'per canviar el concepte de la marca sardana', que reculli tots els valors associats a la sardana. 'És implicació, és país, i és cohesió i treball en comunitat, a la sardana es fa colla', ha conclòs.
Balaguer prepara una gran trobada d'alumnes de sardanes adults
La trobada tindrà lloc el dissabte 14 de maig amb participants d'arreu de Catalunya
Aquest divendres ha tingut lloc a Balaguer una reunió de treball per preparar la trobada d'alumnes adults dels cursos d'ensenyament de sardanes. L'activitat tindrà lloc el dissabte 14 de maig, i està previst que aplegui uns sis-cents participants vinguts d'arreu de Catalunya, coincidint amb la capitalitat de la sardana de Balaguer. Per primera vegada, la trobada acollirà tant als alumnes dels cursos d'adults dels centres cívics de la Generalitat, com als participants del programa Saltem i Ballem per a adults a les Terres de Ponent.
A la reunió hi han participat tècnics del Departament de Drets Socials de la Generalitat, encarregats de coordinar les activitats dels centres cívics, acompanyats per membres de l'àrea de cultura de la Paeria, i de diferens entitats sardanistes., encapçalats pel Xavier Tresserras, president de la Confederació Sardanista de Catalunya, i la Pilar Torrades, presidenta del Pla Saltem i Ballem.
La trobada de Balaguer començarà a les onze del matí al Parc de la Transsegre amb l'acompanyament de la cobla Jovenívola d'Agramunt, i constarà d'una primera part de presentació de centres participants amb galop, sardanes de lluïment i sardana de germanor. Tot seguit hi haurà una breu ballada oberta a tot el públic assistent, i seguidament els participants i acompanyants es desplaçaran al Molí de l'Esquerrà per al dinar de germanor.
Per al programa des de l'organització s'han triat sardanes dedicades a la ciutat de Balaguer o bé sardanes escrites per dones. Així, el tema que obrirà la jornada serà la sardana 'Camí de la UNESCO' de la tarragonina Anna Abad, i també s'escoltaran les sardanes 'Amiat Balaguer' de Ricard Viladesau, 'Sardanes al Mercadal' de Joan Moliner o 'Balaguer Capital de la Sardana' de Dani Gasulla.
Com que la situació sanitària no va permetre dur a terme la trobada de l'any passat, que havia de tenir lloc a Sant Feliu, des de l'organització s'ha decidit incloure entre les sardanes de lluïment l'obra 'Guíxols capital de la sardana' d'Antoni Mas i Bou. La jornada s'acabarà amb una breu ballada de sardanes i balls vuitcentistes amb la mateixa Jovenívola d'Agramunt a l'hora del cafè.
La jornada està orientada preferentment als participants dels tallers de sardanes per a adults que s'han dut a terme aquest hivern arreu de Catalunya, i per a participar-hi cal que els alumnes dels tallers s'inscriguin a través dels monitors de cada grup, fent el pagament corresponent. El dinar de germanor té un cost de 20 euros, i anirà a càrrec de l'empresa Miq-Mac de Gerb.
La sardana, protagonista de la temporada cultural de primavera
La sardana serà protagonista de la temporada cultural de primavera, que s'ha presentat aquesta setmana a Balaguer, per part del paer de Cultura, Arnau Torrente; el tècnic de l'àrea, Pep Angerri; la directora de la biblioteca, Núria Arbós; el director de La Xemeneia, espai de dansa i moviment, Albert Bonet; la tècnica del Museu de la Noguera, Eva Solanes; i la tècnica de Festes, Antonieta Martínez.
Amb una seixantena d'activitats per a tots els públics, la programació inclou entre d'altres la celebració del Dia Internacional de la Dansa el divendres 29 d'abril. L'Avinguda dels Països Catalans i la passarel·la del Xalet Montiu acolliran les actuacions dels centres, entitats i associacions de Balaguer vinculades a la dansa que, un any més, trauran aquesta art escènica al carrer. Així ho ha explicat el director de La Xemeneia, Albert Bonet, que també ha assenyalat que, tenint en compte que aquest any Balaguer és capital de la sardana, també es vol posar en valor aquesta dansa.
També s'ha destacat la presentació de mitja dotzena de novetats editorials durant els mesos d'abril i maig, coincidint amb Sant Jordi. Entre els títols que es presentaran hi ha 'La sardana en el currículum escolar. Com fer-ho possible' de Josep Maria Simon, una presentació que tindrà lloc el 20 de maig.
Un any més, l'Escola de Música de Balaguer organitza una nova edició del Jazz al pati, que enguany arriba a la 5a edició. El pati dels Escolapis Vells, seu de l'Escola de Música, acollirà del 12 al 15 de maig les diferents actuacions musicals. El cicle s'acabarà amb una proposta de fusió de jazz i tenora a càrrec de Jordi Guixé Quartet, el diumenge 15 de maig a les 19h del vespre.
De la programació de primavera destaca també la celebració de la festa de l'Harpia Balaguer Medieval, els dies 27, 28 i 29 de maig, que inclourà, entre les moltes activitats, una recreació històrica dels safarejos amb sardana inclosa a l'espai de la Reguereta, per part de l'Associació Dona Rural. D'altra banda, el dissabte 30 d'abril tindrà lloc la trobada escolar de sardanes a l'Avinguda dels Països Catalans, i el dissabte 14 de maig tindrà lloc la trobada de casals, equipaments cívics, i cursos d'adults del 'Saltem i Ballem' al Parc de la Transsegre.
L'agenda cultural d'aquesta primavera també inclourà una nova edició de la Biennal Gegantera 'Ciutat de Balaguer' el diumenge 15 de maig, amb una ballada de gegants sardanista. I finalment, el diumenge 8 de maig es durà a terme l'Aplec al Monestir de Santa Maria de les Franqueses, que coincidint amb el 10è aniversari de la Colla Sardanista Santa Maria de les Franqueses ha programat ballades de sardanes al parc del monestir tant al matí com a la tarda.
Josep Amorós i Adoració Prat, premis capital de la sardana
Els sardanistes de Balaguer Josep Amorós i Adoració Prat seran guardonats amb el premis Capital de la Sardana a la dedicació. Així es va donar a conèixer aquest dissabte en el decurs de l'acte de proclamació de Balaguer Capital de la Sardana, que va tenir lloc a 2/4 de 12 del matí a la Sala d'Actes de la Casa de la Paeria de Balaguer.
El jurat ha destacat la seua activitat sardanista continuada durant 50 anys, al capdavant de la colla Verge del Miracle, però també, participant en d'altres projectes com els Amics de la sardana o el Grup Sardanista Barres i Escacs. El jurat ressalta la seua implicació en l'organització de concursos i actitivats sardanistes, i també, la seua participació com a monitors de sardanes, tant a les escoles com per a adults. Finalment, destaca la seua implicació a les juntes de l'Agrupació de Colles Sardanistes ÀCSTELL o a la junta del Pla Saltem i Ballem.
Els altres premiats d'enguany seran el musecòleg solsoní Albert Fontelles-Ramonet per la seva tesi doctoral ‘La cobla Barcelona (1922-1929), un projecte noucentista’, el nord-català Jordi Vidal per la realització d'un film que descriu el naixement de la sardana a la Catalunya revolucionària del segle XIX, a la dissenyadora Milka Favre per haver inclòs motius de sardana al cartell de les Festes de la Mercè 2021 de Barcelona, a la Fundació Metalquimia per la seva tasca de promoció i mecenatge de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, i a l'editorial Ficta Edicions per haver organitzat el concurs de composició ‘La Sardana d'Igor Stravinsky’.
El conjunt de guardonats es completa amb la Medalla al Mèrit Sardanista al capdanser del Grup Maig de Barcelona Enric Capdevila, la Medalla al Mèrit Musical al compositor i director de cobla Josep Cassú, i la Medalla al Mèrit de la Dansa al coreògraf targarí Anton Ferran. Els premis inclouen també el reconeixement de disset agrupacions, aplecs o concursos que celebren els seus aniversaris, entre els quals hi ha l'Aplec de Preixana pels seus 50 anys, la colla sardanista Mirant al cel de Sabadell pels seus 75 anys, l'Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona pels seus cent anys, o la Principal de Cassà pels seus 125 anys.
El coordinador dels Premis Capital de la Sardana, Víctor Sallés, ha estat l’encarregat de fer públics els guardonats dels Premis Capital de la Sardana 2022. Es tracta d’uns reconeixements a persones, entitats i institucions que han desenvolupat una tasca de difusió i defensa de la sardana i la dansa tradicional. Els atorga la Confederació Sardanista de Catalunya entre les propostes que fan les mateixes entitats, i el seu lliurament tindrà lloc el dissabte 17 de desembre a Balaguer.
Més de 600 persones omplen el teatre al concert de Roger Mas i la Cobla Sant Jordi
El Teatre Municipal de Balaguer gairebé que ha de posar el cartell de complet amb les més de sis-centes persones que han assistit al concert inaugural de Balaguer Capital de la Sardana. Roger Mas ha presentat un singular repertori acompanyat per una de les cobles més sòlides i de major projecció del moment: la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. L'acte ha comptat amb la presència de diferents autoritats, entre les quals el paer en cap Jordi-Ignasi Vidal, i la consellera de cultura, Natàlia Garriga.
El cantautor solsoní ha ofert un repertori de cançons pròpies de la seua discografia, entre les que destaquen temes com l'Home i l'elefant, l'Oda a Francesc Pujols o el Dolor de la Bellesa. Una segona part ha tingut com a protagonistes algunes versions que han estat cantades en català, gallec, portugués, basc, francés o italià, a través d'un recorregut per cançoners d'arreu. Entre aquests temes s'ha ofert una versió del tema Amore che vieni amore che vai de Fabrizio de André, una adaptació del poema 'Negra sombra' de Rosalía de Castro, una versió de la cèlebre "L'Aigle noir" de Barbara, del tema brasiler 'Canta Maria', o bé la copla "La bien pagá".
La cobla també ha interpretat algunes peces en solitari entre les quals cal destacar la sardana Balaguer Capital de la Sardana 2022 de Daniel Gasulla. Ha estat un dels moments de la nit, ja que el cantant solsoní ha volgut felicitar per la sardana al seu autor, Dani Gasulla, present a la sala i guanyadora del concurs de composició de celebrat aquest gener. La "Santa Espina" ha estat el bis final que ha posat el públic dempeus.
Roger Mas s'ha acompanyat per aquest concert de coblafusió dels onze músics de la Cobla Sant Jordi, però també, entre d'altres, del Xavier Guitó als pianos i fent de vegades les funcions de director de la cobla, o bé d'Arcadi Marcet al contrabaix i veus, en un espectacle que ha servit per cloure una jornada plena d'activitats. Els actes havien començat al matí amb la proclamació a la Sala d'Actes de la Casa de la Paeria, i la inauguració de la placa commemorativa, per continuar deprés amb la presentació del CD de la capitalitat amb la Bellpuig Cobla a la Plaça del Mercadal, i a la tarda, amb una visita guiada pel conjunt patrimonial de la ciutat.
Balaguer ja és la Capital de la Sardana 2022
Balaguer ja és la Capital de la Sardana de Catalunya durant tot aquest 2022 després de la proclamació oficial celebrada aquest matí a la Sala d’Actes de la Paeria de Balaguer, amb la presència del paer en cap de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal; la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, Adelaida Moya; el president de la Confederació Sardanista de Catalunya, Xavier Tresserras; el coordinador del projecte Capital de la Sardana, Víctor Sallés, i d'altres autoritats del món de la sardana i la dansa.
L'acte ha començat amb la lectura oficial de l'acta de proclamació de la capitalitat per part de membres de la Confederació Sardanista de Catalunya i la projecció del vídeo oficial de Balaguer capital de la sardana 2022, que s'ha encarregat a Toni Salud. Durant l'acte també s'ha llegit el pregó de la capitalitat per part del periodista balaguerí, Francesc Guillaumet, director del diari La Manyana, i s'han donat a conèixer els guanyadors dels premis Capital de la Sardana que atorga anualment la Confederació Sardanista de Catalunya i que suposen un reconeixement per a persones, entitats i institucions que han desenvolupat una tasca de difusió i defensa de la sardana i la dansa tradicional.
També a la sala d'actes de la casa de la Paeria s'han interpretat dues sardanes, estrenades aquest gener al Concert de Reis: la sardana oficial, 'Balaguer Capital de la Sardana 2022', obra del Dani Gasulla, i la sardana de concert del jove compositor David Quintana, que porta per títol 'Glòria del Castell Formós'. Totes dues les ha interpretat la Bellpuig Cobla a la mateixa sala d'actes de la Paeria.
L'acte institucional s'ha acabat amb el traspàs simbòlic de la bandera de la capitalitat per part de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols a la Paeria de Balaguer. En els parlaments, el paer en cap ha destacat els reptes que té Balaguer durant aquest any: “en primer lloc, donar-nos a conèixer i ser un centre d’atracció cultural; en segon lloc, treure de la zona de confort la sardana i finalment, que el sardanisme reprengui a Balaguer i tingui encara més força”.
Per la seva part, el president de la Confederació Sardanista de Catalunya, Xavier Tresserras, ha indicat que “la capitalitat sardanista no és un seguit d’actes culturals sinó un punt de partida pel sardanisme per formar part per sempre de la vida cultural de la població, i un llegat per a futures generacions, con han fet ja moltes Capital de la Sardana prèvies”. De la seva banda, la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya ha incidit que “aquesta magnífica singladura que és la Capital de la Sardana té molt a oferir amb la nostra dansa i el so de la cobla com a fil conductor que farà que la nostra cultura popular estigi més present”.
Seguidament s'ha descobert la placa commemorativa de la capitalitat al vestíbul de la casa de la paeria i la presentació del CD de la capitalitat a la Plaça del Mercadal amb la mateixa cobla, que ha interpretat alguns dels títols inclosos al disc. El repertori ha inclòs obres dels compositors Enric Aguilar, Francesc Amorós, o Joan Moliner, així com la sardana oficial escrita per Dani Gasulla.
Després del dinar de germanor, una visita guiada al patrimoni monumental de la ciutat ha precedit el concert de la capitalitat, protagonitzat per Roger Mas i la Cobla Sant Jordi.
Es presenta el CD de la capitalitat
Aquest dissabte s'ha presentat el disc compacte de sardanes de la capitalitat. La presentació s'ha dut a terme a la zona del Mercadal més propera a la Casa de la Paeria, i ha anat a càrrec de la Bellpuig Cobla, que també ha estat l'encarregada de l'enregistrament. Durant la presentació s'han interpretat algunes de les sardanes del disc, com són les sardanes 'Sardanes al Mercadal' del Joan Moliner, 'Balaguer cel de la Terra Ferma' de Francesc Amorós o 'Balaguer m'enamora' de l'Enric Aguilar. La sardana 'Balaguer Capital de la Sardana 2022' del Dani Gasulla ha estat interpretada tant a fora a la plaça com a l'acte institucional a la sala d'actes de la Paeria, on també s'ha intepretat la sardana 'Glòria del Castell Formós' del David Quintana.
El contingut del disc el completen les sardanes 'Aimat Balaguer' del Ricard Viladesau, 'Lo Pont de Balaguer' del Dani Gasulla, 'Balaguer Ciutat Comtal' del Jaume Ventura i Tort, 'Deliciós Mercadal' del Francesc Safont o 'Verge del Miracle' de l'Enric Sauret, totes enregistrades en directe en el marc del concert de reis. Altres temes que que es van enregistrar al marge del concert són les sardanes 'La plaça de Balaguer' del Josep Baró, 'Els teus ulls blaus' de Domènec Cardenyes, 'La font dels enamorats' de Nadal Puig, 'La Petita Maria Creu' d'Enric Botigué, 'Cant d'Esperança' de Romà Pujades i 'Balaguer roc del pi' de Vicenç Machacon.
Un dels aspectes que més s'han valorat del disc ha estat el seu disseny. La caràtula principal conté una il·lustració obra del dissenyador d'origen balaguerí Jordi Calvís, que ha tingut tan bona acceptació que s'ha decidit d'incorporar-la com a imatge gràfica de tota la capitalitat, i de la que també se n'ha fet imants i xapes. Pel que fa al disseny dels interiors del disc i la caràtula posterior, ha anat a càrrec de l'Arnau Torrente, mentre que el Marcel Bergé signa la fotografia.
El disc compacte Balaguer 2022 Capital de la Sardana es va enregistrar el mes de gener. De les setze sardanes que inclou, deu es van enregistrar en directe en el marc del concert de reis, i la resta un dia a banda per part de la mateixa cobla. L'enregistrament es va fer al Teatre Municipal amb el Jordi Salvadó i el David Solís com a tècnics de so. I a posteriori ha estat editat i masteritzat per Smart Mix Studio.
Francesc Guillaumet reivindica al pregó la modernitat de la sardana
Aquest dissabte s’ha proclamat oficialment Balaguer com a capital de la sardana 2022, en un acte institucional que ha tingut com a protagonista la lectura del pregó de la capitalitat, a càrrec del periodista Francesc Guillaumet. El pregó ha estat precedit per la projecció del vídeo oficial de Balaguer Capital de la Sardana, i la lectura de l’acta de proclamació.
Francesc Guillaumet ha aprofitat el pregó per compartir els records que ens evoca sentir una sardana, uns records diversos per a cadascú, amb independència de si és o no ballador, posant en el seu cas al centre d’aquests records els dinars de festa major, els vermuts al mercadal, o les excursions de jove acompanyant els amics de la colla Barres i Escacs.
Després de compartir-nos una certa enveja que com a estudiant de música sentia quan veia els companys que formaven part d’una cobla, el periodista balaguerí s’ha servit de formacions musicals com l’Elèctrica Dharma per reivindicar els valors de modernitat amb que cal associar la sardana i la música d’arrel, reblant que ‘no hi ha res més modern que reivindicar la tradició’.
Tot recordant la fascinació de Picasso per la sardana, Guillaumet també ha volgut reconèixer la tasca de visibilització de la cultura catalana a nivell internacional que va liderar l’activista balaguerí Josep Espar-Ticó quan va impulsar la Fundació Universal de la Sardana.
El director del diari La Manyana ha volgut acabar el pregó reivindicant el paper de les terres urgellenques i en general, de tot el Ponent català, a l’hora de construir la cultura comuna del conjunt de territoris dels Països Catalans, tot citant al pardal rocker o a Josep Vallverdú.
Balaguer presenta el video oficial de la capitalitat
Balaguer ha presentat aquest dissabte el videoclip oficial de la capitalitat, un enregistrament que ha estat encarregada al Toni Salud, un jove director de videoclips originari de Balaguer. L’obra final, que ha estat projectada per primer cop just al començar l’acte institucional de la proclamació es podrà veure a partir d’ara als canals de Youtube de la Paeria i de l’Associació Balaguer Capital de la Sardana 2022.
El clip de la capitalitat pren com a banda sonora la música de la sardana oficial de Balaguer 2022, una cançó escrita per Dani Gasulla i que es va estrenar al concert de reis, en el marc del certamen de composició per triar la música que representarà la capitalitat. El vídeo és el segon lliurament, que complementa un primer video, fet pel mateix Toni Salud, que comptava amb la música de la sardana Lo Pont de Balaguer, i que va ser presentat al públic a Sant Feliu de Guíxols el desembre passat.
Per a confeccionar el video oficial de la capitalitat s’ha comptat amb la participació com a figurants de membres de la Colla Verge del Miracle, dels alumnes de l’escola la Noguera de Balaguer, així com de membres del Club Bàsquet Balaguer i el Club Futbol Balaguer. El director de l’espai la Xemeneia, Albert Bonet, acompanyat de la Vinyet Miró, completen la llista de figurants d’aquest segon lliurament, en el que també s’ha comptat amb les imatges de dron del Carles Rabadà.
Està previst que hi pugui haver continuïtat amb un tercer vídeo, que es presentaría al febrer de l’any vinent, coincidint amb la cloenda de la capitalitat. Per a l’enregistrament d’aquest tercer vídeo, amb el que ja s’ha començat a treballar, es compta amb la participació de membres de diverses associacions de la ciutat, com són la colla gegantera i grallera de Balaguer, el grup de diables Bèsties Feréstegues de Balaguer, l’Orfeó Balaguerí, o l’associació de joves musulmans Chabab Al Amal, a part dels col·lectius sardanistes.
Canal Youtube de l’Associació Balaguer Capital de la Sardana 2022
Darrers preparatius abans de la proclamació de dissabte
Balaguer celebra aquest dissabte 19 de març l'acte de proclamació de la ciutat com a Capital de la Sardana 2022. La jornada s'iniciarà a 2/4 de 12 del matí a la Sala d'Actes de la Casa de la Paeria amb la lectura oficial de l'acta de proclamació de la capitalitat, i amb el traspàs de la bandera de la capitalitat per part de l'ajuntament de Sant Feliu de Guíxols a la Paeria de Balaguer, i la lectura del pregó de la capitalitat, que anirà a càrrec del periodista balaguerí, Francesc Guillaumet, director del diari La Manyana.
Així mateix, durant l'acte es projectarà el vídeo oficial de Balaguer Capital de la Sardana 2022, encarregat a Toni Salud, i es donaran a conèixer els guanyadors dels premis Capital de la Sardana que atorga anualment la Confederació Sardanista de Catalunya a persones i entitats per les seves iniciatives de renovació en l'àmbit sardanista. La part musical de l'acte protocolari anirà a càrrec de la Bellpuig Cobla, que interpretarà dues de les sardanes que es van estrenar aquest gener al Concert de Reis. Seran la sardana oficial, 'Balaguer Capital de la Sardana 2022', obra del Dani Gasulla, i la sardana de concert del jove compositor David Quintana, que porta per títol 'Glòria del Castell Formós'.
Seguidament, a 2/4 d'1 es farà la inauguració d'una placa commemorativa de la capitalitat al vestíbul de la casa de la paeria, on s'hi estarà de forma provisional fins que s'inauguri a la ciutat un nou monument a la sardana, previst a la Plaça de la Sardana, que se sumarà al monument que ja hi ha al Monestir de Les Franqueses.
Els actes del matí s'acabaran amb la presentació del CD de la capitalitat a la Plaça del Mercadal. Amb una portada del dissenyador balaguerí Jordi Calvís, el CD inclou 16 sardanes dedicades a Balaguer, totes elles enregistrades en directe per la Bellpuig Cobla al Teatre Municipal. La presentació del CD anirà a càrrec de la mateixa cobla, i inclourà la interpretació d'alguns dels títols inclosos al disc, amb obres de l'Enric Aguilar, el Francesc Amorós o el Joan Moliner.
Després del dinar de germanor es reprendrà l'activitat amb un visita guiada pel patrimoni monumental de Balaguer, a 2/4 de 5, a càrrec dels guies de l'Oficina de Turisme de la Paeria. La jornada acabarà amb el concert de Roger Mas i la Cobla Sant Jordi al Teatre Municipal a les 7 del vespre. El cantautor solsoní acompanyat per una de les cobles més sòlides i de major projecció del moment, oferiran un repertori que es basa en cançons de la discografia de Roger Mas, peces inèdites i algunes versions d'altres autors i llengües. Les entrades ja són a la venda al preu de 5 euros. Es poden adquirir al web: entradesteatre.balaguer.cat o a l'Oficina de Turisme.
L'Associació Balaguer Capital de la Sardana 2022 i la Paeria de Balaguer, conjuntament amb la Confederació Sardanista de Catalunya i la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida, són les entitats i les institucions responsables de complir els objectius que Balaguer s'ha marcat com a Capital de la Sardana: contribuir a ampliar la difusió, el conreu i el prestigi social de la sardana; incrementar la seva cohesió en l'àmbit cultural i educatiu, promoure propostes de fusió per arribar a nous públics i projectar la ciutat a nivell nacional.
La fusió i la producció pròpia, les protagonistes del programa d’activitats de Balaguer Capital de la Sardana
La ciutat de Balaguer esdevindrà formalment Capital de la Sardana el proper dissabte 19 de març, i ha organitzat una cinquantena d'activitats durant tot l'any, fins al cap de setmana del 25 i 26 de febrer de 2023. El concert de Roger Mas i la cobla Sant Jordi serà un dels plats forts dels actes d'aquesta commemoració però també hi haurà altres actuacions musicals destacades com el concert conjunt de la Bellpuig Cobla i l’Orfeó Balaguerí el 5 de juny a l'Església de Sant Domènec; el que protagonitzarà l'Elèctrica Dharma durant la Festa de la Transsegre al mes de juliol; el cantaor Pere Martínez a l'agost fusionant flamenc i cobla dins del cicle Música als Castells, o l'espectacle ‘Electro jota’ amb el grup ‘A vore’ en el marc del Festival Llavors del mes de setembre.
El Col·lectiu Free’t o Jordi Guixé Quartet seran alguns altres dels caps de cartell de la cinquantena d'activitats de fusió que s'aniran distribuïnt durant tot l'any. A més, Balaguer aposta per la producció pròpia i per deixar testimoni d’aquesta capitalitat amb un monument que es presentarà en el marc del “Forma, espais d’art contemporani”, un mural del projecte “Balcons il·lustrats”, una exposició sobre cultura popular al Museu de la Noguera i un espectacle de producció pròpia que es presentaran per la Festa Major.
La comissió organitzadora destaca l’àmplia col·laboració del teixit associatiu local i de les escoles de la ciutat, que hi participen amb els tallers del Saltem i ballem i amb l'aprenentatge del ball de la galop. Precisament, el 30 d'abril tindrà lloc la Trobada Escolar Intercomarcal del Saltem i Ballem a la Plaça del Mercadal amb l'espectacle Gira-gira amb la Bellpuig Cobla i els Pocasol3. Inclourà un taller in situ i posterior ballada de la Galop de Balaguer per part de totes les escoles de Ponent. El programa es clourà a finals de febrer amb la cloenda del Campionat de Colles de Catalunya i la Festa de les Colles amb la Cobla Mil·lenària de Perpinyà.
La presentació dels actes ha anat a càrrec del paer en cap de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal; el paer de Cultura, Arnau Torrente; el president de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida, Carles Vall i el president de l'Associació Balaguer Capital de la Sardana 2022, Jaume Marvà. Durant la presentació s'ha destacat que la gran quantitat d'actes tenen com a element comú la fusió, el mesitssatge i la qualitat, i que estan adreçats a tot tipus de públic i amb l'objectiu de traure la sardana del seu àmbit de confort.
L’Associació Balaguer Capital de la Sardana 2022 i la Paeria de Balaguer, conjuntament amb la Confederació Sardanista de Catalunya i la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida, són les entitats i les institucions responsables de complir els objectius que Balaguer s’ha marcat com a Capital de la Sardana: contribuir a ampliar la difusió, el conreu i el prestigi social de la sardana, incrementar la seva cohesió en l’àmbit cultural i educatiu, promoure propostes de fusió per arribar a nous públics i projectar la ciutat a nivell nacional.
Balaguer presenta el programa com a Capital de la Sardana 2022
Balaguer ha presentat aquest dijous 10 de març la proposta d'activitats com a Capital de la Sardana 2022, i hi predominarà la fusió i la producció pròpia per arribar a públics aliens al món sardanista. També vol difondre el concepte de la sardana, fomentar-la i prestigiar-la, a part de projectar Balaguer a nivell nacional. Tots aquests objectius responen plenament amb la voluntat original del projecte Capital de la Sardana. L'organització, a càrrec de l'Associació Balaguer Capital de la Sardana 2022, preveu al voltant de 50 actes fins el febrer de 2023.
Així, la voluntat és oferir espectacles de fusió de gran qualitat per a tot tipus de públics. Per això hi haurà molt més que ballades de sardanes. Seran, per exemple, el concert de la Bellpuig Cobla amb l'Orfeó Balaguerí el diumenge 5 de juny; el concert de l'Elèctrica Dharma per la Festa de la Transsegre de juliol; el cantaor Pere Martínez o l'espectacle 'Electro jota' amb el grup A vore, al setembre, en el marc del Festival Llavors.
A més a més, la producció pròpia contempla un monument que es presentarà en el marc del 'Forma, espais d'art contemporani', l'esdeveniment balaguerí destinat a la creació, difusió i promoció de l'art contemporani, a l'octubre. També un mural en el marc del projecte 'Balcons il·lustrats' per decorar les parets de la ciutat, una exposició centrada en la cultura popular al Museu de la Noguera i un espectacle propi per a la Festa Major.
En aquest sentit, es preveu la participació del món associatiu de Balaguer, així com de les escoles, amb tallers del programa educatiu 'Saltem i ballem' de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida. De fet, el proper dissabte 30 d'abril se celebrarà la Trobada Escolar Intercomarcal a la Plaça del Mercadal, amb l'espectacle per a nens Gira-gira, a càrrec de la Bellpuig Cobla i el grup Polcasol3.
El concepte de Capital de la Sardana també servirà per recuperar i renovar el patrimoni musical balaguerí amb noves composicions, i per editar un disc amb sardanes dedicades a la població.
El projecte de Balaguer com a Capital de la Sardana acabarà el cap de setmana del 25 i 26 de febrer de 2023 amb la Festa Anual de la Federació Unió de Colles Sardanistes de Catalunya (UCS) i la Festa de les colles de l'Agrupació de Colles Sardanistes de les Terres Lleidatanes (Acstell).
Balaguer es proclamarà oficialment Capital de la Sardana 2023 el proper dissabte 19 de març, amb un acte institucional al matí i una ballada de sardanes, i un concert a la tarda del cantautor Roger Mas amb la cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona.
Ballada feminista aquest 8 de març
Balaguer s'han bolcat aquest 8 de març en la celebració del Dia Internacional de les Dones amb una ballada feminista com a acte central. L'activitat s'ha iniciat a les deu del matí, i ha comptat amb la participació de grups escolars de primària pertanyents a totes les escoles de la ciutat, que durant aquests darrers dos cursos han participat als tallers d'ensenyament de sardanes a les escoles dins del Pla Saltem i Ballem.
La jornada ha començat amb el galop d'entrada per part dels alumnes, seguit de la lectura del manifest per part de les tècniques del CEI encarregades de l'àrea d'Ocupació, els parlaments de les autoritats i una ballada de sardanes amb un repertori d'obres escrites només per dones, per donar visibilitat a les compositores de sardanes, coincidint amb la capitalitat de la sardana.
Durant l'acte, la paera d'Igualtat, Laura Corsà, ha manifestat que aquest any s'ha volgut implicar la sardana amb la reivindicació del Dia de la Dona, perquè 'és molt simbòlic anar tots a una'. En representació del Pla Saltem i Ballem d'ensenyament de sardanes a les escoles, Pilar Torrades ha animat els joves participants a afegir-se a les rotllanes quan a partir d'ara vegin una ballada. Seguidament el paer en cap, Jordi Ignasi Vidal, ha explicat que aquest any, en motiu de la Capitalitat de la Sardana Ciutat de Balaguer han volgut sumar la sardana al programa d'actes, ja que és una dansa molt igualitària.
L'acte ha comptat amb la compositora lleidatana Marimèn Gratal, autora de les tres sardanes que s'han interpretat. I després dels parlaments s'ha reprès amb la participació un altre cop dels gairebé cinc-cents alumnes del Saltem i Ballem. La ballada de sardanes feminista ha comptat amb l'acompanyament musical de la Cobla Tàrrega. El punt i final de la jornada l'ha posat Batukapum, el grup de batukada de l'Estel.
Una pirula de la Capitalitat de la Sardana a la trobada de col·leccionistes
Una pirula commemorativa de la capitalitat de la sardana ha estat la protagonista de la trobada de plaques de cava i de col·leccionisme que ha tingut lloc aquest diumenge a la Plaça del Mercadal de balaguer, en una edició doble, que ha servit per presentar les novetats d'enguany, i de l'edició prevista per a l'any passat, i que no es va poder fer. Així, la pirula de la capitalitat de la sardana d'enguany ha compartit protagonisme amb la pirula commemorativa del centenari de l'Orfeó Balaguerí, corresponent a l'edició de l'any passat. També s'han presentat dues plaues de dos dels caps grossos de la nostra ciutat, així com les plaques de la Penya Barcelonista de Balaguer i Comarca.
La trobada que ha arribat a la 16ena edició està organitzada per l'Associació col·leccionista de la Noguera. Des de l'Associació han destacat que el fet de no haver celebrat trobades durant tant temps ha fet que moltes col·leccions hagin estat parades, fet que ha facilitat la participació de nomobrosos col·leccionistes d'arreu de Catalunya
Aquest divendres s’ha impartit un taller de la galop de Balaguer als monitors de sardanes.
Els monitors de sardanes del Pla Saltem i Ballem han estat els alumnes del taller per aprendre a ballar la Galop de Balaguer, que s’ha impartit aquest divendres per tal que el puguin ensenyar als tallers de sardanes de totes les escoles que hi participen arreu de Ponent. Aquesta és una de les accions que forma part dels actes de celebració de la capitalitat de la sardana. El curs ha estat impartit per l’Albert Bonet, director de la Xemeneia.
Bonet ha explicat que tot i que durant la Festa de l'Harpia es va oferir un tastet als nens, la idea inicial ja era passar-ho a les escoles, perquè els nens i nenes siguin conscients de tota la cultura popular que tenim a Balaguer.
Montse Minguella, monitora del Saltem i Ballem a diferents escoles de Balaguer, ha explicat que la intenció és que els nens no només aprenguin a ballar sardanes, sinó també la dansa de la seua població, per tal que després puguin gaudir molt més de les festes locals. Des del Saltem i Ballem valoren com a molt positiu el fet de poder incorporar aquesta dansa, una de les novetats de l’edició d’enguany, en la que hi participen totes les escoles de la ciutat.
La Galop de Balaguer es ballava fins al segle XIX al mes de setembre, en el marc d’una fira de bestiar coneguda com la Fira dels Enamorats, marc en el que antigament s’hi solien pactar molts casaments. El Museu de la Noguera la va recuperar l’any 2017 a partir de les cites del Costumari Català de Joan Amades.
El professor Xavier Piñol de l’Escola de Música va ser l’endarregat de recuperar-ne la melodia, i el mateix Albert Bonet, de recuperar-ne els passos. Ara, en el marc de la capitalitat s’ha encarregat l’arranjament de cobla al músic Dani Gasulla, una versió que s’estrenarà el dissabte 30 d’abril en el marc de la trobada escolar final dels tallers de sardanes a les escoles.
La galop de Balaguer, protagonista de la capitalitat de la sardana
Aquest mes de febrer han començat els tallers d’ensenyament de sardanes a les escoles ‘Saltem i Ballem’, que enguany presenten com a novetat l’aprenentatge d'una segona dansa, la Galop de Balaguer, coincidint amb la capitalitat de la sardana.
Totes les escoles de Balaguer s'han incorporat als tallers Saltem i Ballem per aprendre la sardana i la galop de Balaguer, arribant a gairebé quatre-cents alumnes corresponents a setze grups. L’escola Mont-roig és el centre que hi participa amb més cursos, amb els alumnes de tercer, quart, cinquè i sisè, seguida de l’Escola Gaspar de Portolà amb quatre grups de tercer i quart. La resta de centres hi participen amb un o dos grups, de tercer o de quart.
El divendres 4 de març s’impartirà un curs de la galop als monitors del Saltem i Ballem per tal que també es pugui ensenyar a totes les escoles d'arreu de Ponent. Així mateix, s’ha encarregat al músic Dani Gasulla l’arranjament per a cobla, perquè aquesta dansa es balli a la festa escolar de fi del curs de sardanes del 30 d'abril.
La galop de Balaguer es va recuperar el 2017 a partir de la informació del costumari català del Joan Amades, per iniciativa del Museu de la Noguera. Era una dansa que es ballava al setembre en el marc d'una fira de bestiar, coneguda com la Fira dels Enamorats, on antigament s'hi pactaven molts casaments. La dansa hauria servit per facilitar el primer contacte entre els futurs promesos. La recuperació de la música va anar a càrrec del Xavier Piñol de l'Escola Municipal de Música de Balaguer, i la dansa a càrrec de l'Albert Bonet de la Xemeneia.
Reunió de treball entre la Federació, la Paeria i l'associació Balaguer Capital de la Sardana
Aquest dilluns 21 de febrer s'ha celebrat a Lapallavacara una reunió de treball entre l'àrea de Cultura de la Paeria, l'Associació Balaguer Capital de la Sardana, i la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida. La trobada ha estat presidida pel paer de cultura, sr. Arnau Torrente, i el president de la Federació, sr. Carles Vall. Vall ha volgut destacar la bona predisposició i entesa amb la institució municipal i l'associació sardanista per tal d'aconseguir d'organitzar uns actes de gran qualitat i interès pels sardanistes i també com no, per tothom que vulgui participar-hi.
En la reunió s'han tocat temes com les trobades escolars del Saltem i Ballem, la trobada de fi dels cursos de sardanes per a adults i centres cívics, o la Nit de la Sardana. La reunió també ha servit per fixar dates de diferents reunions i trobades de les diferents agrupacions sardanistes d'arreu de les terres de Ponent, que es duran a terme aquesta primavera a la nostra ciutat.
A la venda les entrades per l'acte inaugural de Balaguer Capital de la Sardana 2022
Ja s'han posat a la venda les entrades per al concert inaugural de Balaguer Capital de la Sardana, un espectacle que tindrà lloce celebrarà en el Teatre Municipal de la capital de la Noguera el proper dissabte 19 de març, amb el cantautor solsoní Roger Mas, acompanyat de la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona, en un espectacle conjunt on el singular repertori del cantautor solsoní, que ve embolcallat amb la incorporació de la sonoritat de la doble canya, així com d'un metall ajustat, donant com a resultat un diàleg intens i emotiu, tal com explica la cobla al seu lloc web.
Les entrades pel concert es poden comprar al preu popular de cinc euros, entrant a l'apartat de cultura i teatre del portal de Balaguer, www.balaguer.cat. El concet servirà per tancar els actes de la jornada de proclamació, que s'haurà iniciat al matí i inclourà activitats durant tot el dia.
L’acte institucional de proclamació tindrà lloc a la sala d’Actes de la Casa de la Paeria a 2/4 de 12 del migida, i inclourà la projecció del videoclip oficial, el pregó de la capitalitat i el traspàs de la bandera entre Sant Feliu de Guíxols i Balaguer. També s’hi interpretaran dues sardanes amb la Bellpuig Cobla, la sardana oficial Balaguer Capital de la Sardana 2022 del Dani Gasulla, i la sardana de concert Glòria del Castell Formós, del David Quintana, estrenada aquest gener. L’acte és amb aforament limitat i sense reserva prèvia, i s’acabarà amb les interveincions de les diferents autoritats.
En aquest acte es donaran a conèixer els noms dels guanyadors dels premisi Capital de la Sardana. El Premis contemplen 2 categories. Una és la de Medalles al Mèrit, que compta amb la Medalla al Mèrit Sardanista, la Medalla al Mèrit Musical, i la Medalla al Mèrit de la Dansa catalana. L'altra categoria són els Premis Capital de la Sardana, amb diverses facetes, la Dedicació, la Continuïtat, els Mitjans Audiovisuals o Mitjans de Comunicació, les Iniciatives Renovadores, i finalment, també hi ha la modalitat a Estudis Sardanistes. El lliurament de premis oficial serà també a Balaguer el dissabte 17 de desembre. En aquest esdeveniment també es presentarà la Guia Sardanista 2023, es presentarà Sant Cugat del Vallès com a Capital de la Sardana 2023, i finalment es nomenarà la Capital de la Sardana 2025 i se celebrarà un concert de música.
Un cop finalitzat, a la sortida de la Paeria, es descobrirà la placa commemorativa sobre la capitalitat a la façana de la Paeria. Tot seguit hi haurà la presentació del disc oficial de la capitalitat, que recull un total de setze sardanes dedicades a la ciutat, a càrrec de la Bellpuig Cobla.
A més a més, abans del concert del Roger Mas i la Cobla Sant Jordi s’ha organitzat una visita guiada al conjunt monumental de Balaguer per a tots els sardanistes d’arreu de catalunya. L’activitat és gratuïta i s’iniciarà a 2/4 de 5 de la tarda al davant del Museu de La Noguera (Plaça dels Comtes d'Urgell, 5).
Una cobla holandesa a la capital de la sardana
La Cobla Amsterdam obrirà la seva gira per terres catalanes el dissabte 23 de juliol amb un concert a Balaguer. Es tracta d'un dels actes inclosos dins del programa de Balaguer Capital de la Sardana 2022. Aquesta és una de les primeres acutacions que han trascendit del programa d'activitats de la capitalitat, que s'està tancant aquests dies en reunions com la que aquest dilluns es va dur a terme entre l'associació Balaguer Capital de la Sardana i membres de la Paeria de Balaguer. El programa de cobles que actuaran al llarg de l'any a Balaguer inclou les diferents ballades, i també, les trobades de fi de curs d'escolars i d'adults, o bé l'aplec de les Franqueses, entre d'altres.
La Cobla Amsterdam, antigament coneguda com La Principal d'Amsterdam, obrirà la seva gira per terres catalanes a Balaguer. Es tracta d'un fet destacat ja que totes les cobles acostumen a ser del territori dels Països Catalans i aquesta és una cobla dels Països Baixos. La cobla té el seu origen en músics holandesos que estiuejaven a Catalunya i que cada 2 anys fan una petita gira setmanal de concerts per terres catalanes, tot i que per la situació actual fa 3 anys que no tocaven a Catalunya.
El concert de Balaguer, el dissabte 23 de juliol, serà el primer dels concerts que aquest any tornarà a portar La Principal d'Amsterdam a terres catalanes durant 9 dies. Des de l'associació Balaguer Capital de la Sardana i la Paeria s'està valorant quin format es donarà a l'audició.
La Federació Sardanista de les Comarques de Lleida promou la difusió de Balaguer com a Capital de la Sardana 2022
La Federació Sardanista de les Comarques de Lleida ha decidit promocionar activament Balaguer com a Capital de la Sardana 2022, i anima les seves entitats associades a seguir l'exemple.
Així, la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida inserirà el logotip de la capitalitat a tots els materials de comunicació (cartells, díptics, pàgina electrònica i xarxes socials) de les activitats sardanistes que organitzi directament, i també a les de les seves sectorials: la de colles de sardana esportiva, l'Agrupació de Colles Sardanistes de les Terres Lleidatanes (Acstell); la d'Aplecs, la Coordinadora d'Aplecs i la d'ensenyament, el Saltem i Ballem. Aquesta mateixa acció la sol·licita a les seves entitats adherides per fer més gruix en la difusió d'aquest projecte.
La federació lleidatana considera que el volum d'associacions a la Terra Ferma és important i pot ser una molt bona font per difondre arreu la capitalitat sardanista de Balaguer. Però també perquè vol recordar que "la sardana és la dansa nacional del nostre país i alhora, pilar fonamental i indiscutible de la nostra cultura i de les nostres tradicions".
Aquesta és una magnífica iniciativa per potenciar la Capital de la Sardana del 2022, les seves activitat, i el concepte. Però també és una demostració de suport vers una població que organitza un esdeveniment sardanista rellevant i per impulsar-lo en benefici de tots a tots els nivells.
Una carrossa dedicada a la capital de la sardana guanya el concurs dels Tres Tombs
La carrossa de l'Associació Dona Rural, dedicada a la capitaliat de la sardana Balaguer 2022 ha estat la guanyadora del concurs de carrosses d'enguany, que ha tingut lloc aquest dilluns a la Plaça del Mercadal de Balaguer en el marc de la Festa de Sant Antoni Abat. Un total de 60 tractors i 3 carrosses han participat a la tradicional festa dels Tres Tombs de Balaguer, presidida pel paer en cap, Jordi Ignasi Vidal, i el president de la Confraria de Sant Antoni Abat, Joan Comelles, acompanyats per altres paers de la corporació, el president del Consell Comarcal de la Noguera, Miquel Plensa, i els mossens Jordi Profitós i Joan Pujol.
Des de la Confraria de Sant Antoni Abat, organitzadors de la mostra, s'han mostrat molt satisfets de poder celebrar els tres tombs, i una part dels actes habituals de la festa. Una jornada que ha començat a primera hora del matí amb un repic de campanes per anunciar la festa. A les 8h s’ha fet la cerimònia de benedicció dels populars panets i una hora més tard, la missa a l’altar del Sant. A les 11h s’ha celebrat la missa solemne a l’església de Sant Josep i una mica més tard ha estat quan han començat els Tres Tombs a la plaça del Mercadal. Abans dels Tres Tombs s’ha fet la benedicció dels animals de companyia i el pas de les carrosses.
Dani Gasulla guanya el concurs per triar la sardana de Balaguer, Capital de la Sardana 2022
La sardana amb el nom provisional de Carrer d'Avall, de Dani Gasulla, ha guanyat el concurs per seleccionar la sardana que representarà Balaguer com a Capital de la Sardana 2022. Ha sigut en el marc del concert-final organitzat aquest passat dijous 6 de gener, en el tradicional concert de Reis de Balaguer, al Teatre Municipal. La part musical ha correspost a la Bellpuig Cobla.
Ara aquesta sardana rebrà oficialment el nom de Balaguer, Capital de la Sardana 2022, tal i com indicaven les Bases del certamen. La seva estrena oficial serà el dia de la proclamació de Balaguer com a capital sardanista, previst pel dissabte 19 de març. A part de ser la sardana de la capitalitat, l'obra reporta al seu autor un premi de 1.200 €.
Segons el propi Gasulla, "aquest premi m'ha fet molt content" i destaca que ho ha viscut com un fet molt important, ja que ha rebut moltes trucades i missatges, ha sigut portada al diari La Mañana, ha sortit publicat a diversos mitjans i ha tingut un important moviment a les xarxes socials. De fet, aquest és un dels objectius del projecte Capital de la Sardana i, per ara, a Balaguer s'està acomplint.
Dani Gasulla ja compta amb 116 sardanes, sense oblidar també el seu corpus de sardanes revesses. És director de la cobla Tres Vents i indica que "ja són molts anys escrivint música i sembla que els fruits van venint". També destaca que ell segueix formant-se. Per això cada 15 dies va a classes particulars a l'Esmuc, amb Lluís Vergés, per aprendre nous llenguatges, formats i recursos, com ara bandes sonores, orquestracions, etc. Potser per aquesta raó el seu llistat de premis i reconeixements musicals cada vegada és més ampli.
Les finalistes al concurs de Balaguer han sigut Sardanes al Mercadal, de Joan Moliner, de Vilanova i la Geltrú, i que ha rebut el Premi del públic, i Glòria del Castell Formós, del músic de 22 anys de Bagà, David Quintana. Aquestes obres han rebut un premi de 300 € cadascuna, i la guanyadora del Premi del públic hi suma 200 € més.
El Jurat l'integraven Neus Puig, Miquel Castro, Jordi Guixé, Josep Maria Simón, Antoni Saladrigues i Miquel Aige com a secretari. La seva tria entre les 3 finalistes, a partir de les 7 obres presentades, s'ha acabat de perfilar a l'audició del concert.
Les altres set sardanes del concert han estat dedicades temàticament a Balaguer: Balaguer m'enamora, d'Enric Aguilar; Verge del Miracle, d'Enric Sauret; Aimat Balaguer, de Ricard Viladesau; Balaguer, cel de la Terra Ferma, de Francesc Amorós; Lo pont de Balaguer, de Dani Gasulla; Deliciós Mercadal, de Francesc Safont i Balaguer ciutat comtal, de Jaume Ventura.
Presentació de les sardanes finalistes del concurs de composició
El dijous 6 de gener de 2022, se celebrarà a Balaguer el tradicional concert de Reis amb la novetat de la presentació de les tres sardanes finalistes del concurs de composició i l'elecció de la sardana que representarà a Balaguer al llarg de l'any de la capitalitat sardanista.
Les sardanes que opten a proclamar-se com a guanyadora del concurs són les composicions; Carrer d'Avall; amb el lema: Madinat Balagî), Glòria del castell Formós, i com a lema: Que visqui el castell, la sardana i la glòria de la seva gent i Sardanes al Mercadal, amb el lema, Terra de comtes i sarraïns.
Les tres composicions finalistes seran interpretades, per ordre de rigorós registre, per la Bellpuig Cobla en el tradicional Concert de Reis, que se celebrarà el pròxim dia 6 de gener, a les sis de la tarda en el Teatre Municipal de Balaguer. En el decurs del concert, el jurat determinarà la sardana guanyadora i el públic assistent atorgarà, també, un premi. A més de les sardanes finalistes, els assistents gaudiran amb una mostra de sardanes d'autors o de temes balaguerins, que, posteriorment, amb un altre recull de sardanes balaguerines passaran a formar part d'un disc compacte.
El veredicte final del jurat i el del públic, així com la identitat dels autors, es donarà a conèixer en acabar l'acte. Cal recordar que, llavors, la sardana que obtingui el primer premi portarà el títol Balaguer Capital de la Sardana 2022.
El jurat ha fet constar, després d'una llarga deliberació, l'alta qualitat musical de totes les composicions presentades, tant per la concepció i l'originalitat temàtica, com per la instrumentació i el sentit rítmic que invita a ballar-les. El jurat del concurs de composició ha estat integrat per persones vinculades al món de la sardana i de reconeguda qualificació musical o artística.
Videoclip promocional de Balaguer 2022
Aquest dissabte Balaguer ha presentat els trets del que serà la Capital de la Sardana 2022. Ho ha fet el paer en cap, Jordi Ignasi Vidal, acompanyat del paer de cultura, Arnau Torrente i del president de l'Associació Balaguer Capital de la Sardana 2022 en Jaume Marvà. Durant l'acte també s'ha projectat un espectacular videoclip amb impressionants imatges aèries de la Capital de la Noguera, obra del tècnic balaguerí Toni Salud, autor de diversos videoclips.
En la presentació el paer en cap ha volgut enviar un missatge encoratjant al món sardanista a participar activament dels actes de Balaguer 2022, i ha explicat els grans eixos del projecte balaguerí, que es basa en retornar el protagonisme i el seguiment de la sardana a la ciutat, en treure-la de l'àmbit còmode creant sinergies amb la resta dels àmbits culturals i com a capital de la sardana; i en donar a conèixer Balaguer, tant la seva gent com a la ciutat, i com no, el territori de Ponent.
Es presenta el video promocional de Balaguer Capital de la Sardana
El Teatre Auditori Narcís Masferrer de Sant Feliu de Guíxols ha sigut l’escenari on la Confederació Sardanista de Catalunya ha anunciat que Manresa serà la Capital de la Sardana de l’any 2024. A més a més, ha servit per lliurar els Premis Capital de la Sardana 2021 i s’ha presentat la 21a Guia Sardanista, relativa a l’any 2022. L’esdeveniment s’ha celebrat a Sant Feliu de Guíxols com a Capital de la Sardana d’enguany i també ha servit per explicar-hi el projecte de Balaguer com a Capital de la Sardana 2022. La cerimònia ha comptat amb una actuació de la cobla Berga Jove i el cantant Arnau Tordera, que ha rebut un dels Premis Capital de la Sardana d’enguany.
A l’esdeveniment hi ha assistit l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, qui ha apuntat que “per a Sant Feliu de Guíxols, ser Capital de la Sardana ha significat un repte perquè ens havíem compromès a l’excel·lència i tinc una agraïment per a l'agrupació sardanista. Estic molt satisfet i encara ens queda trajecte fins cedir el testimoni i estic convençut que ho fem amb ganes i il·lusió perquè la sardana sigui l’eix vertebrador de la ciutat i el país”. Igualment, hi ha sigut present el paer en cap de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal, qui ha indicat que el projecte balaguerí es basa en tres pilars que són “el reflotar de la sardana a la ciutat, treure-la de l’àmbit còmode i fer-la relacionar amb d’altres àmbits culturals que no la veuen com un fet cultural que estigui relacionat amb ells i finalment ser capital sardanista d’arreu del territori perquè ens coneguin i coneguin la ciutat”. També han estat presents el subdirector de la Direcció General de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional, Antoni Herrera; el coordinador del projecte Capital de la Sardana, Víctor Sallés i el president de la Confederació Sardanista de Catalunya, Xavier Tresserras, entre d’altres autoritats municipals i representants del món de la sardana.
Sallés ha revelat que Manresa serà la Capital de la Sardana del 2024, i es convertirà així en l’11a Capital de la Sardana. En aquest esdeveniment també s’han lliurat els Premis Capital de la Sardana 2021, que suposen un reconeixement per a persones, entitats i institucions que han desenvolupat una tasca de difusió i defensa de la sardana i la dansa tradicional. La Comissió Capital de la Sardana és l’encarregada d’atorgar-los segons unes categories establertes després de recopilar, proposar i analitzar les diverses propostes presentades. Entre els premiats, destaca el guardó a Arnau Tordera i Prat, per l’anàlisi musical i explicació tècnica molt amenes de diverses sardanes, que va fer en motiu del Dia de l’Associacionisme Cultural 2020 i que es poden veure a través del Youtube de la Confederació Sardanista de Catalunya. Altres premis han estat el premi continuïtat a l’Agrupació Sardanista Mollerussa pels seus 75 anys, i el premi mitjans de comunicació al programa 'Germanor' de Ràdio Tàrrega per haver sobrepassat les 1.000 edicions.
Balaguer presenta la seva capitalitat el dissabte 18 en l'acte de lliurament dels Premis Capital de la Sardana 2021
Aquest dissabte 18 de desembre, a 2/4 de 7 de la tarda en el Teatre Auditori Narcís Masferrer de Sant Feliu de Guíxols se celebrarà el lliurament dels Premis Capital de la Sardana 2021 i la presentació de la Guia Sardanista 2022.
L'acte s'iniciarà amb la presentació de la Guia Sardanista 2022, publicació de referència que recull els principals actes sardanistes anuals de Catalunya, Andorra i el Nord de Catalunya, així com el contacte de diverses cobles i colles sardanistes.
Seguidament, Balaguer, de la mà del paer en cap, Jordi Ignasi Vidal, presentarà els trets bàsics en què fonamenta la seva capitalitat sardanista amb l'avançament dels actes principals de l'agenda. Per aquesta presentació l'Associació Balaguer Capital de la Sardana ha preparat un vídeoclip promocional de la ciutat, de la seva cultura, patrimoni i com no de les colles i activitats sardanistes.
El vídeo promocional es publicarà a les xarxes com una de les primeres eines de difusió de la capital.
A continuació es desvetllarà la ciutat que serà la seu de la Capital de la Sardana el 2024. Recordem que Sant Cugat serà la ciutat que prendrà el relleu a Balaguer l'any 2023.
Tot seguit es lliuraran els premis Capital de la Sardana i les Medalles al Mèrit Sardanista 2021. Els Premis Capital de la Sardana suposen un reconeixement per a persones, entitats i institucions que han desenvolupat una tasca de difusió i defensa de la sardana i la dansa tradicional.
Les entitats guardonades de les terres lleidatanes en aquesta edició són, l'Agrupació Sardanista de Mollerussa, premi a la continuïtat pels setanta-cinc anys de trajectòria, i Premi als Mitjans Audiovisuals al Programa Germanor de Ràdio Tàrrega per haver sobrepassat les 1000 edicions en antena.
La Cobla Berga Jove i el cantant Arnau Tordera amenitzaran musicalment l'esdeveniment.
Elegides les sardanes finalistes del concurs de composició de Balaguer
Segons informa l'Associació Balaguer Capital de la Sardana 2022; el jurat del concurs de composició de sardanes per representar a Balaguer al llarg de la seva capitalitat sardanista, es va reunir el passat dia 9 de desembre per seleccionar les tres sardanes finalistes. El jurat ha fet constar, després d'una llarga deliberació, l'alta qualitat musical de totes les composicions presentades, tant per la concepció i l'originalitat temàtica, com per la instrumentació i el sentit rítmic que invita a ballar-les.
Els membres de l'esmentat jurat, integrat per persones vinculades al món de la sardana i de reconeguda qualificació musical o artística, van decidir que les sardanes finalistes serien les següents: Carrer d'Avall; amb el lema: Madinat Balagî), Glòria del castell Formós, i com a lema: Que visqui el castell, la sardana i la glòria de la seva gent i Sardanes al Mercadal, amb el lema, Terra de comtes i sarraïns.
Les tres composicions finalistes seran interpretades, per ordre de rigorós registre, per la Bellpuig Cobla en el tradicional Concert de Reis, que se celebrarà el pròxim dia 6 de gener, a les sis de la tarda en el Teatre Municipal de Balaguer. En el decurs del concert, el jurat determinarà la sardana guanyadora i el públic assistent atorgarà, també, un premi. A més de les sardanes finalistes, els assistents gaudiran amb una mostra de sardanes d'autors o de temes balaguerins, que, posteriorment, amb un altre recull de sardanes balaguerines passaran a formar part d'un disc compacte.
El veredicte final del jurat i el del públic, així com la identitat dels autors, es donarà a conèixer en acabar l'acte. Cal recordar que, llavors, la sardana que obtingui el primer premi portarà el títol Balaguer Capital de la Sardana 2022.
Totes les escoles de Balaguer impartiran tallers de sardanes durant aquest curs.
Els sis centres educatius de Balaguer impartiran tallers del Saltem i Ballem. D'aquesta manera, la capitalitat de la Sardana comptarà amb el suport dels centres educatius de la ciutat, els quals han programat, per al primer trimestre de l'any 2022, els tallers d'ensenyament de la Sardana que organitza la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida a través del programa "Saltem i Ballem".
Els tallers s'impartiran en les escoles; Gaspar de Portolà, Àngel Guimerà, Noguera, Mont-roig i l'escola Pia i Vedruna de la capital de la Noguera. Els tallers van adreçats a alumnes de 3r, 4t, 5è i 6è de primària. Un total de 375 nois i noies iniciaran l'aprenentatge de la dansa catalana a partir del mes de febrer. ls cursos estan impartits per monitors i monitores amb carnet que els acredita la seva formació i experiència. Segons Miquel Aige, secretari de l'Associació Balaguer Capital de la Sardana 2022, 'aconseguir que el nombre més gran possible d'alumnes dels centres educatius de la ciutat participessin dels tallers d'ensenyament de la sardana, era un dels objectius cabdals de la capitalitat'.
Amb més de 30 anys d'experiència, el 'Saltem i Ballem' és el programa d'ensenyament de la sardana promogut per la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida. Els cursos estan enfocats a nens i nenes de cicles educatius de primària, secundària o superiors i compten per l'ensenyament amb monitors federats amb experiència sardanista i recursos pedagògics per a les diferents edats de l'alumnat. La programació dels cursos del Saltem i Ballem infantil els pot demanar qualsevol població amb una entitat com a responsable com poden ser, Ampes, Ajuntaments, Agrupació Sardanista, Escola i altres associacions interessades.
Els principals objectius dels cursos del Saltem i Ballem Infantil són: conèixer i valorar la dansa i la música de la sardana, com a una de les expressions de la cultura popular catalana. Aprendre el punteig de la sardana i el galop conèixer la cobla i els instruments que la formen. També fomentar la participació en activitats lúdiques al voltant de la sardana que tinguin lloc a la mateixa població o comarques per tal de dinamitzar la nostra cultura i reforçar el moviment sardanista i la cultura popular.
Balaguer enregistrarà un CD de sardanes balaguerines en el marc de la capiatalitat
En el marc de la capitalitat de Balaguer s'enregistrarà un CD commemoratiu amb sardanes balaguerines. El disc serà enregistrat en directe amb la Bellpuig Cobla, en el marc del tradicional concert de Reis que es durà a terme el dia 6 de gener al Teatre Municipal. El disc inclourà setze compositors diferents, de les quals, tres seran les 3 sardanes finalistes del certamen de composició musical, i les altres corresponen a tretze compositors diferents que, o bé han viscut a la ciutat, o bé són compositors de fora que s'han inspirat en Balaguer a l'hora d'escriure les composicions. Entre les sardanes s'hi inclourà "Aimat Balaguer" del compositor Ricard Viladesau, sardana estrenada en versió cobla en la final del Trofeu Ciutat de Balaguer del campionat de colles sardanistes, celebrat el diumenge 14 de novembre. L'Associació està ultimant els detalls de la imatge i continguts del nou enregistrament i espera poder-lo tenir a punt per a la proclamació de Balaguer com a Capital de la Sardana prevista pel dissabte 19 de març de 2022.
El dia del concert, s'interpretaran un total de deu sardanes que s'enregistraran en directe i la resta les enregistrarà a banda la Bellpuig Cobla al mateix teatre. L'espectacle s'iniciarà a les sis de la tarda amb la Bellpuig Cobla en la part musical. Un concert carregat de novetats, amb l'atractiu principal de l'estrena de les tres sardanes finalistes del certamen de composició organitzat amb motiu de la capitalitat sardanista, de les quals, una d'elles portarà el nom de Balaguer Capital de la Sardana 2022. En el transcurs del concert el jurat donarà a conèixer el nom i el compositor de la sardana guanyadora i els assistents, amb els seus vots en directe, atorgarà el premi del Públic.
Set sardanes opten a ser la sardana oficial de la capitalitat
Aquesta setmana s'ha fet públic el nombre d'obres que participaran al certamen de composició musical per triar la sardana oficial de la capitalitat de Balaguer. Un cop finalitzat el termini de presentació d'obres al certamen de composició, l'organització ha rebut un total de set obres, i totes compleixen amb tots els requisits demanats en les basses de participació, entre els quals, el fet de ser una obra inèdita, i per tant, totes han estat admeses al concurs.
Ara li tocarà el torn al jurat de fer les deliberacions per a triar-ne tres. L'organització del certamen va proposar a cinc institucions externes que participessin en el jurat del concurs aportant un membre qualificat de cada institució. Aquest jurat ja es va reunir la setmana passada per primera vegada, i en aquell moment, el Miquel Aige, secretari del jurat, els hi va fer el lliurament de les partitures i enregistraments de les set obres, facilitades pels mateixos compositors.
Ara el jurat escoltarà les set composicions i deliberaran per escollir les tres finalistes. Segons fonts de l’Associació Balaguer Capital de la Sardana, el jurat els ha transmès una primera impressió molt favorable vers la qualitat de totes les obres presentades.
L'obra guanyadora rebrà un premi en metàl·lic de 1.200 €, les altres dues finalistes amb 300 € per cadascuna. Així mateix, les tres sardanes seran estrenades al concert de reis, en el que hi haurà un premi de votació popular de 200€. Està previst que aquest concert, que anirà a càrrec de la Bellpuig Cobla, serveixi de base del CD de la capitalitat.
Balaguer, Premi Sardalleida 2021
La ciutat de Balaguer ha rebut el Premi Sardalleida 2021 per la seva aposta per liderar el moviment sardanista durant el proper 2022 com a Capital de la Sardana. El guardó se li ha lliurat al paer en cap, Jordi Ignasi Vidal, durant la celebració de la 26a edició de la Nit de la Sardana a Almacelles, aquest passat dissabte 20 de novembre.
Així, la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida ha valorat el seu projecte com a Capital de la Sardana 2022, que convertirà Balaguer en el punt de referència sardanista no només de la Terra Ferma, sinó de tota Catalunya. L'inici de les activitats serà el dissabte 19 de març de 2022 i s'allargarà durant tot un any.
El premi Sardalleida s'atorga a persones o entitats de les comarques lleidatanes que destaquen per la seva aportació innovadora a favor de la sardana. Fins ara l'han aconseguit, entre d'altres, La Jovenívola d'Agramunt, la família Saladrigues, Montserrat Parra o l'Agrupació Sardanista de Mollerussa.
L'Associació Balaguer Capital de la Sardana 2022, creada exclusivament per a aquest projecte, acompanyarà la paeria per desenvolupar i implementar un ampli calendari d'activitats i esdeveniments. Entre elles hi haurà la celebració de la 27a Nit de la Sardana. Per aquesta raó Lluïsa Granero, alcaldessa en funcions d'Almacelles, ha fet el traspàs al paer en cap balaguerí del pergamí que simbolitza la possessió del mandat per organitzar la propera Nit de la Sardana.
Balaguer serà la 9a Capital de la Sardana, després de les seus d'Arenys de Munt (2013), Barcelona (2014), Calella (2015), Mollerussa (2016), Figueres (2017), Montblanc (2018), Perpinyà (2019) i Sant Feliu de Guíxols (2021).
La Federació Sardanista de les Comarques de Lleida també va anunciar la setmana passada que l'altre gran guardó de la Nit de la Sardana, el Premi Rotllana, era per al president Carles Puigdemont. El polític va acceptar-lo i ja està en possessió de la figura de ceràmica que materialitza el reconeixement.
S'estrena per a cobla una sardana de Viladesau dedicada a Balaguer
L'Associació Balaguer Capital de la Sardana ha estrenat aquest diumenge, en el marc del Concurs de Colles Sardanistes Trofeu Ciutat de Balaguer, una sardana escrita ara fa vint-i-cinc anys per part del compositor Ricard Viladesau. La sardana Aimat Balaguer, que fins ara només s'havia interpretat en la versió cantada, es va encarregar al music de Calonge el 1996 per part de l'Orfeó Balaguerí, dins dels actes del seu setanta-cinquè aniversari, i se'n desconeixia la versió arranjada per cobla.
La troballa de les partitures manuscrites del mateix músic és fruit de la tasca que l'Associació està duent a terme, en el marc de la capitalitat de la sardana, per poder recuperar el patrimoni sardanista de la ciutat, i incloure'l en un futur disc de sardanes balaguerines. L'estrena l'ha protagonitzat la Cobla Maravella com a sardana de germanor del concurs de sardana esportiva, una competició en la que la colla Mare Nostrum de Barcelona s'ha proclamat campiona, emportant-se el Trofeu Ciutat de Balaguer i convertint-se en la colla vencedora del campionat en la categoria de colles gran.
El concurs de Balaguer es presentava com un autèntic final d'infart, ja que la líder provisional, Violetes del Bosc, també de Barcelona, avantatjava Mare Nostrum. Només hi havia una combinació possible perquè Mare Nostrum aconseguís el títol: havia de guanyar les 3 sardanes del certamen. I així ha sigut. D'aquesta manera, Mare Nostrum ha revertit la situació i ha aconseguit un altre títol per a la seu compte particular i per a les estadístiques històriques.
Així, amb aquesta victòria la Mare Nostrum acumula ja 9 campionats. La seva colla predecessora, la Xaloc, havia aconseguit 8 títols a la dècada dels 90, de manera que ja l'ha superada. Tanmateix, la suma d'ambdues formacions (17 campionats), queda lluny del domini històric de Violetes del Bosc, amb 44 campionats des que va aconseguir el 1r el 1959. Tanmateix, cal considerar que el Grup Sardanista Xaloc va començar a competir el 1975 de manera que només porta competint 46 anys versus els 62 de Violetes del Bosc.
La 3a plaça ha sigut per a Mans Amigues, de Cassà de la Selva. Les altres colles que han participat al Memorial Joaquim Tristany, per ordre de classificació han sigut Mirant al Cel, de Sabadell; Tarragona Dansa, de Tarragona; Xàldiga, de Barcelona i Dansaires del Penedès, d'El Vendrell. En aquest sentit, Tarragona Dansa ha tornat a competir enguany després de diversos anys sense fer-ho; Xàldiga també s'ha reincorporat a la competició després de descartar-ho el 2019 i Dansaires del Penedès també s'ha reintegrat al campionat després de més de 20 temporades.
Els concursos de sardana esportiva de la categoria Gran o Absoluta d'aquest any han sigut Barcelona-La Mercè, el diumenge 26 de setembre; El Vendrell, el diumenge 10 d'octubre; Girona, el dilluns 1 de novembre i Balaguer, aquest diumenge 7 de novembre.
Els supermercats Bonpreu i Esclat han patrocinat diverses cròniques informatives a Catalunya Informació durant aquest diumenge 7 de novembre i els butlletins informatius del matí de Catalunya Ràdio, així com l'informatiu del migdia, han comptat amb connexions en directe per explicar l'evolució d'aquesta jornada final.
Aquest darrer concurs de la categoria Gran ha sigut la continuació de la darrera jornada de la categoria Veterana del passat 1 de novembre, en què Sabadell va revalidar el títol. I alhora, és la prèvia de la Final de les colles Alevines, Infantils i Juvenils que se celebrarà a Valls aquest diumenge 14 de novembre. Aquesta nova cita de sardana esportiva també depararà moltes emocions a les 3 categories.
El passat 2020 el Campionat de Catalunya es va cancel·lar per causa del coronavirus, de manera que va ser una temporada sense campions. Enguany, malgrat la incertesa pandèmica de principis d'any, finalment la Federació Unió de Colles Sardanistes de Catalunya (UCS) ha pogut organitzar aquest petit campionat de 3 mesos. L'ha titulat Memorial Joaquim Tristany en honor de qui va ser el seu president durant 15 anys, i reconegut autor de revesses.
Roger Mas i la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona protagonistes de l'acte de proclamació.
Aquest matí s'han fet públics els caps de cartell de l'acte de proclamació de Balaguer Capital de la Sardana 2022. L'anunci l'ha fet el paer en cap, Jordi-Ignasi Vidal, en el marc de la signatura del conveni entre la Paeria de Balaguer, la Confederació Sardanista de Catalunya i la creada Associació Balaguer Capital de la Sardana. El conveni, que s'ha signat aquest dimecres 27 d'octubre, ha servit per oficialitzar el compromís i la voluntat de les tres entitats en tirar endavant i donar tot el suport i reconeixement a l'agenda d'activitats que marcaran l'any de la ciutat de Balaguer com a Capital de la Sardana 2022.
La signatura s'ha celebrat en les dependències de la Casa de la Paeria, i ha comptat amb la presència del paer en cap de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal; el coordinador de la Capital de la Sardana, Víctor Sallés; el president de la Confederació Sardanista de Catalunya, Xavier Tresserras; i el president de l'Associació Balaguer Capital de la Sardana, Jaume Marvà.
En el transcurs de la signatura el paer en cap, Jordi Ignasi Vidal, ha detallat que l'acte de proclamació se celebrarà el dissabte 19 de març en el Teatre Municipal i comptarà com a destacat el concert que oferirà el cantautor Roger Mas acompanyant per la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. Segons Vidal, l'agenda de la capitalitat vol potenciar les propostes de fusió per atansar la sardana i la cobla a un públic més ampli. Al llarg de l'any 2022, Balaguer acollirà una seixantena d'actes relacionats amb el món de la sardana. Una impactant agenda sardanista i cultural oberta a tot el país i alhora amb la intenció mostrar la riquesa cultural, patrimonial i artística de la ciutat a tots els visitants.
Jaume Marvà, president de l'Associació Balaguer Capital de la Sardana, en la seva intervenció, ha destacat l'important paper que tindrà al llarg de l'any vinent la implantació del programa d'ensenyament de la sardana "Saltem i Ballem" en totes les escoles de la ciutat dins de l'horari lectiu. Marvà ha recordat que aquest final de mes d'octubre s'acaba el termini per presentar noves composicions en el certamen per escollir la sardana que representarà a la ciutat al llarg de la capitalitat. Ben aviat, es reunirà un jurat, integrat per persones vinculades al món de la sardana i de reconeguda qualificació musical o artística, per valorar el compliment de les bases dels originals i seleccionar les tres sardanes finalistes. Aquestes composicions seran interpretades en el tradicional concert de Reis de Balaguer. Recordem que el premi per a la sardana guanyadora està dotat amb 1.200 €, les altres dues finalistes amb 300 € cadascuna i 200 € per la favorita del públic.
Victor Sallés, coordinador dels actes de Capital de la Sardana, està convençut de l'èxit del projecte de Balaguer. Segons Sallés, crear sinergies amb tots els àmbits de la cultura catalana per treure la sardana del seu espai de confort, és una aposta molt atractiva. Finalment, Xavier Tresserras, president de la Confederació Sardanista de Catalunya, ha mostrat la seva satisfacció del fet que Balaguer sigui la Capital de la Sardana 2022, Tresserras ha comentat que: "és un lloc on s'ha de promocionar la sardana i fer de la capital de la Noguera una de les ciutats del país on la sardana sigui més ben valorada".
Balaguer presenta el nou curs de monitors
Saltem i Ballem, sector de l’ensenyament de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida, amb la col·laboració de l’Associació Balaguer Capital de la Sardana 2022 i la Paeria de Balaguer, promouen un nou curs adreçat a totes aquelles persones que desitgin formar part de l’equip de monitores i monitors de sardanes dels nous tallers a les escoles que s’iniciaran el segon trimestre de l’any vinent.
El curs s’emmarca com un acte previ a la nominació de Balaguer com a Capital de la Sardana 2022 previst per a principis del pròxim mes de març. Amb aquesta activitat, la capital de la Noguera vol recuperar per la ciutat, el potent grup de monitores i monitors de sardanes amb què comptava el municipi i alhora poder oferir a les escoles de la població monitors formats i preparats de la mateixa ciutat.
Recorden que en el curs es pot inscriure qualsevol persona de tot Catalunya i que els únics requisits són ser major de setze anys, saber ballar sardanes i assistir un mínim del 90% de les hores lectives. Els interessats poden formalitzar la inscripció en el formulari que trobaran en la pàgina web del Saltem i Ballem.
El curs permet als participants obtenir el carnet com a monitor i monitora sardanista, la formació necessari per desenvolupar correctament els cursos i tallers d’ensenyament de la sardana i alhora també s’obre a la participació de monitors ja federats com a reciclatge i actualització de continguts.
El curs, que s’impartirà a la ciutat de Balaguer, es divideix en dos mòduls, avaluació final i pràctiques amb un total de 40 hores lectives.
El Casal Lapallavacara, situat en el carrer Pintor Francesc Borràs número 19, serà l’espai on s’impartirà el curs, les dates del primer mòdul de 16 hores serà el dissabte 30 d’octubre i el dissabte 13 de novembre en horari de les deu del matí a les dues del migdia i de dos quarts de quatre fins a dos quarts de vuit de la tarda.
El segon mòdul, també de 16 hores i amb el mateix horari, s’impartirà els dissabtes 22 i 29 de gener de 2022. L’avaluació final i les pràctiques completen les 40 hores lectives. El preu del curs és de 40€ i amb vint places mínimes a cobrir per la seva celebració.
Els formadors del curs són; Carles Giné que imparteix Història, Albert Palau, Música, Montserrat Carulla, Metodologia i recursos pedagògics, Joan Castellà, Repartiment, Esbart Dansaire de Vilanova de Bellpuig, Dansa, Pau Bernat Pueyo, Normativa i preparació física i comptarà amb Josep Simón que presentarà el treball “La sardana en el currículum escolar, com fer-ho possible”.
Els interessats en el curs poden demanar més informació a la secretaria de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida en el correu federació@sardalleida.cat.
El curs va ser presentat per Montse Carulla en representació de la FSCLL, Anna Mitjans, representant de l’Associació Balaguer Capital de la Sardana 2022, Montse Minguella, membre de la junta del Saltem i Ballem i Arnau Torrente Capdevila, paer de Cultura de Balaguer. Saltem i Ballem compta amb el suport dels departaments de Cultura i Educació de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Lleida i l’Institut d’Estudis Ilerdencs.
Balaguer convoca un concurs per triar la sardana de la Capitalitat 2022
L'Associació Balaguer Capital de la Sardana 2022 i la Paeria de Balaguer han presentat el concurs per triar la sardana que serà la de la capitalitat. La data límit per presentar-hi les composicions és el divendres 29 d'octubre.
L'organització ha destacat l'originalitat en la forma d'escollir la sardana representativa de la capitalitat, un format del tot innovador i inèdit, no emprat en anteriors edicions de Capital de la Sardana.
Originalitat, descoberta de nous talents i cercar nous formats participatius són alguns dels motius que han portat a l'Associació voler engegar aquest nou projecte musical.
El termini de presentació de les sardanes per part dels compositors s'obre el divendres 6 d'agost i clourà el divendres 29 d'octubre. Els autors només podran presentar una sola obra, la qual haurà de ser inèdita. L'organització nomenarà un jurat, integrat per persones vinculades al món de la sardana i de reconeguda qualificació musical el qual vetllarà pel compliment de les bases per part de les obres presentades i escollirà les tres sardanes finalistes del certamen.
En el transcurs del tradicional concert de Reis del dia 6 de gener, que se celebra en el Teatre de Balaguer, s'interpretaran les tres sardanes seleccionades. El jurat escollirà la guanyadora i el públic assistent en el concert també hi podrà participar atorgant el premi popular. El veredicte del jurat i del públic es donarà a conèixer en finalitzar el concert que, a banda de les tres sardanes a concurs, es complementarà amb composicions d'autors o temes relacionats amb Balaguer.
La sardana guanyadora que portarà per títol Balaguer Capital de la Sardana 2022 comptarà amb un premi econòmic de 1.200€. Les altres dues seleccionades rebran 300€ i el premi del públic està dotat en 200€. Les Bases completes es poden consultar a la pàgina electrònica específica de la Capital de la Sardana de la Paeria de Balaguer.
Balaguer presenta el seu logotip com a Capital de la Sardana 2022
La Comissió Balaguer Capital de la Sardana 2022 ha presentat aquest diumenge 6 de juny, conjuntament amb la Paeria, el logotip i la imatge gràfica d'aquest esdeveniment, en el marc de l'ofrena floral que ha commemorat el 588è aniversari de la mort del comte Jaume d'Urgell.
El disseny segueix la línia marcada pel projecte, amb el logo i la tipografia corresponent, i com a les Capitals anteriors, varia el color. En aquest cas, Balaguer ha volgut que en el logotip hi figuressin els colors de l'escut de la ciutat, que a part d’incloure el vermell i groc de la senyera, també incorpora el daurat i el negre de les armes del Comtat d’Urgell. D’aquesta manera Balaguer vol reivindicar el seu passat com a ciutat comtal, així com l’actual capital de les terres de l’Urgell Mitjà, atual comarca de la Noguera.
La presentació ha anat a càrrec de del paer de Cultura, Arnau Torrente i Jaume Marvà, president de l'Associació Balaguer Capital de la Sardana 2022, amb la presència del Paer en Cap, Jordi Ignasi Vidal. Tot seguit, la Bellpuig Cobla ha ofert un concert de sardanes que ha acabat amb la interpretació de la sardana Balaguer Ciutat Comtal de Jaume Ventura i Tort.
Aquesta activitat s’ha emmarcat en els actes d’homenatge als comtes d’Urgell, que es commemoren cada any el primer cap de setmana de juny, coincidint amb la mort del darrer comte, Jaume II d’Urgell. L’acte ha estat precedida per una ofrena floral al monument als comtes, i s’ha acabat amb un concert fi de festa amb l’Orfeó Balaguerí.
Neix l'Associació Balaguer Capital de la Sardana 2022
L'Associació Balaguer Capital de la Sardana 2022 s'ha creat aquest mes de maig i té com a objectiu treballar amb la Paeria el projecte de la capitalitat sardanista de l'any que ve i coordinar-ne les activitats. L'entitat la integren les colles sardanistes de Balaguer però, com indiquen des de la nova estructura jurídica, està oberta a tothom: sardanistes i no sardanistes i d'altres associacions i col·lectius.
Així, l'associació ha celebrat ja aquest passat dilluns 17 de maig una reunió per concretar les activitats del programa que desenvoluparà. La idea és exportar la sardana a d'altres col·lectius, no només el sardanista, especialment entre la població. Per això s'estan plantejant esdeveniments participatius i inclusius. Per aquest motiu es planteja que totes les entitats, associacions i clubs esportius de la ciutat incorporin elements i referències a la sardana a totes les activitats que organitzin durant el proper 2022. Per facilitar la tasca general d'organització de l'esdeveniment en si es crearà una comissió integrada per membres de l'associació i la Paeria.
L'entitat calcula que hi haurà una seixantena d'activitats amb referències o presència destacada de la sardana o la cobla i la seva música. La seva voluntat és que permeti projectar la ciutat entre els mitjans i suposi un important retorn econòmic. De fet, aquesta és una de les finalitats de la Capital de la Sardana: no només generar debat sobre la sardana i la cobla, sinó convertir la població en un pol d'atracció turística durant tot l'any, com a mínim.
Reunió conjunta de veïns i Paeria per tirar endavant amb la capitalitat
El Centre d'Empreses Innovadores ha acollit aquest dimarts una reunió oberta a tots els veïns de la ciutat, ja siguin sardanistes o simplement gent interessada en la cultura, per tal d'afavorir la creació d'una associació que impulsi la celebració de la Capital de la Sardana del 2022, amb la idea que aquesta capitalitat sigui el més transversal possible. A la reunió es van posar les bases per crear una comissió de treball encarregada de proposar i assessorar sobre els actes que es duran a terme, amb l'objectiu compartit d'aconseguir una programació plural i multidisciplinària, donant cabuda a propostes que directament o indirecta estiguin vinculades al món de la sardana.
Així ho ha explicat a Ràdio Balaguer, el paer de Cultura, Arnau Torrente, que també ha explicat que en la reunió es va decidir crear una associació, que és la que ha de decidir conjuntament amb tècnics de les diferents àrees de la Paeria els diferents actes que s'organitzaran a la ciutat. Aquesta trobada arriba uns mesos després d'una primera reunió oberta a la sala d'actes de la Casa de la Paeria en la qual van poder assistir tots els interessats en col·laborar. Així mateix, el passat febrer la Paeria de Balaguer i membres de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida es van reunir per continuar treballant en els preparatius per a la celebració a la ciutat de la Capital de la Sardana 2022. La voluntat de l'equip de govern és que esdeveniments com aquest siguin entesos per la gent de Balaguer com a espais de col·laboració ciutadana, i així aconseguir dur a terme actes el més inclusius i participatius possibles.
Balaguer celebrarà la capital de la sardana l'any 2022 i no el 2021 tal i com estava previst inicialment. La pandèmia del covid-19 va obligar a traslladar a l'any 2021 la Capital de la Sardana de Sant Feliu de Guíxols prevista per aquest passat 2020, una decisió que ha afectat la cita a Balaguer però també a Sant Cugat del Vallès, que la celebrarà el 2023. La decisió es va consensuar el passat mes d'abril de 2020 entre les tres poblacions que els propers anys ostentaran aquest títol de ‘Capital de la Sardana'. En base amb això, des de la Paeria de Balaguer preparen doncs la Capitalitat per al 2022 i per aquest motiu, tot i la pandèmia, es mostren convençuts de poder-la celebrar i s'han posat en contacte amb les persones que en el seu dia van mostrar interès en dir la seva entorn a aquesta celebració.
Primers punteigs de Balaguer Capital de la Sardana 2022
Amb l'objectiu de començar a definir el programa d'activitats, el passat divendres 19 de febrer es va celebrar una reunió telemàtica entre la Paeria de Balaguer, la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida i l'Agrupació Sardanista de Mollerussa. La trobada va servir per fer un ràpid repàs als diferents tipus d'actes que contempla el projecte Capital de la Sardana. L'agenda de la capital es divideix en tres potes: Actes de la Confederació Sardanista de Catalunya, actes de la Federació de Lleida i els actes sardanistes propis del municipi.
Per part de la Paeria de Balaguer van assistir a la reunió en Jordi Ignasi Vidal, paer en cap, Arnau Torrente, paer de cultura, Pep Angerri, tècnic de cultura de la Paeria i Albert Bonet, director de l'aula de dansa municipal. Per part de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida. en Carles Vall, com a president i l'Eva Vall, com a secretaria. En la trobada també hi va participar, Albert Masagué, president de l'Acstell i Joaquim Fabrés com a president de l'Agrupació de Mollerussa i coordinador dels actes de Mollerussa Capital de la Sardana 2016.
Carles Vall va exposar els actes d'àmbit de la Federació a celebrar en Balaguer en el marc de la capitalitat. Aquests actes són; La Trobada Intercomarcal Infantil i la d'adults del "Saltem i Ballem" i la Nit de la Sardana. Per la seva banda, Joaquim Fabrés, amb l'experiència del 2016 a Mollerussa, va fer esment dels punts principals del projecte Capital de la Sardana per aconseguir una capitalitat que sigui atractiva pels sardanistes d'arreu del país i també pels ciutadans i ciutadanes de la capital de la Noguera.
Les dues institucions, Federació i Agrupació de Mollerussa, es van posar a disposició de la Paeria de Balaguer en tot allò que puguin menester i aportar. El Paer en Cap, Jordi Ignasi Vidal, va agrair la col·laboració i va transmetre les ganes i empenta per part de la Paeria per tirar endavant Balaguer Capital de la Sardana 2022 i aconseguir l'èxit del projecte i convertir-lo en referent.
D’altra banda, el paer de cultura Arnau Torrente ha anunciat la voluntat de la Paeria de mantenir en els propers dies noves reunions amb el món sardanista local i amb altres agents culturals de la ciutat per definir el calendari d'actuació per celebrar la capitalitat de la Sardana l'any que ve, el 2022. La voluntat és de crear una comissió de treball encarregada de proposar i assessorar sobre els actes que es duran a terme, amb l’objectiu que aquests siguin el més transversals possible per tal d’aconseguir una programació plural i multidisciplinària, donant cabuda a propostes que directament o indirecta estiguin vinculades al món de la sardana.
Balaguer ajorna al 2022 la capitalitat de la sardana
Balaguer celebrarà la capital de la sardana l'any 2022 i no el 2021 tal i com estava previst inicialment. La pandèmia del covid-19 ha obligat a traslladar a l'any que ve la Capital de la Sardana de Sant Feliu de Guíxols prevista per aquest any, una decisió que ha afectat la cita a Balaguer però també a Sant Cugat del Vallès, que la celebrarà el 2023.
La decisió s’ha pres de manera consensuada entre totes les poblacions afectades, i ha vingut motivada per la incertesa per la situació d'emergència de la Covid-19 i les nombroses cancel·lacions d'actes i activitats de caire cultural. D'aquesta manera, Sant Feliu de Guíxols es proclamarà el 2021, Balaguer el 2022, i Sant Cugat del Vallès el 2023. L’ajornament s'ha decidit després d'analitzar l'afectació cultural que estan generant les mesures de contenció per la Covid-19, i davant la impossibilitat de preveure quan es podran tornar a celebrar els esdeveniments programats amb normalitat.
El paer de cultura de la Paeria de Balaguer, Arnau Torrente, ha destacat que aquest ajornament permetrà preparar la capitalitat de la sardana amb més marge de temps. Uns preparatius que, tot i tenir més mesos per treballar-hi, es reactivaran ja durant les properes setmanes a través de la comissió de treball encarregada de proposar i assessorar sobre els actes que es duran a terme.
La comissió de treball que es crearà es pretén que sigui el més transversal possible, per aconseguir una programació plural i multidisciplinària, amb la voluntat que esdeveniments com aquest siguin entesos per la gent de Balaguer com a espais de col·laboració ciutadana, i així aconseguir dur a terme actes el més inclusius i participatius possibles.
La Paeria celebra la primera reunió informativa sobre la participació ciutadana en la programació d’actes de ‘Balaguer Capital de la Sardana 2021’
Ahir dijous es va celebrar la primera reunió informativa sobre la futura programació dels actes de Balaguer Capital de la Sardana 2021. Per aquesta primera trobada s’havia convocat a tota la ciutadania amb l’objectiu de crear una comissió activa de treball encarregada de proposar i assessorar sobre els actes que es duran a terme.
Aquesta primera trobada, encapçalada pel paer en cap, Jordi Ignasi Vidal, i pel paer de cultura, Arnau Torrente, va servir també per animar els balaguerins i les balaguerines a participar d’aquesta iniciativa de ciutat, i fer-ne partícip a tothom.
La comissió de treball que es crearà es pretén que sigui el més transversal possible, per aconseguir una programació plural i multidisciplinària, donant cabuda a propostes que directament o indirecta estiguin vinculades al món de la sardana.
La voluntat de la Paeria és que esdeveniments com aquest siguin entesos per la gent de Balaguer com a espais de col·laboració ciutadana, i així aconseguir dur a terme actes el més inclusius i participatius possibles.
Balaguer serà la Capital de la Sardana 2021
Aquest passat dissabte 15 de desembre s'ha anunciat al Casal Montblanquí, de Montblanc, que Balaguer serà la Capital de la Sardana 2021, en el marc de la presentació de la Guia Sardanista 2019, el llibre de referència que recull els principals actes sardanistes de l’any de Catalunya, Andorra i el Nord de Catalunya. El seu alcalde, Jordi Ignasi Vidal, ha enviat un missatge de suport als presos polítics i als exiliats, que tenien reservada tota la 1a fila del teatre. “Estic convençut que el 2021 hi serem tots i lluitarem per tenir l'espasa ben alta”, ha dit Vidal.
Balaguer serà la Capital de la Sardana després de les edicions d'Arenys de Munt (2013), Barcelona (2014), Calella (2015), Mollerussa (2016), Figueres (2017), Montblanc (2018), Perpinyà (2019) i Sant Feliu de Guíxols (2020). En aquest sentit, la comissió de Capital de la Sardana de Perpinyà 2019 ha presentat un audiovisual sobre la població i la seva tradició. La seva tinent d'alcalde, Danielle Pagès, ha assegurat: “La sardana són les nostres arrels. Si la llengua es perd, l'única defensa per ser català és ballar la nostra dansa. Tot preparant la Capitalitat encara ens hem adonat més de la importància d'aquest patrimoni, que volem compartir amb tota la humanitat”. I és que les institucions de la Catalunya Nord i Andorra s'han sumat a la Generalitat de Catalunya en la candidatura de sardana com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, ha anunciat el president de la Confederació Sardanista de Catalunya, Joaquim Rucabado. “És un projecte en el qual fa 2 anys que treballem i ara la candidatura serà internacional. Vull recordar les paraules del conseller Lluís Puig, que diu que la sardana és un punt de trobada i un lloc obert”. De la seva banda, la directora de Cultura Popular de la Generalitat, M. Àngels Blasco, ha afirmat: “Tenim un país per remuntar i la gent de la cultura popular sempre li ha fet costat. Som imparables”.
També s'ha lliurat els Premis Capital de la Sardana d’enguany, els guardons més importants del món de la sardana, la cobla i la dansa catalana. L'esdeveniment s'ha celebrat a Montblanc com a Capital de la Sardana i ha comptat amb una actuació de la cobla Tres Vents.
A l'esdeveniment hi ha assistit l’alcalde de Montblanc, Josep Andreu; la directora de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya, Maria Àngels Blasco; el Paer en Cap de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal; la tinent d’alcalde de Perpinyà, Danièle Pages; el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Montblanc, Jordi Albalat; el president del Grup Sardanista Montblanc, Ramon Requesens; el coordinador del projecte Capital de la Sardana, Víctor Sallés i el president de la Confederació Sardanista de Catalunya, Joaquim Rucabado, entre d'altres autoritats municipals i representants del món de la sardana.
Durant l'esdeveniment, diverses intervencions han donat suport als presos polítics i exiliats, així com a l'alcalde de Montblanc, també en vaga de fam. En el seu parlament, Andreu ha assegurat: “És molt difícil ser a la presó i a l'exili amb la dignitat que ho fan. I tenen un horitzó, amb els judicis, monstruós! Com a país, hem passat moments molt més difícils, i ens hem sortirem”. L'acte ha comptat amb un vídeo amb paraules del conseller de Cultura a l'exili Lluís Puig, gravat el passat 1 d’octubre a Brussel·les, on es va desplaçar la Confederació Sardanista i la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona a lliurar-li la medalla 2018 al Mèrit Sardanista.
La Capital de la Sardana és una iniciativa de la Confederació Sardanista de Catalunya que és esdeveniment de referència obligada durant tot un any, un espai on conviuen la festa, la tradició i el vessant crític i cultural pel món de la sardana i la dansa catalana. També és un punt de trobada no només pel sardanisme, sinó obert a tothom a múltiples activitats que giren al voltant d’aquesta cita. En aquest sentit, compta amb una programació continuada durant tot un any, que ofereix diversos grans esdeveniments lligats al món de la sardana per fer participar el públic sardanista i no sardanista. La idea és esdevenir també en un pol d'atracció cultural, turístic i econòmic perquè sigui una excel·lent oportunitat per dinamitzar i rellançar la projecció de la seu que acull aquest magne esdeveniment.
La seva intenció és impactar directament sobre la societat actual, no només com una activitat sardanista per part de tots els seus registres, sinó també com un esdeveniment cultural i festiu.
Per això, la Capital de la Sardana té assignats uns grans esdeveniments que suposen una important mobilització dins del col·lectiu. Entre d'altres, es concreten la Presentació de la Guia Sardanista d’Aplecs i Concursos, la Festa de Cloenda del Campionat de Catalunya de les colles sardanistes, un concurs de sardana esportiva i la Trobada de Centres Cívics de la Generalitat de Catalunya.