5 - IMPOST SOBRE L'INCREMENT DE VALOR DELS TERRENYS DE NATURALESA URBANA


Ordenança Fiscal núm. 5
IMPOST SOBRE L'INCREMENT DE VALOR DELS TERRENYS DE NATURALESA URBANA

 

Article 1. Fet imposable

1. L’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana és un tribut municipal i directe, el fet imposable del qual el constitueix l'increment de valor que experimentin els terrenys de naturalesa urbana i els terrenys integrats en els béns immobles de característiques especials, i que es manifesti a conseqüència de la transmissió de la propietat per qualsevol títol o de la constitució o transmissió de qualsevol dret real de gaudi, limitatiu del domini, sobre els terrenys esmentats.

2. El títol a què es refereix l'apartat anterior podrà consistir en:

a) Negoci jurídic mortis causa.

b) Declaració d’hereus “ab intestato”

c) Negoci jurídic inter vivos, sia de caràcter onerós o gratuït.

d) Alienació en subhasta pública, o altra forma d’execució forçosa.

e) Expropiació forçosa.

3. No estan subjectes a aquest impost:

a) L’increment de valor que experimentin els terrenys que tinguin la consideració de rústics a efectes de l’impost sobre béns immobles. En conseqüència està subjecte l’increment de valor que experimentin els terrenys que hagin de tenir la consideració d’urbans i de característiques especials a efectes de l’esmentat impost sobre béns immobles, amb independència que es contemplin o no com a tal en el Cadastre o en el Padró.

b) Les aportacions de béns i drets realitzades pels cònjuges a la societat conjugal, les adjudicacions que al seu favor i en pagament d’elles es verifiquin i les transmissions que es facin els cònjuges en pagament dels seus havers comuns.

c) Les transmissions de béns immobles entre cònjuges o a favor dels fills, com a conseqüència del compliment de sentències en els casos de nul·litat, separació o divorci matrimonial, sigui quin sigui el règim econòmic matrimonial.

4. No s'acreditarà aquest impost en les transmissions de terrenys de naturalesa urbana derivades d'operacions a les quals resulti aplicable el règim especial de fusions, escissions, aportacions de branques d’activitat o aportacions no dineràries especials, a excepció dels terrenys que s'aportin a l'empara del que preveu l'article 94 del Text Refós de la Llei de l’Impost sobre Societats, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 4/2004, de 5 de març, quan no estiguin integrats en una branca d’activitat.

5. No s'acreditarà l'impost amb ocasió de les transmissions de terrenys de naturalesa urbana que es realitzin com a conseqüència de les operacions relatives als processos d'adscripció a una societat anònima esportiva de nova creació, sempre que s'ajustin a les normes de la Llei 10/1990, de 15 d'octubre, de l’esport i el Reial decret 1251/1999, de 16 de juliol, sobre societats anònimes esportives.

6. En la posterior transmissió dels terrenys s'entendrà que el nombre d'anys a través dels quals s'ha posat de manifest l'increment de valor no s'ha interromput per causa de la transmissió de les operacions citades en els apartats 3.b), 3.c), 4 i 5.

 

Article 2. Subjectes passius

1. És subjecte passiu de l’impost a títol de contribuent:

a) En les transmissions de terrenys o en la constitució o transmissió de drets reals de gaudiment limitatius del domini a títol lucratiu, la persona física o jurídica o l’entitat a que es refereix l’article 35.4 de la Llei general tributària que adquireixi el terreny o a favor de la qual es constitueixi o transmeti el dret real de què es tracti.

b) En les transmissions de terrenys o en la constitució o transmissió de drets reals de gaudiment limitatius del domini a títol onerós, la persona física o jurídica o l’entitat a què es refereix l’article 35.4 de la Llei general tributària que transmeti el terreny o que constitueixi o transmeti el dret real de què es tracti.

2. En els supòsits a què es refereix la lletra b) de l’apartat anterior, tindrà la consideració de subjecte passiu substitut del contribuent la persona física o jurídica o l’entitat a què es refereix l’article 35.4 de la Llei general tributària que adquireixi el terreny o a favor de la qual es constitueixi o transmeti el dret real de què es tracti, quan el contribuent sigui una persona física no resident a Espanya.

 

Article 3. Responsables i Succesors

1. Responen solidàriament de les obligacions tributàries totes les persones que siguin causants d'una infracció tributària o que col·laborin a cometre-la.

2. Els coparticipants o cotitulars de les entitats jurídiques o econòmiques a què es refereix l’article 35.4 de la Llei general tributària respondran solidàriament en proporció a les seves respectives participacions de les obligacions tributàries de les esmentades entitats.

3. En el cas de societats o entitats dissoltes i liquidades, les seves obligacions tributàries pendents es transmetran als socis o partícips en el capital, que respondran d’elles solidàriament i fins al límit del valor de la quota de liquidació que se’ls hagués adjudicat.

4. Els administradors de persones jurídiques que no van realitzar els actes de la seva incumbència per al compliment de les obligacions tributàries d'aquelles respondran subsidiàriament dels deutes següents:

a ) Quan s'ha comès una infracció tributària simple, de l'import de la sanció

b ) Quan s'ha comès una infracció tributària greu, de la totalitat del deute exigible.

c ) En el supòsit de cessament de les activitats de la societat, els administradors seran responsables subsidiaris de l'import de les obligacions tributàries pendents en la data de cessament.

5. La responsabilitat s'exigirà en tot cas en els termes i d'acord amb el procediment previst a la Llei general tributària.

6. En cas de defunció dels obligats per aquest impost, les obligacions tributaries pendents es transmetran als hereus i legataris, amb les limitacions resultants de la legislació civil, respecte a l’adquisició de la herència.
Es podran transmetre els deutes acreditats a la data de la defunció del causant, malgrat no estiguin liquidats. No es transmetran les sancions.

 

Article 4. Exempcions, reduccions i bonificacions

1. Estan exempts d’aquest impost els increments de valor que es manifestin com a conseqüència de:

a) La constitució i la transmissió de qualsevol dret de servitud.

b) Les transmissions de béns que es trobin dins del perímetre delimitat com conjunt històric artístic, o hagin estat declarats individualment d’interès cultural, segons l’establert en la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, i en la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, quan els seus propietaris o titulars de drets reals acreditin que han realitzat al seu càrrec obres de conservació, millora o rehabilitació en aquests immobles, sempre que es compleixin les condicions següents:

1. Per tal que els béns urbans ubicats dins del perímetre delimitatiu dels conjunt històric, puguin gaudir d’exempció han de  comptar amb una antiguitat igual o superior a cinquanta anys i han d’esser objecte de protecció individualitzada , be sigui com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de monuments, o bé estar en els llistats corresponent als nivells de protecció establerts en el Títol III de les Normes Subsidiàries com a Béns Culturals d’Interès Local – Nivell I, i Nivell II.

2. Que les obres s’hagin fet en els anys en el transcurs dels quals s’hagi posat de manifest l’increment de valor, després de l’obtenció de la corresponent llicència municipal i de conformitat amb les normes reguladores del règim de protecció d’aquesta classe de béns.

3. Que l’import total de les obres, d’acord amb el pressupost o els pressupostos presentats a l’efecte de l’atorgament de la llicència, cobreixin com a mínim l’increment de valor.

A la sol·licitud d’exempció, s’hi ha d’adjuntar la prova documental acreditativa del compliment de les condicions assenyalades i, si no n’hi ha o si aquesta prova es insuficient, la que es consideri adequada en substitució o com a complement d’aquesta prova.

c ) Les transmissions realitzades en ocasió de la dació en pagament de l’habitatge habitual del deutor hipotecari o garant del mateix, per a la cancel·lació de deutes garantits amb hipoteca que recaigui sobre la mateixa, contretes amb entitats de crèdit o qualsevol altra entitat que, de manera professional, realitzi l’activitat de concessió de préstec  o crèdits hipotecaris.

Així mateix, estaran exemptes les transmissions de l’habitatge en què concorrin els requisits anteriors, realitzades en execucions hipotecàries judicials o notarials.

No resultarà d’aplicació aquesta exempció quan el deutor o garant transmitent o qualsevol un altre membre de la seva unitat familiar disposi d’altres béns o drets en quantia suficient per satisfer la totalitat del deute hipotecari i evitar l’alineació de l’habitatge.

A aquests efectes, es considerarà habitatge habitual aquella en la qual hagi figurat empadronat  el contribuent de forma ininterrompuda durant, almenys, els dos anys anteriors a la transmissió  o des del moment de l’adquisició si aquest termini fos inferior als dos anys.

Respecte al concepte d’unitat familiar, s’estarà al que es disposa en la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de modificació parcial de les lleis dels Impost de societats, sobre la renda de no Residents i sobre el Patrimoni. A aquests efectes, s’equipararà el matrimoni amb la parella de fet legalment inscrita.

La concurrència dels requisits previstos anteriorment s’acreditarà pel transmitent davant l’Ajuntament.

 

2. També estan exempts d’aquest impost els corresponents increments de valor quan la condició de subjecte passiu recaigui sobre les persones o entitats següents:

a) L’Estat, la Generalitat de Catalunyai les Entitats locals, a les quals pertany aquest municipi, així com els organismes autònoms de l’Estat i les Entitats de Dret Públic d’anàleg caràcter de la Generalitat de Catalunya i de les esmentades Entitats Locals.

b) Aquest municipi i les Entitats Locals integrades o en les que s’integri i les seves respectives Entitats de Dret públic d’anàleg caràcter als organismes autònoms de l’Estat.

c) Les entitats sense finalitat de lucre en els termes previstos en l’article 15 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense finalitat de lucre i dels incentius fiscals al mecenatge.

d) Les entitats gestores de la Seguretat Social i les mutualitats de previsió social regulades pel Text Refós de la Llei d’ordenació i supervisió de les assegurances privades, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 6/2004 de 29 d’octubre.

e) Els titulars de concessions administratives revertibles quant als terrenys afectes a aquestes.

f) La Creu Roja Espanyola.

g) Les persones o entitats a favor de les quals se’ls hagi reconegut l’exempció en tractats o convenis internacionals.

 

Article 5. Bonificacions

En els supòsit de transmissió de terrenys i en la transmissió o constitució de drets de gaudi limitatius del domini, que afecti al domicili habitual, realitzades a títol lucratiu per causa de mort a favor dels descendents i adoptats, els cònjuges i els ascendents i adoptants, s’aplicarà una bonificació del 55 per cent sobre la quota resultant.

Per poder gaudir de la bonificació, el subjecte passiu haurà de tenir la seva residència habitual, entenent com a tal, aquella que consta en el padró d’habitants, en la finca que es objecte d’imposició i no ser el mateix temps propietari de cap altra finca urbana o rústica ni en el terme de Balaguer ni en qualsevol altre. Aquesta qüestió s’acreditarà amb una declaració responsable signada per l’hereu adquirent.

Els subjecte passius hauran de sol·licitar la bonificació a que es refereix aquest article dins del termini establert per presentar la declaració liquidació a l’apartat 6 de l’article 10 d’aquesta ordenança.

 

Article 6. Base imposable

1. La base imposable d'aquest impost està constituïda per l'increment real del valor dels terrenys de naturalesa urbana manifestat en el moment de l'acreditament i experimentat al llarg d'un període màxim de vint anys.

2. Per determinar l'import de l'increment real a què es refereix l'apartat anterior, hom aplicarà sobre el valor del terreny en el moment de l'acreditament el percentatge que correspongui en funció del nombre d'anys durant els quals s'hagués generat aquest increment.

3. Quan el terreny, essent de naturalesa urbana al moment de l’acreditació de l’impost o integrat en un bé de característiques especials, no tingui fixat el valor cadastral en aquell moment, l’Ajuntament podrà practicar la liquidació quan l’esmentat valor cadastral sigui fixat, referint aquest valor al moment de l’acreditament de l’impost.

Tanmateix quan el valor cadastral no reflecteixi modificacions de planejament aprovades amb posterioritat a l’aprovació de la Ponència de valors, es podrà liquidar provisionalment aquest impost d’acord amb aquest valor. En aquests casos, a la liquidació definitiva s’aplicarà el valor dels terrenys obtingut conforme als procediments de valoració col·lectiva que es realitzin, referits a la data de l’acreditació. Quan la data de l’acreditament no coincideixi amb la d’efectivitat dels nous valors cadastrals, aquests es corregiran aplicant els coeficients d’actualització que correspongui establerts a l’efecte a les Lleis de Pressupostos Generals de l’Estat.

4. En la constitució i transmissió de drets reals de gaudi limitatius del domini, el quadre de percentatges anuals, descrits a l’article 7 d’aquesta ordenança, s'aplicarà sobre la part del valor definit en l'apartat anterior que representi, quant al mateix, el valor dels drets esmentats, calculat d’acord amb les normes fixades als efectes de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials Actes Jurídics Documentats.

En particular s’aplicarà les regles següents :

a) Si es constitueix un dret d’usdefruit temporal, el seu valor equivaldrà a un 2 % del valor cadastral del terreny per cada any de durada, sense que pugui excedir del 70 per cent del valor cadastral.

Si l'usdefruit fos vitalici, el seu valor en el cas que l'usufructuari no tingués vint anys, serà equivalent al 70 per cent del valor cadastral del terreny. S’ha de minorar aquesta quantitat en un 1 per cent per cada any que passi d'aquesta edat, fins al límit mínim del 10 per cent del valor cadastral.

Si l'usdefruit s'estableix a favor d'una persona jurídica per un termini indefinit o superior a 30 anys, es considerarà com una transmissió de la propietat plena del terreny subjecta a condició resolutòria, i el seu valor equivaldrà al 100 per cent del valor cadastral del terreny usufructuat.

Quan es transmeti un dret d'usdefruit que ja existeix, els percentatges expressats en les lletres a) i b) anteriors s'aplicaran sobre el valor cadastral del terreny al temps d'aquesta transmissió.

Quan es transmeti el dret de nua propietat, el seu valor serà igual a la diferència entre el valor cadastral del terreny i el valor de l'usdefruit, calculat segons les regles anteriors.

b) El valor dels drets reals d'ús i habitació serà el que en resulti d'aplicar al 75 per cent del valor cadastral dels terrenys sobre els que es constitueixin aquests drets, les regles corresponents a la valoració dels usdefruits temporals o vitalicis, segons els casos.

5. En la constitució o la transmissió del dret a elevar una o més plantes sobre un edifici o terreny o del dret a realitzar la construcció sota terra sense que impliqui l'existència d'un dret real de superfície, el quadre de percentatges anuals, establert a l’article 7, s'aplicarà sobre la part del valor cadastral que representi, en relació al mateix, el mòdul de proporcionalitat fixat en l'escriptura de transmissió o, en el seu defecte, el que en resulti d'establir la proporció entre la superfície o el volum de les plantes que s'han de construir en alçada o en subsòl i la superfície total o el volum edificats una vegada que aquelles s'han construït.

6. En els supòsits d'expropiació forçosa, el percentatge corresponent s'aplicarà sobre la part del preu just que correspongui al valor del terreny, llevat que el valor cadastral del terreny fos inferior, la qual cosa prevaldria sobre el preu just.

7. En cas de substitucions, reserves, fideïcomisos e institucions del dret de successió català, s’aplicaran les normes de tributació del dret d’usdefruit, llevat del supòsit que l’adquirent tingui la facultat de disposar dels bens, en aquest cas, s’haurà de liquidar l’impost pel ple domini.

 

Article 7. Tipus de gravamen i quota

1. D'acord al que preveu l'article 107.4 i 108 del Reial Decret Legislatiu 2/2004 per determinar l'import de l'increment real s'aplicarà sobre el valor del terreny en el moment de l'acreditament el percentatge anual que resulti del quadre següent:

a) Per als increments de valor generats en un període de temps comprès entre un i cinc anys, el 3,2 %

b) Per als increments de valor generats en un període de temps de fins a deu anys, el 2,8 %

c) Per als increments de valor generats en un període de temps de fins a quinze anys, el 2,7 %

d) Per als increments de valor generats en un període de temps de fins a vint anys, el 2,7 %

2. La quota serà el resultat d'aplicar a la base imposable el tipus del 30 per cent.

 

Article 8. Període de generació i acreditació

1. L'impost s'acredita:

a) Quan es transmet la propietat del terreny, sia a títol onerós o gratuït, entre vius o per causa de mort, en la data de la transmissió.

b) Quan es constitueix o es transmet qualsevol dret real de gaudi limitatiu del domini, en la data en què tingui lloc la constitució o la transmissió.

2. Als efectes del que es disposa en l'apartat anterior es considerarà com a data de la transmissió:

a) En els actes o els contractes entre vius, la de l'atorgament del document públic i quan es tracti de documents privats, la de la seva incorporació o inscripció en un registre públic, la de defunció de qualsevol dels signants o la de lliurament a un funcionari públic per raó del seu ofici.

b) En les transmissions per causa de mort, la de la defunció del causant.

3. El període de generació és el temps durant el qual s'ha fet palès l'increment de valor que grava l'impost. Per a la seva determinació hom prendrà els anys complets transcorreguts entre la data de l'anterior adquisició del terreny de què es tracti o de la constitució o transmissió igualment anterior d'un dret real de gaudi limitatiu del domini sobre aquest i la data de realització del nou fet imposable, sense considerar les fraccions d'any.

4. El període de generació no podrà ser inferior a un any.

 

Article 9. Nul·litat de la transmissió

1. Quan es declari o es reconegui per resolució judicial o administrativa fermes que ha tingut lloc la nul·litat, la rescissió o la resolució de l'acte o el contracte determinant de la transmissió del terreny o de la constitució o transmissió del dret real de gaudi sobre aquest, el subjecte passiu tindrà dret a la devolució de l'impost pagat, sempre que aquest acte o contracte no li hagués produït efectes lucratius i que reclami la devolució en el termini de quatre anys des que la resolució va ser ferma, entenent-se que existeix efecte lucratiu quan no es justifiqui que els interessats hagin d'efectuar les devolucions recíproques a què es refereix l'article 1295 del Codi civil. Encara que l'acte o el contracte no hagin produït efectes lucratius, si la rescissió o la resolució es declara per incompliment de les obligacions del subjecte passiu de l'impost, no hi haurà lloc per a cap devolució.

2. Si el contracte queda sense efecte per acord mutu de les parts contractants no s'escaurà la devolució de l'impost pagat i es considerarà com un acte nou subjecte a tributació. Com a tal mutu acord, s'estimarà l'avinença en acte de conciliació i l’assentiment a la demanda.

3. En els actes o els contractes en els quals hi hagi alguna condició, la seva qualificació es farà d'acord amb les prescripcions contingudes en el Codi civil. Si fos suspensiva, l'impost no es liquidarà fins que aquesta no es compleixi. Si la condició fos resolutòria, l'impost s'exigirà, a reserva de fer la oportuna devolució segons la regla de l'apartat primer, quan la condició es compleixi

 

Article 10. Règim de gestió

1. D’acord amb allò que assenyala l’article 110.4 del Reial Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març pel qual s’aprova el text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, l’Ajuntament estableix el règim d’autoliquidació per la recaptació d’aquest impost, excepte en els supòsits previstos al paràgraf tercer de l’apartat 3 de l’article 6 d’aquesta ordenança, quan l’Ajuntament no pugui conèixer el valor cadastral correcte que correspondria al terreny al moment de l’acreditació de l’impost.

2. En el supòsits en que la finca urbana objecte de transmissió no tingui el valor cadastral imprescindible per realitzar l’autoliquidació, el subjecte passiu haurà de presentar la declaració corresponent per la liquidació de l’impost per part de l’Ajuntament.

3. Tant l’autoliquidació com la declaració s’han de presentar davant l’Ajuntament segons el model aprovat per l’Ajuntament, on s’inclouran els elements de la relació tributària imprescindibles per practicar o comprovar la liquidació corresponent.

4. El subjecte passiu ha de presentar una autoliquidació o declaració per cada una de les finques o drets transmesos, fins i tot en el cas que s’hagin formalitzat la transmissió en un sol instrument, fent-hi constar expressament la referència cadastral.

5. A l’autoliquidació o declaració s’adjuntaran els documents on hi constin els actes o els contractes que originin la imposició, com també els justificants dels elements tributaris necessaris per practicar la liquidació corresponent i els que acreditin les exempcions i bonificacions que es sol·licitin.

6. El subjecte passiu haurà de presentar l’autoliquidació o declaració dins els terminis següents, des de la data en què es produeixi l’acreditament de l’impost:

a) Quan es tracti d’actes inter vivos, el termini serà de trenta dies hàbils.

b) Quan es tracti d’actes per causa de mort, el termini serà de sis mesos, prorrogables fins a un any a sol·licitud del subjecte passiu.

L’ingrés de la quota es realitzarà en els terminis previstos en aquest apartat a les oficines municipals o a les entitats bancàries assenyalades a l’efecte.

7. Els òrgans de gestió giraran, si cal, una liquidació complementaria d’acord amb les dades consignades a la declaració liquidació, els documents que l’acompanyen i els antecedents que figurin a l’Administració.

8. Amb independència del que disposa l’apartat 1 d’aquest article, estan igualment obligats a comunicar a l’Ajuntament la realització del fet imposable en els mateixos terminis que els subjectes passius:

a) En les transmissions a títol lucratiu, sempre que s’hagin produït per negoci jurídic entre vius, el donant o la persona que constitueix o que transmet el dret real de què es tracti.

b) En les transmissions a títol onerós, l’adquirent o la persona a favor de la qual es constitueixi o es transmeti el dret real de què es tracti.

9. Els notaris també estaran obligats a remetre a l'Ajuntament, dins de la primera quinzena de cada trimestre, una relació o índex comprensiu de tots els documents que han autoritzat en el trimestre anterior, i en què s'hi continguin els fets, els actes o els negocis jurídics que posin de relleu la realització del fet imposable d'aquest impost, amb excepció feta dels actes d'última voluntat. També estaran obligats a remetre, dins del mateix termini, una relació dels documents privats comprensius dels mateixos fets, actes o negocis jurídics, que els hagin estat presentats per a coneixement i legitimació de firmes. En la relació que facilitin els Notaris a l’Ajuntament, aquests hauran de fer constar la referència cadastral dels béns immobles quan aquesta referència es correspongui amb les que siguin objecte de transmissió. El previst en aquest apartat s’entén sense perjudici del deure general de col·laboració establert a la Llei General Tributària.

Els notaris advertiran expressament a les persones que apareixen en els documents que autoritzen, sobre el termini dins del qual estan obligats a presentar declaració per l’impost i sobre les responsabilitats per manca de presentació de les declaracions.

 

Article 11. Presentació extemporània d’autoliquidacions

1. Les quotes resultants de les declaracions liquidacions presentades desprès d’haver transcorregut els terminis previstos a l’article 10.6 d’aquesta ordenança, s’incrementaran amb els següents recàrrecs:

Declaració desprès del període reglamentari                          Recàrrecs
En el termini de 3 mesos                                                              recàrrec 5%
Entre 3 i 6 mesos                                                                            recàrrec 10 %
Entre 6 i 12 mesos                                                                          recàrrec 15 %
Desprès de 12 mesos                                                                    recàrrec 20 %

A les autoliquidacions presentades desprès de 12 mesos, a més del recàrrec anterior, s’exigiran interessos de demora, pel període transcorregut des del dia següent al termini dels 12 mesos posteriors a la finalització del termini establert per la presentació fins al moment que es practiqui l’autoliquidació.

2. Quan els obligats tributaris no realitzin l’ingrés al temps de la presentació de l’autoliquidació extemporània, a més dels recàrrecs previstos al punt 1, s’exigirà el recàrrec de constrenyiment.

3. La manca d’ingrés en els terminis establerts en aquesta ordenança del deute tributari que resultaria de l’autoliquidació correcta de l’impost, constitueix una infracció tributària tipificada a l’article 191 de la Llei general tributària, que es qualificarà i sancionarà segons el que disposa l’esmentat article.

4. La manca de presentació de forma complerta i correcta de les declaracions i documents necessaris per a que es pugui practicar la liquidació d’aquest impost constitueix una infracció tributària tipificada a l’article 192 de la Llei general tributària, que es qualificarà i sancionarà segons el que disposa l’esmentat article.

5. La sanció mínima es del 50 per cent de les quantitats que s’hagin deixat d’ingressar. No obstant, l’esmentada sanció es reduirà en un 30 per cent quan el subjecte infractor manifesti la seva conformitat amb la proposta de regularització que es formuli.

6. La sanció que s’imposi es reduirà, també, en un 25 per cent, si es realitza l’ingrés total de la sanció dins el termini de pagament voluntari, sempre que no es presenti sol·licitud de fraccionament o ajornament del pagament i no s’interposi recurs o reclamació contra la liquidació o sanció.

7. La resta d’infraccions tributaries que es puguin realitzar en els procediments de gestió, inspecció i recaptació d’aquest impost es tipificaran i sancionaran d’acord amb el que preveu la Llei General Tributària.

 

Article 12. Règim de notificacions e ingrés.

1. L'Ajuntament practicarà liquidacions tributàries d’aquest impost, quan no es pugui realitzar l’autoliquidació, que es notificaran íntegrament al subjecte passiu, indicant-li els terminis de pagament i els recursos adients.

2. Les notificacions s’han de practicar en el domicili assenyalat en la declaració. No obstant això, la notificació es pot lliurar en mà, amb caràcter general, al mandatari portador de la declaració.

3. Quan es practiqui la liquidació en base a les dades rebudes per un mitjà diferent de la declaració dels obligats tributaris, es notificarà a l’adreça coneguda per l’Administració.
Qualsevol notificació que s'hagi intentat en el darrer domicili declarat pel contribuent (mentre no se n'hagi justificat el canvi) és eficaç en dret.

4. Les liquidacions es notificaran de conformitat amb la Llei general tributària i s'atorgarà el període de pagament del Reglament general de recaptació.

 

Article 13. Comprovació i investigació

1. La inspecció i la comprovació de l'impost es realitzaran d'acord amb el que es preveu en la Llei general tributària i en les disposicions dictades per al seu desenvolupament.

2. En tot allò relatiu a la qualificació de les infraccions tributàries i a la determinació de les sancions que els corresponguin en cada cas, i, en particular, quan l’impost s’exigeix en règim de declaració liquidació, hom aplicarà el règim regulat en la Llei general tributària i en el Reial decret 1930/1998, d'11 de setembre, pel qual es desenvolupa el règim sancionador tributari.

 

Disposició addicional

La darrera modificació d'aquesta Ordenança fiscal i en conseqüència el seu redactat actual, va ser aprovat provisionalment pel Ple del 30 d'octubre de 2014, i ha quedat aprovat definitivament el 29 de setembre de 2014. Començarà a regir el dia 1 de gener de 2015, i es mantindrà vigent fins la seva modificació o derogació expressa. En cas de modificació parcial, els articles no modificats, restaran vigents.