Personatges

Serafina Valls Pla (1906-1994): la primera metgessa balaguerina

Serafina Valls

Serafina Valls Pla va néixer a Balaguer, al carrer del Pont, la matinada del 8 de juliol de 1906 i fou la tercera de quatre germans (Carme, Joan i Mario). Va estudiar Batxillerat l’any 1923 a l'Instituto General y Técnico de Lleida,  on va ser  l'única dona de la seva promoció. El desembre de 1925 va morir sobtadament el seu pare i la seva mare va decidir traslladar-se a Barcelona perquè els fills poguessin seguir estudiant.
La Serafina es va matricular a la moderna Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona del carrer Casanova; en aquell moment, aquesta facultat disposava d’instal•lacions d’alta qualitat i d’un hospital annex, elements que la destacaven dins el moviment renovador que va experimentar la medicina catalana en aquells anys. L'any 1929, Serafina Valls va obtenir la llicenciatura en Medicina juntament amb les seves companyes: la Dra. Jo Bernedas i la Dra. Prat i Puig, i es va convertir en la primera metgessa nascuda a Balaguer i en una de les trenta primeres de Catalunya.

La seva voluntat de formació va ser contínua: d’ençà que va iniciar la llicenciatura i fins al 1933 va treballar al Laboratori Municipal de Barcelona, especialment a la secció de Biologia i Antiràbica; entre 1929 i 1930 va exercir de practicant a la Casa de la Maternitat de Barcelona; entre 1930 i 1931 va assistir a dos cursos d’Obstetrícia a càrrec del Catedràtic Dr. Nubiola; des del 1930 fins al 1933 va treballar a Can Tunis en la lluita contra la mortalitat infantil a l‘Asociation Internationale pous la Protetion de l’Enfane; el 1931 va aconseguir el títol d’Inspector Municipal de Sanidad i, des de l’abril d’aquest any fins al setembre de 1932, va treballar a la consulta de ginecologia i obstetrícia de l’hospital de Sant Pau i la Santa Creu.

L’any 1934 Serafina aconseguí una plaça de metge al Protectorat del Marroc i es va instal•lar al Consultorio de Mujeres y niños de Xauen, un espai de nova creació que oferia una assistència sanitària de màxima qualitat a dones i infants. La precursora d'aquest nou format de consulta va ser la doctora Maria del Monte López a inicis dels anys trenta, però, de fet, fou Serafina Valls qui el va consolidar.
El consultori presentava un nou sistema assistencial marcadament modern i eficaç per l’època: disposava d’una sala d’espera, despatx mèdic, sala de cures, laboratori i infermeria equipada amb tres llits.
El juny de 1936 a  la Serafina se li va concedir un permís per poder acabar l’estudi que estava realitzant a la Sección de parasitología del Instituto Nacional de Sanidad i es va desplaçar a Madrid amb la voluntat de seguir fent avenços en el camp de la  investigació, però l’aixecament militar i l'esclat de la Guerra Civil van impedir el seu retorn al Marroc.  El setembre de 1936 la Serafina es va desplaçar a Barcelona, on va viure el període de guerra atenent els ferits al Sanatorio Enfermería Bonanova. Acabada la guerra, l’any 1940, es va reincorporar al consultori de Xauen.

El juny de 1942, quan realitzava un desplaçament per fer una visita mèdica a  un poble proper, va caure del cavall i es va quedar inconscient enmig del no-res. Durant el temps d'espera perquè algú l’assistís, va patir deshidratació i li van quedar afectades les capacitats cognitives.  L'accident suposà l'inici de la pèrdua de totes les facultats, en un procés de més de cinquanta anys de convalescència. Durant aquest període, va viure una època a Barcelona, on rebia visites i li feien proves mèdiques molt sovint i va estar uns anys a Balaguer, acompanyada de la família. Finalment, va ser ingressada al Centre Neuropsiquiàtric de Martorell, on va passar la resta dels seus dies. Serafina Valls Pla va morir el 13 de desembre de 1994.

Serafina VallsSerafina Valls


Bibliografia

ORTIZ BALDOMÀ, N. (2019) “En Femení. Serafina Valls Pla” Museu de la Noguera ed.

MARTÍNEZ ANTONIO, F. J. (2012) “La medicina y la sanidad en el Protectorado español en Marruecos. Apuntes iconográficos". AWRAQ. (Revista de análisis y pensamiento sobre el mundo árabe e islámico contemporáneo) Núm. 5-6, pàg. 135-156.

MIRET CUADRAS, P. “Memorias de un médico en el Protectorado Español de Marruecos a mediados del siglo XX”.

TORRES ROLDÁN, A. (1937). “La sanidad en el Protectorado español en Marruecos a medianos del siglo XX”. Op. Cit., p. 28.

MACHO STADLER, M. “Metgesses de Catalunya.”