Biblioteca Margarida de Montferrat
Any de Salvador Espriu
Poesia del mes d'abril
XXXVIII
No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por,
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec
i ens sentim sempre mirats
pel blanc esguard del cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d’alçar en la sorra
el palau perillós dels postres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps de cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l’última victòria damunt l’esglai,
Escolta, Sepharad : els homes no poden ser
si no són lliures,
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures,
I cridi la veu de tot el poble: “Amén.”
ESPRIU, Salvador. La pell de brau.
Barcelona: Edicions 62. 2009
