Personatges

Teresa Pàmies i Bertran: activista, periodista i escriptora (Balaguer 1919 - Granada 2012)

Teresa Pmies

Teresa Pàmies Bertran era filla de Tomas Pàmies i Rosa Bertran i la gran de quatre germans que vivien al carrer Pintor Borràs. Va tenir una infantesa intensa en part gràcies al seu pare, Tomàs, un dirigent destacat del combatiu i marxista Bloc Obrer i Camperol (BOC), que li va transmetre des de ben petita les seves idees i la seva visió de la vida. Amb 10 anys, la Teresa ja es dedicava a vendre la revista del BOC, La Batalla.

En plena Guerra Civil Espanyola, Teresa Pàmies va marxar a Barcelona on va començar la seva activitat política. El novembre de 1936 va participar en el miting a la Monumental de Barcelona en solidaritat amb Madrid, on va parlar al costat del president Companys i de Federica Montseny.

L’any 1937 va ingressar a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) on tingué un paper actiu en la seva direcció, en la creació de l'Aliança Nacional de la Dona Jove (1937-1939) i en el butlletí Juliol.

Després de la guerra s’hagué d’exiliar a França. Més tard passà a Cuba, a la República Dominicana i, finalment, a Mèxic, on va fixar la seva residència i va ingressar a la Universitat Femenina per  estudiar periodisme. El 1947 deixà Mèxic per anar a Belgrad, on va treballar a la ràdio, tasca que continua després a Radio Praga, on fou redactora de les emissions en castellà i català.

Es casà amb Gregorio López Raimundo, secretari general del PSUC. És mare del també escriptor Sergi Pàmies.

Teresa Pàmies fou una gran cronista de la Guerra Civil y sobretot de l’exili català, amb obres com 'Quan érem capitans' (1974), 'Va plouretot el dia' (1974)  i  'Gent del meu exili' (1975). De formació autodidacta, Pàmies va començar a escriure gairebé per casualitat ja que sent membre de les Joventuts del PSUC i amb els nois al front, eren les noies les que s’encarregaren de la redacció de la revista del partit. Des de l'exili també va col•laborar a les revistes catalanes Serra d'Or i Oriflama. El 1971 tornà a Catalunya i es dedicà a la literatura. Va seguir col·laborant en diversos mitjans de comunicación com el diari AVUI, des dels seus inicis l'any 1976 fins al 2009, a la revista Presència i a Catalunya Ràdio. Alguns dels seus articles es van recollir en els llibres Opinions de dona (1983) i La vida amb cançó. Cròniques radiofòniques (1999).

L’any 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya; el 2000 la Medalla d’Or al mèrit artístic de l’Ajuntament de Barcelona i el 2006 el Premi Manuel Vázquez Montalbán. L’any 2001 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, máxima distinció de les lletres en llengua catalana que, en els trenta-vuitanys de lliurament del premi, només havia rebut una dona, Mercè Rodoreda.

Dona d'ideals i treball, Teresa Pàmies va mantenir un compromís constant amb les causes del socialisme, la dona -"tot i descubrir tard el feminisme"- i el país. A partir d'aquest triplet va bastir una extensa obra narrativa en llengua catalana, motivada per la seva experiència vital: la Guerra Civil, l'exili i el retorn abans que els qui van guanyar fossin foragitats.

Teresa PmiesTeresa Pmies

La seva obra és extensíssima.

•    Testament a Praga 1971 .Premi Josep Pla de narrativa, 1970; Premi Crítica Serra d'Or de prosa no-ficció, 1972.
•    Quan érem capitans, 1974..
•    Va ploure tot el dia, 1974.
•    Quan érem refugiats, 1975.
•    Si vas a París, papà... (diari de maig 1968), 1975.
•    Gent del meu exili, 1975.
•    Crònica de la vetlla, 1975.
•    Dona de pres, 1975.
•    Los que se fueron, 1976.
•    Amor clandestí, 1976..
•    Maig de les dones. Crònica d'unes jornades, 1976.
•    Aquell vellet senzill i pulcre, 1977.
•    Cròniques de nàufrags, 1977.
•    Vacances aragoneses, 1979.
•    La chivata, 1981.
•    Memòria dels morts, 1981.
•    Aventura mexicana del noi Pau Rispa,1982)
•    Matins d'Aran (1982)
•    Rosalia no hi era (1982)
•    Busqueu-me a Granada (1984)
•    Massa tard per a Cèlia, 1984.
•    Segrest amb filipina, 1986..
•    Praga, 1987
•    Primavera de l'àvia, 1989.
•    Rebelión de viejas, 1989.
•    Jardí enfonsat, 1992
•    Coses de la vida a ritme de bolero, 1993
•    Nadal a Porto, 1994
•    La filla del Gudari, 1997.
•    La vida amb cançó: cròniques radiofòniques, 1999
•    Estem en guerra, 2005
•    Ràdio Pirenaica, 2007